Carles Ferrer Sales
Carles Ferrer Sales, l'Hospitalet 1962. Filòleg per la Universitat de Barcelona i documentalista per la UOC. És cofundador de la coneguda llibreria Perutxo de la ciutat. Treballa a la Xarxa de Biblioteques de l'Hospitalet. Forma part de la junta del Centre d'Estudis de l'Hospitalet i contribueix juntament amb en Manuel Domínguez al manteniment de la Bibliografia col·laborativa sobre l'Hospitalet: Babel'H.
Ciutat plural, llibres singulars: autors i autores de l'Hospitalet. Aquesta publicació que és l'origen d'aquesta wiki va ser idea i fruit del treball d'en Carles amb el suport de la biblioteca Tecla Sala.
En Carles és l'ànima del Grup de lectura en veu alta que ja porta sis anys trobant-se setmanalment a la biblioteca Tecla Sala. També és el conductor de les tertúlies de la biblioteca de la Bòbila.
Guanyador juntament amb la Clara Álvarez de les beques de recerca que atorga el Museu d'Història de l’Hospitalet en l’edició 2009 pel seu projecte sobre l´estudi de l´Hospitalet a la literatura, la imatge de la ciutat en la creació literària.
"Sóc fill de l’Hospitalet dels anys 50 i 60. Vaig créixer al barri de Sant Josep, que en aquella època era un barri envoltat de vies de tren per totes bandes menys per una. Dormia a poc més de deu metres del pas del Carrilet i des del balcó de casa veia les muntanyes de Sant Pere Màrtir i el Tibidabo a l’esquerra i el turonet de Montjuic a la dreta. Al davant, tenia la masia de Cal Samsó, exuberant de verd, d’oques i de lliris. De tant en tant, el tractor creuava les vies del carrilet per treballar a l’altra banda, on tot eren camps fins arribar a Bellvitge.
En aquest microcosmos, totalment idealitzat, vaig créixer: pocs cotxes i poc soroll de cotxes, l’esgarrapada constant del carrilet, els crits de les oques a l’hora del menjar, els gossos de la masia que marcaven territori o el gall que escampava sa presència per les cases del voltant.
Amb els amics ens tiràvem pedres, pujàvem als arbres i cridàvem i jugàvem a pilota a l’enorme espai de terra que hi havia entre els blocs de pisos construïts als anys 50 per acollir famílies treballadores. Si ens saltàvem les normes de no anar gaire lluny podíem arribar als gegantescos blocs de pedra o de marbre de la bòbila propera i jugar a l’escondite. I per fer-nos perdonar sempre podíem trobar consol a l’església de Sant Josep, acollidora i singular com poques.
Amb els anys, es va anar fent present la resta del món i de la ciutat i cap allà vaig anar: caminant, amb els autobusos Oliveras, amb el metro de Santa Eulàlia o amb el carrilet a Plaça Espanya i per anar més lluny, sempre hi havia els llibres, la màquina perfecta de viatjar. Fins ara.
Sempre he viscut a l’Hospitalet".
2011. Carles Ferrer
Piernas Gallego, Natàlia; Ferrer, Carles; Vilumara, Josep Maria. Filant cultura: història del conjunt industrial del Molí paperer, Can Basté i Tecla Sala. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2023.
“L'actual Centre Cultural Metropolità Tecla Sala, ubicat gairebé al centre del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat, al barri de Sant Josep, es troba en uns edificis destinats inicialment a l’activitat industrial, propiciada per la proximitat d’un salt d’aigua del Canal de la Infanta. Aquest recinte fabril té una història de més de segle i mig. A les àmplies naus de la fàbrica, milers d’homes i, majoritàriament, dones hi van treballar llargues jor¬nades i hi van conviure”.
“Els edificis del molí paperer, Can Basté i Tecla Sala conformen un equipament cultural des de la segona meitat de la dècada de 1980.
Aquests edificis de gran valor històric i artístic ens parlen d’evolució tecnològica i econòmica, d’història social i política. En definitiva, són patrimoni cultural i una demostració del fet que el patrimoni pot ser útil i un model per a altres conjunts fabrils, com també ho és la fàbrica de Can Vilumara, actualment un centre d'ensenyament secundari"
"Presència de l'Hospitalet de Llobregat a la literatura". Dins: Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a l'Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d'octubre de 2016). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2019, p. 65 - 80.
"De quan els llibres eren la clau. Llibreries de l'Hospitalet als anys 70". Dins: Quaderns d'Estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-Núm. 31 (octubre 2017), p. 9 -32.
"Perifèries literàries". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-Núm. 28 (desembre 2014), p. 9 -32.
Carles Ferrer en aquest article ressalta les creacions literàries on la ciutat es pot reconèixer.
"L'Hospitalet literari: més realitat que ficció". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-Núm. 26 (novembre 2012), p. 81-114.
L'article dibuixa un mapa literari de l’Hospitalet a partir de la recopilació i anàlisi de les obres literàries que han tingut la ciutat com a escenari de ficció.
“L’Hospitalet: més realitat que ficció. L’Hospitalet a la literatura. La imatge de la ciutat a la creació literària”. Beques L’Hospitalet 2009. Dins. Museu d'Història de L'Hospitalet [Recurs electrònic], 2010. 94 p. [inèdit].
Amb aquesta beca, es pretén conèixer la percepció i la imatge de la ciutat a la producció literària del segle XX, reflectida pels diversos autors.
L'Ajuntament de L'Hospitalet va crear les Beques L'Hospitalet el 1989, com una aposta pel coneixement de la ciutat i per fomentar la recerca i als investigadors que s'hi dediquen. Les beques són coordinades per la Secció de Patrimoni Cultural de l'Àrea d'Educació i Cultura, són sota la tutela científica del Museu i de l'Arxiu de L'Hospitalet i compten amb la col·laboració del Centre d'Estudis de L'Hospitalet.
“La lectura en veu alta, la lectura compartida”. Dins: 11es Jornades Catalanes d’Informació i Documentació, [organitzades per: Col·legi Oficial de Bibliotecaris- Documentalistes de Catalunya], 2008.
Article que ens explica l'experiència i aporta reflexions i referències sobre la lectura en veu alta en general.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
