Joaquim M. Cervera
Visiteu la pàgina web de l'autor: Joaquim M. Cervera "La veritat ens farà lliures"
Visiteu la pàgina web Parròquies de Bellvitge - Gornal.
[Veieu també la fitxa de Casimir Martí ]
Nascut a Barcelona el novembre del 1950. Joaquim M. Cervera Duran, prevere, sociòleg i responsable de l’Equip de Formació del CEP (Centre d’Estudis pastorals de les diòcesis catalanes) i dels cursos d'agents de pastoral.
Va ser rector de Sta. Maria del Gornal del 1992 al 2014.
Forma part de l’equip de redacció de L’Agulla butlletí de reflexió i diàleg , del que també en va formà part en Jaume Botey.
Ha participat en els equips de redacció de les revistes Foc Nou i Pastoral Misionera (ara, Frontera). Ha estat dels consiliaris fundadors de la JOBAC (Joves cristians de barris obrers i populars) i consiliari de la JOC, ja unida a la JOBAC.
Ha estat professor de Sociologia general i de Sociologia de la religió a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull, i al Centre Teològic Salesià Martí Codolar. Com a sociòleg, també ha actualitzat el Manual de sociologia de la religió de Milanesi, publicat per l’editorial CCS el 2008 a Madrid, i ha realitzat estudis de diferents ordres religioses, sobre parròquies, sobre la joventut de condició obrera i popular, etc.
Després d’haver col·laborat de seminarista i diaca a la parròquia de St. Martí del Clot de Barcelona (1971-1976) es va diplomar en sociologia a l’Institut Catòlic de París, col·laborant, a la vegada en la parròquia de St. Pierre i St. Paul de Montreuil (perifèria obrera de París). De 1978 al 1982 va ser vicari de la mateixa parròquia del Clot i del 1982 al 1989 a la Parròquia de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. Després va acabar la carrera de Sociologia, fent la llicenciatura a la Facultat de Sociologia de la Universitat Pontifícia de Salamanca (Institut Lleó XIII de Madrid), col·laborant al mateix temps en la parròquia La Cena del Señor de Madrid.
Ha tingut la responsabilitat de rector a la parròquia de Santa Maria del Gornal des de l'any 1992 fins el 2014. La parròquia és una institució que es fa present al barri no solament perquè ofereix serveis religiosos als cristians que s'hi integren i als veïns que ho demanen, sinó també perquè, d'entrada, es considera com una entitat situada civilment en un mateix nivell que les altres entitats localitzades a la barriada, amb les quals col·labora en tots els objectius que són d'interès general.
És soci i fundador de la Fundació la Vinya, que agrupa l’acció social de les tres parròquies de Bellvitge i Gornal.
Del 2010 al 2014 fou Consiliari diocesà d’Acció Catòlica Obrera – ACO
Mn. Quim ha mantingut amb la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat una relació basada en la seva activitat com a capellà de la parròquia situada al barri del Gornal
El 2014 va deixar el presbiterat, es va casar i jubilar. Segueix en relació amb la ciutat a través del Fòrum de l’ Hospitalet (Espai de Diàleg Interreligiós) i col·labora en l’ Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i a Justícia i Pau.
“Vaig arribar a l'Hospitalet de Llobregat a l'any 1992, ja que el Bisbat de Barcelona em va anomenar rector de la Parròquia Sta. Maria del Gornal de l'Hospitalet per substituir al seu anterior rector i fundador de la Parròquia , Mn. Casimir Martí, que encara col·labora en ella. Amb ell l'any 2001 vam escriure un llibre també sobre la història de la Parròquia del Gornal, en motiu dels 25 anys de la seva història.
Per tant fa 18 anys, quasi 19 que estic vinculat a la ciutat. He participat de la vida associativa del Gornal (congrés de barri, assemblees de barri, Coordinadora d'entitats, Comissió de festes...), de Bellvitge, de les seves festes i també com fundador, juntament amb altres persones dels dos barris, de l' Associació i després Fundació La Vinya, que agrupa un conjunt de Projectes socials adreçats als dos barris, en el camp de l'educació i lleure de la infància i joventut, de la gent gran, de les persones en risc d'exclusió, aturats, drogoaddictes, interns en els Centres Penitenciaris, dones, famílies en la precarietat, en l'atur...
Moltes de les experiències en el camp social, educatiu i pastoral expressades en el llibre "Església, mare i creu" escrit per un servidor i publicat el novembre del 2010, són fruit del que he viscut i visc a la parròquia del Gornal, en forta relació amb les altres dues parròquies de Bellvitge, i en la Fundació La Vinya.
He viscut durant 16 anys a l'Hospitalet”.
