Clara Carme ParramOn Homs

Clara Parramon viu a l’Hospitalet des de l’any 1971. És llicenciada en Història (secció antropologia) i Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural. Ha investigat sobre les migracions i els moviments socials a la societat catalana en els darrers 40 anys, centrant-se en l’àmbit hospitalenc i posant especial èmfasi en les relacions interètniques i en les experiències femenines.És directora de l'Arxiu Històric de l'Hospitalet de Llobregat i professora associada en el departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Antropòloga especialitzada en les migracions internes a Espanya, les migracions femenines i les tècniques qualitatives de recerca.

Pertany al Grup de Recerca d'Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB on ha participat en diferents projectes; el GETP (Grup d’Estudi Transcultural del Parentiu) - UAB – integrant del GRAFO; el GRM (Grup de Recerca sobre Migracions) de la UAB; l'AEIHM (Asociación Espanyola de Investigación Histórica de las Mujeres) i a DUODA, Centre d’Estudis de la Diferència Sexual. També és sòcia fundadora i col·laboradora del CEL’H des de 1984, actualment vocal.

L’any 2000 va publicar els resultats de la seva memòria de recerca, guardonada amb el segon premi Marqués de Lozoya del Ministeri d'Educació i Cultura, en un llibre titulat Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a L’Hospitalet, que analitza els processos d’integració social i adaptació cultural duts a terme per les poblacions masculines i femenines que emigraren a Catalunya durant el franquisme, procedents d’Andalusia, Aragó, Castella-Lleó, Extremadura i Galícia.

L'any 2009 va realitzar, amb la col·laboració de Remei Casas, el calendari de les dones que publica anualment l'Institut Català de les Dones, sota el títol: Veïnes, ciutadanes, dedicat a dones d'arreu de Catalunya que van participar activament en els moviments veïnals de la dècada de 1970.

[veiu també la fitxa del Centre d'Estudis l'Hospitalet]

“...ha estudiado la immigración, pero particularmente la femenina de los años 60 hacia l’Hospitalet, y las luchas antifranquistas, de las cuales formó parte. Fue una de las lideres vecinales de La Florida en los 60. Gracias a ella, y tantos otros, pudimos tener dos colegios públicos en el barrio, el Fontseré i el Ruyra."

Las Gafas Del Señor G. Una forma de mirar algo bizca y con anteojos.

Abella, Josep M.; Cabañas, Néstor; Camós, Joan; Castellano, Agustín ; Garcés, Òscar ;Domínguez, Manuel; Moreno, M. Teresa; Gil, Enric.; Tarrats Josep M.; Toril, Núria; Piera, Marta [peus de fotografia]. L'Abans l'Hospitalet de Llobregat: recull fotogràfic 1960-1990. [Barcelona]: Efadós, 2018.

El segon volum de l’Hospitalet de Llobregat és una obra realitzada per un col·lectiu d’autors multidisciplinaris de la ciutat. És un recull gràfic entre els anys 1960 i 1990, anys en que la ciutat va tenir un important creixement demogràfic i una activitat molt intensa tal com mostren les fotografies.

L’obra s’estructura en set capítols temàtics: urbanisme, treball, institucions, festes, lleure, associacions i escoles, i té per objectiu ensenyar la ciutat en tots els seus vessants des d’un punt de vista antropològic. Hi ha fotografies de tots els barris de l’Hospitalet, de les seves festes i de la seva gent en situacions ben diferents: a la feina, a l’escola, fent esport, a l’associació de veïns o a les primeres eleccions municipal.

"La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets”. Dins: Casassas, J. (coord.): Les identitats a la Catalunya contemporània. Barcelona, Galerada, 2009.

Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d'un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.

Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.

“Dones, immigració, moviments veïnals i benestar (1970-1980)”. Dins: Borderías, Cristina i Renom, Mercè (eds,): Dones en moviment(s) socials pel benestar. Barcelona: Icària, 2009. P. 117-134.

Aquesta obra mostra les múltiples modalitats i dinàmiques de l'acció col·lectiva protagonitzada per les dones en la seva lluita per a la millora del benestar quotidià entès de manera molt àmplia: la cura de les persones, l'alimentació, l'habitatge, l'espai urbà, el medi ambient, la mobilitat urbana, la salut, l'educació, el control del propi cos, la sexualitat, l'autonomia, l'autoestima, la creació d'espais de cultura, la participació en la vida de la pròpia comunitat, les llibertats polítiques o l'empoderament. S'hi apleguen anàlisis de diversos països i èpoques, i s'hi mostren moviments de diferents tipus, tant els que parteixen d'organitzacions formals, com els que sorgeixen de xarxes flexibles, o els d'aparença espontània, sovint desatesos en els estudis sobre moviments socials.

"Conèixer la immigració: fer ciutat". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 43- 52.

Treball sobre la immigració a la ciutat durant els darrers anys i anàl·lisi de les principals dades estadístiques.