Enric Gil Meseguer
Enric Gil va néixer a Barcelona el 1964. És llicenciat en Ciències de la Informació per la UAB i en Estudis de l’Àsia oriental per la UOC. Ha exercit de periodista durant les darreres tres dècades, tant en mitjans d’abast local com d’àmbit català. Actualment treballa com a redactor al Diari de L’HOSPITALET.
L’esport ha estat sempre una de les seves principals àrees de treball periodístic, tot i que també ha fet incursions en d’altres com: cultura, societat i oci. És autor del número 2 de la col·lecció Recerques, Repetició de la jugada. Història social de l’esport a l’Hospitalet, així com del Quaderns d’Estudis 15, Sobre dues rodes. La bicicleta a l’Hospitalet (1990-1996) que complementava l’exposició del mateix títol organitzada pel CEL’H a la Sala Alexandre Cirici l’any 1996. També ha recuperat la història del Club Bàsquet L’Hospitalet, amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari, amb el llibre Què lluny ens ha portat ! 75 anys del Club Bàsquet L’Hospitalet.
La Nit de l’Esport 2010 a l'Hospitalet, a més de clubs i esportistes, es van fer mencions especials a la trajectòria de personalitats del món de l’esport, entre elles un reconeixement en comunicació i història de l’esport a l’Hospitalet, per al periodista Enric Gil. De mèrits, no li falten. És periodista de la ciutat, està integrat als mitjans de comunicació municipals des del 1984. L’Enric ha documentat la història de l’esport a la ciutat.
Fruit dels seus estudis universitaris sobre l'Àsia oriental és aquest bloc, Con mi sombra somos tres: revista de oriente desde occidente, on intenta conjuminar la seva passió per Àsia amb la seva professió periodística. També podeu apreciar la seva feina en el bloc sobre viatges on té allotjada la web de la prestigiosa revista Altair.
"Vaig arribar a l’Hospitalet cap a finals dels anys setanta, quan els meus pares van comprar un pis al Gornal. Des d’aleshores he viscut i/o treballat en aquesta ciutat i sovint hi passo més hores aquí que a casa. La major part de la meva carrera professional s’ha desenvolupat en els mitjans de comunicació de l’Hospitalet, en una feina d'informació de proximitat que sovint és capaç de donar-te prou satisfacció personal."
2010. Enric Gil.
Curiositats
A la 26a. edició dels Premis de Comunicació de la Diputació de Barcelona el Diari L’Hospitalet, va estar la publicació guanyadora del premi Arrel de butlletins municipals dels Premis de la Comunicació que organitza la Diputació de Barcelona per la publicació durant l’any 2006 d’una sèrie de reportatges basats en la investigació duta a terme per Enric Gil i Pep Ribas sobre els deportats hospitalencs als camps de concentració.
Castellano, Agustín [i 2 més] epíleg; Bohigas, Maria selecció i edició. Rodoreda, Mercè. Ells no saben res: cartes i contes de la França ocupada. Barcelona: Club editor, 2023.
Ells no saben res segueix tres rastres. Comença per les cartes escrites a Carles Riba entre 1941 i 1942. On Rodoreda expressa l’ànsia de veure Obiols exposat als perills que corrien els estrangers a França: de ser detingut, internat, deportat… Qui escriu és una dona que no té escrúpols quan implora ajut per l’amant.
Continua amb tres contes sobre la vida dels homes refugiats a la Firança ocupada: la incertesa i els destins catastròfics a que s’enfrontaven és la matèria de “Cop de lluna”, “Nocturn” i “Nit i boira”.
Acaba amb les indagacions que un grup d’historiadors han fet sobre papá Otto, mirall d’Obiols i qui va ser el seu cap jeràrquic a l’organització Todt, encarregada de construir les infraestructures de guerra nazis a tot Europa.
"De La Torrassa al Gulag: la histotòria de Pascual Pastor Justón”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 36 (desembre 2022), p.37-58.
L’Enric Gil Meseguer, periodista dels mitjans de comunicació municipals de l’Hospitalet, ens presenta la vida de Pasqual Pastor, que l’any 1938 va anar a la Unió Soviètica per a formar-se com a pilot de la República. Els esdeveniments militars varen fer que no pogués tornar fins quinze anys després, durant els quals va haver de passar per un gulag. És el primer cas documentat d’un hospitalenc als camps de treball forçat estalinistes.
