Jaume Botey Vallès, 1940-2018

Va néixer a Barcelona el 1940 i va arribar a l’Hospitalet l'any 1968, al barri de Can Serra. Va morir el 15 de febrer de 2018.

Va ser professor de l’institut de batxillerat Torras i Bages de Can Serra (1968-75) i professor d’Història de la Cultura i de Moviments Socials a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctor en Filosofia per la Facultat de Lletres de la UAB, va viatjar per Amèrica Llatina en qualitat d'observador en múltiples ocasions.

Va estar molt vinculat al moviment sociopolític de la ciutat de l'Hospitalet. Va ser promotor de les escoles d’adults, de la Casa de Reconciliació i del Centre d’Estudis de L’Hospitalet, a més de ser el primer regidor d’Ensenyament dels Ajuntaments democràtics (1979-83) i regidor a l'oposició (1987-95).

Coautor de la primera Bibliografia de l'Hospitalet (1984) i autor del llibre Cinquanta- quatre relats d'immigració (1986) on recull el testimoni de més de 50 famílies immigrants. Va ser president de la Casa de Nicaragua i de la Cooperativa L'Olivera. Expert en voluntariat i participant actiu en els moviments socials per la pau, va visitar l’Iraq pocs dies abans de la invasió.

Membre de "Cristianisme al segle XXI" i portaveu del grup.

En el seu temps lliure també es va dedicar a donar conferències sobre l'emigració i la integració.

El 2 de maig del 2018, Jaume Botey va rebre a títol pòstum el Memorial Joan XXIII per la pau 2017. La Universitat Internacional de la Pau i l'Institut Víctor Seix de Polemologia li va atorga aquest premi “per la seva dedicació als moviments socials i culturals amb especial atenció a les perifèries ciutadanes d’Amèrica Llatina i dels pobles indígenes de Mèxic, i per haver estat un dels pioners en donar suport a l’objecció de consciència”.

Premi d’Honor de la ciutat de l’Hospitalet el 1999.

La seva recerca intel·lectual i el compromís personal han girat a l’entorn de l’educació i cultura popular, immigració, exclusió social, pau i solidaritat, moviments socials i antiglobalització. Les seves darreres publicacions posen de manifest la seva preocupació pel diàleg intercultural i interreligiós.

“El futur és una Església acollidora, pobra i humil, que brolli de l’experiència de Déu més que de càlculs d’oportunitat.” Del pròleg de Jaume Botey. Dins: Lluís Busquets i Grabulosa. Carta el Papa d'un creient crític amb motiu de la seva visita a Catalunya . Badalona : Ara Llibres, 2010.

A l’edició XXIV Premis MESTRES 68 atorgants pel col·lectiu Mestres 68 i l'Associació de Mestres Rosa Sensat va atorga-li una Menció honorífica a títol Pòstum.

El 2020 va començat a fer camí l’Associació Llegat Jaume Botey i Vallès. Vet aquí unes paraules de la primera presidenta, Sandra Pardo, que la defineixen: «Nosaltres avui, totes i tots plegats, agafem encara més força per caminar construint l’esperança. L’esperança de la qual tant ell parlava i que encarnava a través de les seves accions cap a un altre món. Un món més just, divers, humà, sensible on les lluites mai són perdudes i posen la persona al centre. Nosaltres som una part molt important del seu llegat. Un llegat viu. Aquest és un principi essencial d’aquesta associació».

“Jaume Botey i Vallès “La veritat com a trobada””. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 33 (desembre 2019), p. 11-23.

Aquest article és una traducció del que es va publicar a la revista Acontecimiento l’any 2016. L’article deriva d’una conferència que Jaume Botey va realitzar, el dia 24 de juliol de 2013, a l’Aula de Verano de l’Institut Mounier dedicada a “El miedo a la verdad”. L’autor reflexiona en forma d’autobiografia, des dels inicis al Camp de la Bota fins a les lluites en què va participar a l’Amèrica Llatina o l’Iraq, sobre la vivència de la fe i la relació amb el seu compromís social i polític.


A 500 anys de la reforma protestant: de la ruptura al diàleg. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2017.

