Manuel Domínguez López

Visiteu la pàgina web de l'autor: Manuel Domínguez López   (Local-Mundial)

"Neix a l’Hospitalet de Llobregat l'any 1965. Ha viscut uns trenta anys al barri de La Florida. Viu a Santa Eulàlia. Va acabar l’EGB a l’Eduard Fontseré, el BUP-COU al “Mixto nº 5” (uns barracots al Polígon Gornal que després es van convertir en l'Ins. Apel·les Mestres) i la Llicenciatura en Geografia i Història a la Facultat de la UB, a tocar de Collblanc. Actualment és professor d’Ensenyament Secundari a l’Ins. Margarida Xirgu de Collblanc. 

Forma part del Centre d’Estudis de l’Hospitalet des de fa més de trenta anys i ha col·laborat en diverses activitats d’aquesta entitat, com xerrades, debats, exposicions, tutories de treballs de recerca de batxillerat, etc.  Des de l'any 2011 va ser-ne el president i el 2023 va renunciar-hi per començar una altra fase de la seva vida social i hospitalenca com a cap de llista per les eleccions municipals del 28 de maig per En Comú Podem.

Piernas Gallego, Natàlia; Ferrer, Carles; Vilumara, Josep Maria. Filant cultura: història del conjunt industrial del Molí paperer, Can Basté i Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2023.

“L'actual Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, ubicat gairebé al centre del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, al barri de Sant Josep, es troba en uns edificis destinats inicialment a l’activitat industrial, propiciada per la proximitat d’un salt d’aigua del Canal de la Infanta. Aquest recinte fabril té una història de més de segle i mig. A les àmplies naus de la fàbrica, milers d’homes i, majoritàriament, dones hi van treballar llargues jor¬nades i hi van conviure”. 

“Els edificis del molí paperer, Can Basté i Tecla Sala conformen un equipament cultural des de la segona meitat de la dècada de 1980.

Aquests edificis de gran valor històric i artístic ens parlen d’evolució tecnològica i econòmica, d’història social i política. En definitiva, són patrimoni cultural i una demostració del fet que el patrimoni pot ser útil i un model per a altres conjunts fabrils, com també ho és la fàbrica de Can Vilumara, actualment un centre d'ensenyament secundari"

"Passat cooperatiu: aproximació a la història del cooperativisme a l'Hospitalet". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- n. 35 (desembre 2021), p. 13-50. 

L'Hospitalet de Llobregat fou una de las poblacions pioneres en la creació de cooperatives a Catalunya. Al llarg dels darrers 200 anys, els moviments socials de les classes treballadores de l'Hospitalet han generat diverses formes de mutualisme i cooperativisme, determinats pels contextos polítics, han estat lligats a les diferents ideologies d'esquerres hegemòniques en cada moment, tant les reformismes com les revolucionàries.

“El moviment obrer i camperol a l’Hospitalet de Llobregat, entre 1840 i 1880”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- n. 32 (octubre 2018), p. 43-75. 

Manuel Domínguez escriu sobre l'origen dels moviments d'artesans, obrers d'indústria i camperols per millorar la seva situació en un context de triomf de les relacions socials capitalistes, des del mutualisme fins a les alternatives revolucionàries, especialment l'anarquisme.

Abella, Josep M.; Cabañas, Néstor; Camós, Joan; Castellano, Agustín ; Garcés, Òscar ; Gil, Enric ; Moreno, M. Teresa; Parramon, Clara C.; Tarrats Josep M.; Toril, Núria; Piera, Marta [peus de fotografia]. L'Abans l'Hospitalet de Llobregat: recull fotogràfic 1960-1990. [Barcelona]: Efadós, 2018.

El segon volum de l’Hospitalet de Llobregat és una obra realitzada per un col·lectiu d’autors multidisciplinaris de la ciutat. És un recull gràfic entre els anys 1960 i 1990,  anys en que  la ciutat va tenir un important creixement demogràfic i una activitat molt intensa tal com mostren les fotografies.

