Clara-Carme Parramón Homs

Clara Parramon viu a l’Hospitalet des de l’any 1971. És llicenciada en Història (secció antropologia) i Màster en Investigació Bàsica i Aplicada en Antropologia Social i Cultural. Ha investigat sobre les migracions i els moviments socials a la societat catalana en els darrers 40 anys, centrant-se en l’àmbit hospitalenc i posant especial èmfasi en les relacions interètniques i en les experiències femenines.

És directora de l'Arxiu Històric de l'Hospitalet de Llobregat i professora associada en el departament d'Antropologia Social i Cultural de la Universitat Autònoma de Barcelona. Antropòloga especialitzada en les migracions internes a Espanya, les migracions femenines i les tècniques qualitatives de recerca.

Pertany al Grup de Recerca d'Antropologia Fonamental i Orientada (GRAFO) de la UAB on ha participat en diferents projectes; el GETP (Grup d’Estudi Transcultural del Parentiu) - UAB – integrant del GRAFO; el GRM (Grup de Recerca sobre Migracions) de la UAB; l'AEIHM (Asociación Espanyola de Investigación Histórica de las Mujeres) i a DUODA, Centre d’Estudis de la Diferència Sexual. També és sòcia fundadora i col·laboradora del CEL’H des de 1984, actualment vocal.

L’any 2000 va publicar els resultats de la seva memòria de recerca, guardonada amb el segon premi Marqués de Lozoya del Ministeri d'Educació i Cultura, en un llibre titulat Similituds i diferències. La immigració dels anys 60 a L’Hospitalet, que analitza els processos d’integració social i adaptació cultural duts a terme per les poblacions masculines i femenines que emigraren a Catalunya durant el franquisme, procedents d’Andalusia, Aragó, Castella-Lleó, Extremadura i Galícia.

L'any 2009 va realitzar, amb la col·laboració de Remei Casas, el calendari de les dones que publica anualment  l'Institut Català de les Dones, sota el títol: Veïnes, ciutadanes, dedicat a dones d'arreu de Catalunya que van participar activament en els moviments veïnals de la dècada de 1970.



[veiu també la fitxa del Centre d'Estudis l'Hospitalet]

“...ha estudiado la immigración, pero particularmente la femenina de los años 60 hacia l’Hospitalet, y las luchas antifranquistas, de las cuales formó parte. Fue una de las lideres vecinales de La Florida en los 60. Gracias a ella, y tantos otros, pudimos tener dos colegios públicos en el barrio, el Fontseré i el Ruyra."

Las Gafas Del Señor G. Una forma de mirar algo bizca y con anteojos.

http://aladi.diba.cat/search*cat/?searchtype=a&searcharg=Parramon+Homs%2C+Clara+Carme+&searchscope=23


"Activisme femení a l’Hospitalet en la dècada de 1970".  Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (novembre 2016),  p. 139-144.

El protagonisme femení va ser la tònica dins dels moviments veïnals dels anys setanta a l’Hospitalet. L’arxivera i antropòloga Clara Carme Parramon sosté que la potència de les associacions de veïns no s’explica sense l’activisme femení. Escoles bressol i d’adults, ambulatoris, parcs i mercats, entre d’altres espais públics d’avui dia, existeixen gràcies a la mobilització de les dones en aquella època.

"L’Hospitalet: estratègies d’integració social i adaptació cultural de les migracions espanyoles durant el franquisme". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (novembre 2016),  p.145-150.

El títol d’aquest article és ben eloqüent. De suma rellevància l’estudi si tenim present que la immigració és un component essencial de Catalunya en general i de L’Hospitalet en particular. L’arxivera i antropòloga Clara Carme Parramon descriu com els immigrants entenien la seva catalanitat, com amuntegaven feines al preu de conviure menys amb la família, com minvava la descendència o milloraven les expectatives de vida de la progènie.