No es pot entendre l'Europa d'avui sense la Reforma del segle XVI i la figura de Luter. Aquell conflicte va anar més enllà de l'àmbit religiós i va posar de manifest l’existència de dues cultures, dos models de relacions socials, dues maneres d’entendre la política i el poder i, fins i tot, dos models econòmics. Molts d’aquells debats que van configurar l’inici del Renaixement tornen a ser els grans debats d’avui, en una societat europea tan perplexa com la d’aleshores.

Can Serra - 50 anys: història d'un barri de l'Hospitalet. Barcelona: Centre d'Estudis de L'Hospitalet, 2016.

Aquest llibre vol ser un homenatge al barri de Can Serra, a tothom, a les persones, els grups i les institucions que han configurat aquesta comunitat difusa però tan original que és aquest barri.

L’ocasió ha estat la commemoració dels cinquanta anys en què van venir els primers veïns

"Candel compromès i Candel lluitador (1925 - 2007)". Dins: Els Paisatges de Paco Candel: jornada d'estudi entorn de l'autor d'Els altres catalans. Barcelona: Fundació Paco Candel: CEH: Biblioteques de Barcelona, 2016, p. 17-29.

"Introducció". Dins: Bastons i Vivanco, Carles. El procés nacional català. Història del debat sobre la identitat de Catalunya entre intel·lectuals castellans i catalans. [Almería]: Círculo Rojo, 2015, p. 13 - 30

"Pròleg". Dins: Soler i Roca, Miquel. Educació, resistència i esperànça. Barcelona: Rosa Sensat, 2015, p. 7 - 38

El col·lapse del sistema. Bases per a pensar el nou mil·lenni. Barcelona: Col·legi Oficial de Diplomats en Treball Social i Assistents Socials de Catalunya, 2014.

Aquest llibre vol donar continuïtat a l’esperit que va originar el cicle de xerrades sobre el "El col·lapse del sistema" organitzat pel Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya.

Pretén aportar elements de reflexió i debat que ens puguin ajudar a una millor comprensió de la situació actual, de l’evolució històrica que hem viscut en aquests darrers anys, així com a plantejar propostes i alternatives de cara al futur.

L'Olivera: terra i gent. Vallbona de les Monges: L'Olivera Cooperativa, 2014.

L’Olivera és una cooperativa amb vocació social nascuda el 1974 a Vallbona de les Monges, un petit poble de l’Urgell. Treballen el camp amb cura i delicadesa per elaborar uns vins i uns olis que expressen el seu origen: una terra i una gent que la interpreta. En aquest llibre s'explica l'experiència acumulada durant els 40 anys d'existència de la cooperativa. Compta amb la col·laboració de moltes de les persones que treballen a L’Olivera o bé hi han treballat, o han ajudat al llarg del camí.

[director de l'informe]; Camos, Joan; Marzà, Albert. [et. al] [equip d'anàlisi i redacció] . Anàlisi dels llibres de text de ciències socials des d'una perspectiva de pau (quart d'ESO, 2008-2011)). Barcelona: Institut Català Internacional per la Pau, 2013.

L’estudi inclou tots els llibres de text d’aquest nivell educatiu que varen ser publicats en paper i pretén facilitar la incorporació dels criteris de l’educació per la pau. A partir d’uns indicadors s’elaboren unes recomanacions generals i d’altres d’específiques per als àmbits pau-conflicte-violència-guerra, conflicte social-pobresa, gènere, diversitat, medi ambient, democràcia-règims polítics-drets humans i metodologia. Ha detectat algunes mancances com ara un excessiu eurocentrisme en qüestions com els processos de descolonització, poca transversalitat de la perspectiva de gènere o una informació insuficient sobre les causes i conseqüències dels conflictes. Es fan també algunes recomanacions tant referents als continguts com al mètode docent.

La secció central inclou un article d'en Jaume Botey, antic Professor del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la UAB, que presenta críticament els corrents historiogràfics que s'han identificat en els llibres de text.

En un plànol més concret, el Joan Camós i l'Albert Marzà, ambdós professors de ciències socials de 4rt d'ESO, traslladen el debat a nivell d'aula i les metodologies que s'hi poden fer servir per a educar en valors

"Dinamismes de caos, perjudicis i aspectes positius". Dins: Contra la ignorància informada. Els valors davant l’impacte de les noves tecnologies de la comunicació. Cabrera de Mar: Galerada, 2012 p. 67-85.

