MA. ángeles García-Carpintero

Mª Àngels García-Carpintero Sánchez-Miguel, va néixer a Daimiel (Ciudad Real). És pedagoga i logopeda. Ara ja jubilada, exerceix de mestre voluntaria.

“Amalvígia i les dones soles de Banyols. La Marina de l’Hospitalet de Llobregat, segles X-XI". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm.34 (desembre 2020), p. 12-43.

Amalvígia va ser una dona que, a la fi de segle X, era propietària d’un rec a la zona de maresmes del delta del Llobregat anomenada Banyols. Junt a Amalvígia trobem altres dones que donen mostres d'una activa vida social. Algunes afegeixen els títols de "Deovota" o "Deodicada" als seus noms. La majoria es mostren properes entre elles i a l'incipient monestir de St. Pere de les Puel·les. Hem recollit els seus noms i ens hem endinsat en els processos de feudalització del segle XI que porten al final del reconeixement de l’acció de les dones. Relacionant dades que trobem als documents de dret dels segles X i XI, configurem un esbós interpretatiu que obre a noves qüestions en un estudi, el de les dones oblidades per la història, que encara és als inicis.

“La Mística como refugio para el Espíritu de la Verdad. Simone Weil en realción a otros filósofos y místicos”. Dins: Comprendre, revista catalana de filosofia, monogràfic: Simone Weil: Arrelament, Identitat i Nació. 2020, Vol. 22, n. 2, p. 7-27.

A partir de una frase de Simone Weil sobre la Mística de la Contrarreforma española como «Refugio para el Espíritu de la Verdad» que posibilitó la pervivencia de la Iglesia Católica, nos aproximamos al entendimiento de Simone Weil sobre la Mística. Seguiremos los caminos propuestos por santa Teresa de Jesús, maestra y ejemplo de la mística española, contando con la metodología propuesta por el magisterio de san Ignacio de Loyola para el discernimiento. Con ayuda de filósofos como san Agustín y Edith Stein, vaciamos el significado conceptual de «Espíritu de la Verdad» para llegar, con Stein y Weil, al entendimiento de que la mística es un camino para la pervivencia de la humanidad. [...]

Un "Bell-viatge" en buena compañia: desde la parroquia Mare de Déu de Bellvitge. Barcelona: Néctar, 2019.

En esta obra la autora recopila la historia de la Parroquia Mare de Déu de Bellvitge siguiendo el análisis de J. Botey sobre las parroquias de l’Hospitalet de los años 60 y el método de las generaciones propuesto por J. Codina para explicar las diferentes visiones que proyectamos sobre una misma realidad.

Esta es una obra personal y coral. Personal porque encontraréis retazos de un itinerario vital de quien, andando desorientada como niña, perpleja como adolescente y algo descentrada como adulta, aprendió a discernir gracias a unos compañeros de Jesús que, hace ahora 50 años, se hicieron cercanos en la parroquia Mare de Déu de Bellvitge. Coral porque se recogen diferentes informaciones y voces de las personas que han formado la comisión para preparar las celebraciones de estos 50 años y de otras que han aportado su visión y, especialmente, su labor.

Amatxus: historia de un reencuentro; seguido de Amalvígia, dona valenta que lluita. Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2018.

Obra que explica el retrobament de les alumnes que vam composar la primera promoció de batxillerat de l'escola P. Enric d'Ossó (1970-1974) entre explicacions de vivències i converses de whatsapp.

"El gènere epistolar té una gran tradició en la literatura, i la Mª Ángeles García-Carpintero el renova amb la forma de la comunicació escrita que triomfa a hores d'ara, el WhatsApp. Ja veurem quant de temps dura, però, lector del futur, és el que més s'utilitza entre 2015 i 2018.

Els diàlegs del grup de WhatsApp batejat com "amatxus" per la polissó basca són una part important de l'obra, als que se sumen els records d'infantesa i del retrobament del grup d'alumnes de la primera promoció de les Teresianes de Bellvitge." (del pròleg)

[versos]; Rives, Néstor. Amén. [Barcelona: l'autor], 2017.

Amén vol ser un reconeixement cap a una generació que resisteix la solitud i la duresa de la vida rural en un poble de muntanya, entre boscos i petites zones de cultiu. Rere les esquerdes d’unes vides marcades per l’austeritat i les creences religioses, es mostren les arrels dels fruits que ells i elles van mantenir. El record, llargament sentit dels que se’n van anar, colra els rostres en els quals treu el cap una lucidesa mai perduda.

"Grups juvenils de Bellvitge. Vivac". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (novembre 2016), p. 123-130.

Cronologia del grup juvenil de Bellvitge Vivac, des del seu naixement fins a la seva dissolució l’any 1999. La mestra, pedagoga i integrant de Vivac als seus inicis, Mª Àngels García-Carpintero, descriu la participació de l’entitat al barri, els seus principis i activitats, i algunes de les experiències viscudes. Així mateix, l’autora recorda els seus promotors i protagonistes.