L’obra s’estructura en set capítols temàtics: urbanisme, treball, institucions, festes, lleure, associacions i escoles, i té per objectiu ensenyar la ciutat en tots els seus vessants des d’un punt de vista antropològic. Hi ha fotografies de tots els barris de l’Hospitalet, de les seves festes i de la seva gent en situacions ben diferents: a la feina, a l’escola, fent esport, a l’associació de veïns o a les primeres eleccions municipal.

Fité, Bartomeu; Pascual, Genís. 50 anys de Granvia Sud. Història d'un barri de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, Associació de Veïns Ildefons Cerdà de Granvia Sud, 2017.

Amb motiu del cinquantenari del barri de granvia Sud, l'Associació de Veïns Ildefons Cerdà de Granvia Sud i el Centre d'Estudis de L'Hospitalet, amb el suport de l'Ajuntament, van organitzar un seguit d'activitats: exposicions, xerrades, etc i la realització d'un taller d'història. Amb la base del taller, la recerca documental i la participació de desenes de veïns i veïnes van acabar de configurar aquesta obra.

Aquest petit barri, que durant dècades va estar format per només cinc blocs i una escola, té una trajectòria singular dins del context de l'Hospitalet. Tanmateix, comparteix amb la resta dels barris un passat de lluita veïnal contra interessos aliens d'empreses constructores i administracions públiques.

"El fracàs de la democràcia espanyola.  Les eleccions de 1891 a l’Hospitalet i el districte de Sant Feliu”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016),  p. 115-122.

Espanya restaurà el sufragi universal masculí el 1890 i, un any després, se celebraren eleccions generals. Com va afectar la reforma a L’Hospitalet? L’historiador Manuel Dominguez narra el fracàs de la incipient democràcia espanyola subratllant el descarat frau electoral comès al Llobregat: des de tupinades fins a canvis posteriors a l’escrutini. Tot perquè republicans i obrers podien plantar cara al bipartidisme de la Restauració.

Bestraten, Sandra; Hormias, Emili. Bellvitge: 50 años historia de un barrio de L'Hospitalet. Cornellà de Llobregat: Universitat Sense Fronteres: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2015.

Durante el año 2015 el barrio de Bellvitge, en l'Hospitalet de Llobregat, celebra los 50 años de la llegada de los primeros habitantes. El libro revisa la historia del territorio agrícola de la Marina, desde los orígenes proyectuales del barrio hasta su ejecución material.

En 10 años se llegaron a construir unas 10.000 viviendas, siendo Bellvitge un referente de producción masiva, racionalización tipológica y constructiva.

Pero el verdadero valor es fruto de las personas de Bellvitge que palmo a palmo, después de 50 años de movilización vecinal, han dibujado el barrio de hoy.

"El patrimoni de l'Hospitalet: una valoració i algunes propostes".  Dins: Quaderns d'estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 27 (nov. 2013), p. 135 - 166.

Manuel Domínguez, desenvolupa un article resum sobre l’evolució històrica d’aquest patrimoni municipal amb unes aportacions d’interès al voltant d’altres figures de patrimoni civil que haurien de reclamar l’atenció de la ciutadania.

"El pistolerisme a l'Hospitalet". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 25 (novembre 2011), p. 87 - 126.Analitza el fenomen del pistolerisme a L’Hospitalet a principis del segle XX. Ha descrit els episodis de pistolerisme que van succeir a la ciutat i que es van cobrar 8 víctimes a L’H i 5 més de gent de la ciutat en altres llocs. Per a aquest historiador aquests fets violents són de gran importància per entendre la posterior Guerra Civil.

"El CEL'H i l'associacionisme".  Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 53- 60.

 Repàs a als projectes associacionistes, de tot tipus, més rellevants a la ciutat durant els darrers anys.

"Els motins contra les quintes a l’Hospitalet i el seu entorn". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 21 (març 2009), p. 145- 182. La quinta fou un sistema de reclutament d’homes (els “mossos”) per a l’exèrcit. Va sorgir al llarg de l’Edat Moderna, quan els exèrcits dels estats europeus esdevingueren permanents i cada vegada més grans. Entre el segle XVI i el XVIII, la Monarquia hispànica tenia vàries formes de reclutar soldats i mariners.