L'era de la informació i la societat del coneixement planteja més dubtes que certeses. De fet, quan hom pensa sobre el futur, sent més aviat inquietud i desconcert. Tot va massa de pressa. Detectem que es produeixen molts canvis, però no endevinem exactament en quina direcció. S'ha iniciat un nou capítol de la història humana? Creuem ara el llindar d'una gran revolució planetària? Potser.

"Església i moviments de resistència antifranquista a Catalunya". Dins: 1960 -1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC (Barcelona. Cornellà de Llobregat, 10, 11 i 12 de 2011). p. 265 - 286. Valls: Cossetània, 2012.

“Religion y fe hoy: una aportación al Foro Mundial de Teología y Liberación”. Dins: Mientras tanto. Barcelona: Cooperativa de redactores de Mientras tanto, 2012, n. 115, p. 63-77.

“Francisco Fernández Buey”. Dins: Iglesia viva: revista de pensamiento cristiano. nº. 246, 2011 , p. 73-90.

Foro Mundial Teología y Liberación en Dakar”. Dins: Iglesia viva: revista de pensamiento cristiano. nº. 245, 2011, p. 131-134

"Primers ajuntaments democràtics i ensenyament". Dins: Educació, gestió i territori: 10 anys de Tékhne. p. 32 - 39. Barcelona: Tékhne, 2011.


Capellans obrers compromís de l'Església amb el món obrer. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2011.

El moviment de Capellans Obrers ha sigut una de les experiències més importants i originals de l’Església del Segle XX. Aquest quadern vol ser un homenatge als qui van participar d’aquella aventura i van patir la duresa inherent a la vida laboral, la pobresa, l’anonimat, així com l’aïllament i la desconfiança per part de molts dins i fora de l’Església. Un camí com aquest, només podia ser fruit d’una profunda vivència espiritual de l’evangeli.

"Ajuntament de 1979 i ensenyament". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 24 (gener 2011), p. 81 - 92.

En Jaume Botey va ser Regidor d'Ensenyament de l'Hospitalet entre els anys 1978 1 1983. En aquest article, l'autor fa una anàlisi de la situació de l'ensenyament a la ciutat en aquells anys i repassa les actuacions que des del propi Ajuntament es van dur a terme.

David Karvala (coord.); [et. al.]. No pasarán ... aunque lleven trajes. La lucha contra la extrema derecha hoy. Barcelona: La Tempestad, 2010.

Este libro explica todo lo que va desde los ejemplos históricos del fascismo clásico hasta las nuevas formaciones europeas. Detalla la situación de la extrema derecha y el racismo en el Estado español hoy.

Analiza las diferentes estrategias que se han seguido frente al fascismo a lo largo de casi un siglo, y describe unas importantes experiencias recientes en diversos países.

No pasarán? incluye colaboraciones de diversos activistas de los movimientos sociales y de la izquierda.

Alpha 63. Fets i llegats. Col. Josefina Gómez Olivares. L’Hospitalet: Centre d’Estudis, 2010.

El grup Alpha 63 sorgeix a l’Hospitalet als anys seixanta. Són un grup de joves sense altra pretensió que trobar-se i donar sortida a les lògiques aspiracions culturals que tenen, molt més enllà del franquisme. Van publicar una revista i van realitzar moltes activitats culturals. Aquest llibre explica la seva història, que arriba fins a l’adveniment de la democràcia a mitjan anys setanta.

“Próleg” Dins: Busquets i Grabulosa, Lluís. Carta el Papa d'un creient crític amb motiu de la seva visita a Catalunya . Badalona: Ara Llibres, 2010. Conflicte social i crisi, perspectiva històrica, respostes dels creients . Col·l Quaderns Espai Obert, Segona etapa; 36. Barcelona: Claret, 2009.

Construir l’esperança. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2008.

Converses amb Agustí de Semir. Barcelona: Cristianisme i Justícia, 2005.

El Déu de Bush. Barcelona: Cristianisme i Justícia, DL 2004.

Fonaments teològics de la política de George W. Bush . Vic: Institut Superior de Ciències Religioses de Vic, DL 2003.

20 años de deuda externa en América Latina, Centroamérica y Nicaragua: 1979-1999 . Barcelona: Casa de Nicaragua, 2002.

També ha participat en diferents obres col·lectives, de les quals destaquem:

"Els orígens del CEL'H (1983-1993)". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 13- 24.