2011. Mn. Joaquim M. Cervera
“Sentir-se estimat i estimar i tenir algun projecte vital per desenvolupar. Aquesta és la doble fórmula per assolir la felicitat “.
"Si no hi ha frustració o fracàs no toquem els límits i per tant no podem conèixer la felicitat”.
“L'obsessió per tenir la felicitat pot ser precisament el que barri el pas a ser feliços”.
"L'experiència de la vida ens diu que el dolor i el plaer van junts, també en l'estimació".
"Ser feliç no vol dir que no patim".
"Tothom va al metge, també seria normal que anéssim tots al psicòleg".
“L'autoconeixement és important per poder construir la felicitat”.
2007. Frases extretes del sopar-debat amb el tema de la Felicitat de Mn. Joaquim
El diàleg interreligiós, esperit del comunisme de la precarietat. Barcelona: Experiencia, 2020.
"Totes les religions presents actualment en la humanitat s'han originat en societats agrícoles, dins un sistema patriarcal, i unes estructures socials, econòmiques , polítiques i culturals, vinculades a un sistema rural. Les seves mitologies (cosmovisions, filosofies, religions, espiritualitats i llenguatge) responen a donar sentit a aquest tipus de vida. Després de la revolució industrial tots aquests sistemes i estructures han entrat en profunds canvis. Més encara,actualment, en una altra revolució tecnològica, la de la informàtica, cibernética i robótica. Estem en una societat del coneixement, de la innovació, de la comunicació, i un accelerat desenvolupament de la ciència. Els relats i mitologies religioses i espirituals nascuts en altres condicionaments socials, i amb un llenguatge determinat, esdevenen sinó incomprensibles, obsolets i força posats en qüestió per les raons i les cosmovisions actuals, molts influides per la ciència (veure llibres i estudis del Marià Corbí, un d'ells resumit en el llibre). Per altra banda les mitologies i relats religiosos i espirituals contenen una gran saviesa que cal escrutar i discernir, ja que responen a les preguntes sobre el sentit de la vida, i l'obertura a la dimensió transcendent i absoluta de la vida.
La nostra societat actual es pot decantar vers la competitivitat, la dispersió informativa, la i incomunicació, el poder autoritari d'uns pocs, l'egocentrisme i la insolidaritat, produint més desigualtat social i més depredació de la natura. En canvi, la seva sortida està en la cooperació; el treball en equip; el compartir els coneixements, les investigacions i les descobertes; en una veritable comunicació; en la democracia de participació dels poders de decisió; la igualtat de gènere i entre les persones, entre els pobles; en la solidaritat, la pau , l'alliberament i la justícia social. Tots aquest canvis, valors i horitzons apunten a una vida més comunitària i més fraternal: al "cadascú segons les seves necessitats "(definició clàssica del comunisme). La majoria de la població del planeta està (uns més que altres ) en la precarietat, i per això podem parlar del "comunisme de la precarietat" (com situació i com horitzó-desig) , que pot unir les utopies de moltes persones i pobles, de moltes lluites i reivindicacions. Veure "Por un comunismo de la precariedad" de Gilman-Opalsky, Richard, resumit en el llibre.
Les religions tenen molta saviesa a aportar sobre aquesta transformació de la societat envers tals utopies. Cal extreure'n la seva essència. La filosofia dels Drets Humans, també inclou tots aquests valors que poden ser motor i estímul per tal canvi social. Ara bé, tal fons filosòfic, no deixa de tenir un condicionament liberal, de caire més individualista. Cal que les Teologies de l'alliberament de diverses tradicions religioses fecundin tal pensament dels Drets Humans, ja que tenen una dimensió més comunitària i són més sensibles a les situacions precàries de les famílies, pobles i persones més excloses i vulnerables i a escoltar la seva veu , testimoni i propostes, com ens ho recorda
Boaventura de Sousa Santos en el seu llibre: Si Dios fuese un activista de los derechos humanos. Madrid: Editorial Trotta.
