Magda Lorente

Nascuda el 12 de juliol del 1968 a Santa Eulàlia, a on vaig viure la primera infància, he viscut quasi tota la meva vida al barri del Centre. Vaig marxar uns anys a Barcelona, però ja fa més de vint que torno a ser aquí. Al meu poble. Per mi no deixa de ser-ho. Un poble-ciutat a on als carrers encara ens saludem els veïns, i a on els balcons i finestres guarden amics.

Escriptora i funcionària. O potser devia canviar l'ordre, perquè el bell art d'escriure no omple la nevera.

Els escriptors ja ho sabem, que ho som. El pessigolleig al redactar qualsevol cosa, també un document a la feina, t'ho fa pensar. Però els meus inicis, quan vaig veure que lligar paraules m'esdevenia un plaer, va ser en un curs d'escriptura a les Cotxeres de Sants. A partir d'aquell moment crear històries s'ha convertit en un hàbit que em manté la ment plena de fantasies, que de vegades es lliguen i d'altres no.

Alguns dels meus contes estan inclosos en l'edició del 2021 de la Col·lecció Elisenda Sala de l'Associació de Relataires en Català, per haver quedat finalistes.

He publicat un llibre, Que no m'entabanin, un recull de relats. Però, provada l'experiència, potser arribarà d'hora un altre, una novel·la, que s'està cuinant a poc a poc.

Que no m'entabanin i més relats. [Catalunya]: Magda Lorente Montserrat, [2023].

Una bruixa que fa encanteris, uns quants déus al menjador, una dona que apaga la Lluna i una altra que de cap de les maneres es deixa entabanar. Humor, ironia, intimisme, en un recull de relats breus.