Abella, Josep M.; Cabañas, Néstor; Camós, Joan; Castellano, Agustín ; Garcés, Òscar ;Domínguez, Manuel; Moreno, M. Teresa; Parramon, Clara C.; Tarrats Josep M.; Toril, Núria; Piera, Marta [peus de fotografia]. L'Abans l'Hospitalet de Llobregat: recull fotogràfic 1960-1990. [Barcelona]: Efadós, 2018.
El segon volum de l’Hospitalet de Llobregat és una obra realitzada per un col·lectiu d’autors multidisciplinaris de la ciutat. És un recull gràfic entre els anys 1960 i 1990, anys en que la ciutat va tenir un important creixement demogràfic i una activitat molt intensa tal com mostren les fotografies.
L’obra s’estructura en set capítols temàtics: urbanisme, treball, institucions, festes, lleure, associacions i escoles, i té per objectiu ensenyar la ciutat en tots els seus vessants des d’un punt de vista antropològic. Hi ha fotografies de tots els barris de l’Hospitalet, de les seves festes i de la seva gent en situacions ben diferents: a la feina, a l’escola, fent esport, a l’associació de veïns o a les primeres eleccions municipals.
"Creuar la línia”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (novembre 2016), p.131-138.
El periodista Enric Gil Messeguer exemplifica amb testimonis l’odissea que comportava fugir o emigrar d’Espanya durant i després de la Guerra Civil, així com després regularitzar la situació a l’altra banda de la frontera. Com s’ho feien? Per on marxaven? Qui els ajudava? D’altra banda, l’autor assenyala la possibilitat que l’Hospitalet formés part d’una xarxa europea d’evasió de nazis.
"Els Cano: història d'una família anarquista a l'Hospitalet". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-Núm. 28 (desembre 2014), p. 67 - 104.
Un estudi d’investigació històrica a càrrec d’Enric Gil, que ha treballat a fons aquesta matèria en els darrers anys, sobre el cas d’una família històrica d’anarquistes en l’escenari de la Guerra Civil del 36-39 i posterior.
No en van tornar. Exili i emigració dels hospitalencs a Amèrica (1937-1965). L’Hospitalet: Centre d’Estudis L’Hospitalet, 2014.
La derrota en la Guerra Civil Espanyola i els durs efectes de la postguerra els van expulsaar de casa seva i la majoria no en van tornar. Aquesta és la història dels exiliats i els emigrants hospitalencs més desconeguts, els que van anar a parar al continent americà: Mèxic, l'Argentina, Xile, Equador, República Dominicana, Brasil, Estats Units ... Dècades d'oblit van esborrar aquí la seva memòria gairebé del tot.
Aquest llibre fruit d'una investigació realitzada pel periodista Enric Gil, ha recuperat les vicissituds de gairebé un centenar d'exiliats i de molts més emigrants que, entre el 1937 i el 1965, van refer les seves vides a milers de quilòmetres d'aquí.
Ribas, Josep. "Hospitalencs als camps nazis. Exili i deportació". Dins: L’Hospitalet lloc de memòria. Exili, deportació, repressió i lluita antifranquista. Col·lecció recerques, 5. L’Hospitalet: Centre d’Estudis L’Hospitalet, 2007. L’Hospitalet, lloc de memòria. Exili, deportació, repressió i lluita antifranquista recull en dues parts un intent de sistematitzar les recerques que han fet diferents investigadors hospitalencs sobre el període que va de 1939 a 1970, en referència a la lluita antifranquista. La primera part, Hospitalencs als camps nazis, exili i deportació, ha estat realitzada per Enric Gil (periodista) i Pep Ribes (historiador).
Què lluny ens ha portat ! 75 anys del Club Bàsquet L’Hospitalet. L’Hospitalet: Centre d’Estudis de l’Hospitalet, 2004.
El Torneig de les futures estrelles : 25 anys del Torneig de Bàsquet Júnior "Ciutat de L'Hospitalet". L'Hospitalet de Llobregat: Club Bàsquet l'Hospitalet, 2003.
Repetició de la jugada. Història social de l'esport a l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2000.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