 

"Abuelas, madres e hijas. Parentesco y migraciones interiores en España durante la segunda mitad del siglo XX". Dins: J.Grau, D.Rodríguez, H. Valenzuela (eds.): ParentescoS: Modelos culturales de reproducción. Barcelona, PPU, 2011

"La contribució de la immigració en la construcció identitària: interpretacions i fets”. Dins: Casassas, J. (coord.): Les identitats a la Catalunya contemporània. Barcelona, Galerada, 2009.

Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps es tracta d'un cas singular i representatiu perquè maté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins als nostres dies acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.

Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.

“Dones, immigració, moviments veïnals i benestar (1970-1980)”. Dins: Borderías, Cristina i Renom, Mercè (eds,): Dones en moviment(s) socials pel benestar. Barcelona: Icària, 2009. P. 117-134.



Aquesta obra mostra les múltiples modalitats i dinàmiques de l'acció col·lectiva protagonitzada per les dones en la seva lluita per a la millora del benestar quotidià entès de manera molt àmplia: la cura de les persones, l'alimentació, l'habitatge, l'espai urbà, el medi ambient, la mobilitat urbana, la salut, l'educació, el control del propi cos, la sexualitat, l'autonomia, l'autoestima, la creació d'espais de cultura, la participació en la vida de la pròpia comunitat, les llibertats polítiques o l'empoderament. S'hi apleguen anàlisis de diversos països i èpoques, i s'hi mostren moviments de diferents tipus, tant els que parteixen d'organitzacions formals, com els que sorgeixen de xarxes flexibles, o els d'aparença espontània, sovint desatesos en els estudis sobre moviments socials.



"Conèixer la immigració: fer ciutat". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 43- 52.

Treball sobre la immigració a la ciutat durant els darrers anys i anàl·lisi de les principals dades estadístiques.

Solias, Josep Maria; [et al.]. Eines per a treballs de memòria oral. Col. Eines de memòria, 2. Barcelona: Memorial Democràtic, 2008.


“Migracions: recordant Paco Candel”. Dins: L’Espai. Revista de recerca i divulgació. Núm 11: Immigració. Molins de Rei, 2008.

Les migracions femenines durant el franquisme”. Dins: R. Sipi: Viatjant vides creant mons : l'experiència i l'obra de la migració femenina a Catalunya  Barcelona : Institut del Paisatge Urbà, Ajuntament de Barcelona, 2006, p. 31-39.

Camós, Joan. "The associational movement and popular mobilizations in l'Hospitalet: from the anti-Francoist struggle to democracy, 1960-1980". Dins: A. Smith (ed): Barcelona. Social Protest and Labour Mobilization in the Twentieth Century. London and New York, Routledge, 2002, p. 206-222.

“Las diferencias y similitudes que no interesan”. Dins: A. González Echevarría i L.L. Molina (coords). Abriendo surcos en la tierra. Publicacions d’Antropologia Cultural, UAB, 2002. P. 301- 325. 

“Política cultural i migracions”. Dins: Santacana, C. (coord.). El franquisme al Baix Llobregat, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001. p. 483-505.

Camós, Joan. “Crisi del franquisme, associacionisme i moviment ciutadà a l'Hospitalet de Llobregat”. Dins: Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana : actes del 2n Congrés de la CCEPC (Palma, 16, 17 i 18 d'octubre de 1997), 2001, pags. 83-94.

“Migracions i estratègies culturals a l'Hospitalet de Llobregat (1960-1980)”. Dins: Franquisme i transició democràtica a les terres de parla catalana : actes del 2n Congrés de la CCEPC (Palma, 16, 17 i 18 d'octubre de 1997), 2001,  pags. 531-546.

Similituds i diferències : la immigració dels anys´60 a L´Hospitalet. L´Hospitalet: CEL´H, 2000. II Premi Marqués de Lozoya.

“La immigració dels anys 60 a L’Hospitalet”. Dins:  Quaderns de l’Institut Català d’Antropologia, núm.13-14, 2000.



Comments