El Centre d’Estudis de l’Hospitalet va néixer oficialment el 12 d’abril de 1984 en un acte al Centre Catòlic a càrrec de Joan Camós, Casimir Martí i Jaume Botey. Aquest article explica el com i el perquè del seu naixement.

Pròleg. Dins Gutiérrez- Álvarez, Pepe. En el nombre del Padre y del hijo. el cine y la Biblia. Barcelona: Los libros de la Frontera. 2009.

Recuperar la fraternidad”. Dins Tiempo de hablar, 1er trimestre 2009, p. 40-70.

Les parròquies de l’Hospitalet a partir dels anys 60". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 21 (març 2009), p. 183- 224.

Cañadell, Rosa."Pròlegs". Dins A. Ribera Sisteró. Mariner cansat: petita antologia poètica. Lleida: Pagès, 2009.

Sacristán en el debate cristiano-marxista y ante la militancia de cristianos en partidos comunistas”. Dins El legado de un maestro. Madrid: FIM, 2007.

Maestro a la contra”. Dins Integral Sacristán. Barcelona: El Viejo Topo, 2007.

Iglesia católica y nacionalismo español”. Dins Nacionalismo español. Madrid: Catarata, 2007.

El imperio y el destino manifiesto”. Dins Voces contra la globalización. Carlos Estévez, Carlos Taibo. Barcelona: Crítica, 2007.

La religione dell’altro. Il dialogo interreligioso in Raimondo Lullo. Dins Concilium, Rivista Internazionale di Teologia. Brescia: Queriniana, 2008.

Inmigración, lugar teológico. Dins Alternativas, núm. 33, monogràfic Immigració. Managua: Lascasiana, 2007.

Cristianos por el socialismo. Dins Agenda latinoamericana. Managua: Brasil, 2008.

Al llarg del 2005 "la Caixa" va publicar el llarg escrit "Los colectivos especialmente frágiles", que fou una ponència del 2004 al CaixaFòrum.

Col·laboració a LATAUTONOMY, col·lectiu alemany, “Die Autonomie in Katalonien” dins Politik der eigenständigkeit. Mandelbaum Verlag Wien, 2005. P. 372-417.

El pròleg al llibre d'Antoni Verger La solidaritat en moviment. Palma: Lleonard Muntaner, 2005.

El pròleg al llibre d'Antoni Ribera Temps i sentiment. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2005.

"Col·lectius fràgils" a La inserció laboral de persones especialment fràgils. AV. Ed. Fundació la Caixa, 2004.

"Movimiento para la paz: presencia internacionalista en Bagdad durante la invasión" . Dins: La red en la calle: ¿cambios en la cultura de movilización? Anuario movimientos sociales 2003. Barcelona: Icaria, 2004.

"Idolatría en etado puro. La pasíón según Mel Gilbson". Entrevista a El Viejo Topo, núm. 194, juny 2004 .

"Irak. Historia de un genocidio" dins Resistencias a la Guerra Global. Ed. Tempestad, 2003.

"El petroli de l’Iraq" dins Foc Nou, núm. 345 (gener 2003).

Agustí Borrell; Ramon Maria Nogués; Francesc Torralba (coord.). On és la teva fe?: reflexionem sobre la fe. Barcelona: Mediterrània, 2003.

"Qué aporta el cristianismo a este mundo de participación y emancipación ". Dins: Éxodo, núm. 67, febrer 2003.

"Irak. Historia de un genocidio" . Dins: Resistencias a la Guerra Global. AV. Barcelona: Tempestad, 2003.

"Porque Bush quiere la piel de Saddam". Dins: Cuadernos CPS. 2003.

"Implicacions i compromisos socials de la fe". Dins: On és la teva fe? Reflexionem sobre la fe. Barcelona: Mediterrània, 2003.

Col·lectiu Diàspora. Los Dueños del mundo y los 40 ladrones. Barcelona: Ediciones de Intervención Cultural (El Viejo Topo), 2002.

"El fracaso de una invasión". Dins: Revista Ecologista, 2003 [et al.].

La batalla de Génova . [S.l.]: El Viejo Topo, DL 2001.

I altres publicacions a revistes com IDEES, del Departament de Cultura de la Generalitat, a Antrhopos, a l'Anuari de Moviments Socials i a El Viejo Topo.