I si el gran sociòleg alemany Max Weber va escriure la seva tesi sobre " l'ètica calvinista , esperit del capitalisme", avui dia ens podem preguntar quin esperit-motor-motivació podria ser l'esperit d'una nova societat ("comunista" en el sentit original i autèntic del concepte). En una societat laica i pluralista,no ho pot ser una sola tradició religiosa o/i espiritual. Ho ha de ser el mateix pluralisme religiós, conviccional i espiritual en un DIÀLEG obert I fecund entre totes les tradicions religioses , espirituals i conviccions, incloses les humanistes, ètiques, atees i agnòstiques (títol i tesi-hipòtesi del llibre)
Aquest diàleg no ha de ser, ni molt menys, exclussivament intel.lectual, sinò sobre tot popular, en Grups de Diàleg Interreigiós i Interconviccional en els barris, pobles i ciutats, com ja s'ha inciat a forces localitats, i en altres àmbits (veure l' Associació Unesco per el Diàleg Interreligiós-AUDIR-) . No ha de ser solament un diàleg de paraules sinó d'experiències, gests, celebracons, i d'activitats públiques organitzades amb altres entitats civils, en escoles i en mitjans de comunicació, etc. Així es normalitza i es visibilitza el fet religiós -espiritual, la seva dimensió pública, social i comunitària i la seva diversitat. Així les diverses tradicions religioses, espirituals i conviccions poden aportar de la seva saviesa directament a la construcció d'una nova societat més igualitària, fraternal, on es respecti la dignitat i la llibertat de tothom, i augmenti el grau de convivència, de pau i d'alliberament de pors, discriminacions, marginacions, prejudicis i esquemes mentals esclavitzants"
Pujol, Josep Maria; Camos, Joan. Diversitat religiosa a l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2020.
Aquest llibre plasma la diversitat religiosa, espiritual i conviccional que es pot trobar a l'Hospitalet. Un llibre que vol ser una eina útil a la convivència i a les formes de construir una ciutat més justa i solidària. Amb els coneixements del llibre, es vol contribuir a normalitzar el fet religiós i conviccional i visibilitzar-lo i analitzar la diversitat i a la vegada contribuir a augmentar la tolerància, el respecte i la fraternitat entre la diversitat. Aquesta diversitat que avui ens sembla un fet nou, de fet ja és una realitat a finals del segle XIX i es presenta en el llibre la història de la primera església evangèlica al carrer Xipreret, ja al 1876. La publicació també voldria obrir oportunitats per relacionar les diferents comunitats religioses i espirituals així com les entitats i grups que expressen diferents conviccions i que col·laboren a enriquir la ciutat amb la diversitat.
Milanesi, Giancarlo. Sociologia de La Religión. 17 (Claves Cristianas). Madrid: CCS, 2016.
Manual de introducción a la Sociología de la Religión. Estudia el desarrollo, la naturaleza y el método de la sociología religiosa; los procesos de formación y de transformación de la cultura religiosa; la religión como factor de integración social; la religión como factor de innovación y de cambio social; la metamorfosis de la religión en una sociedad industrializada; la secularización; la práctica religiosa en una fase de transición; la pertenencia religiosa; la religiosidad popular y el futuro de la religión.
Cristians Comunistes. Aportacions cristianes a l'acció política d'esquerres a Catalunya. Mataró: Llibres a Mida, 2015.
És una manera de fer un homenatge als que van obrir aquest debat en el PSUC i van ser els pioners atrevits en ser “comunistes” a l’ església i “cristians” en el partit.
Finalment en el llibre s’ofereix una interpretació, una reflexió més a fons, sobre les aportacions de la fe cristiana en l’acció política d’esquerres, i les aportacions de la militància “comunista” a la fe en el Crist viu i ressuscitat, el que pot obrir un espai de diàleg tant pels teòlegs, com pels sociòlegs, politòlegs i pels moviments i comunitats cristianes.
Església, mare i creu. Barcelona: Saragossa, Barcelona, 2010.
Si un lector apressat fa una ullada a l'index del llibre hi trobarà un estudi minuciós, sistemàtic i ben organitzat de l'Església a Catalunya i podrà espigolar-hi els apartats que li són més propers. Hi ha una manera millor d'endinsar-se en el llibre: la lectura reposada de la introducció en dóna les claus. A l'inici l'autor agraeix als seus pares ser membre de l'Església d'una forma crítica, esperançada i evangèlica. Des d'aquesta posició, en la primera part del llibre reflexiona sobre la situació d'una Església amb estructures velles, fins i tot obsoletes, en un context social cada vegada més pluralista, democràtic i laic.
En temps de grans canvis es generen diferents posicions que sovint coexisteixen amb dificultats. Això fa patir uns i altres, i la mare Església esdevé creu per als seus fills. La segona part del llibre presenta un ampli ventall de propostes concretes fetes amb la intenció d'avançar. L'autor convida a defugir el «no s'hi pot fer res» i fins i tot l'actitud de «resistir resignadament» i fa una crida a la resistència activa i a la renovació creativa, amb la convicció que tota crisi, gestionada amb amor, que tota creu pot ser fecunda, i pot ser la porta per a una necessària i profunda transformació positiva.
Un altre llibre escrit en col·laboració amb Casimir Martí, fundador de la parròquia de Sta. Maria del Gornal, juntament amb Mn, Josep M. Rovira Belloso, és: Santa María del Gornal, 25 anys (1976-2001). Barcelona: Mediterrània, 2001
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
