M. Pau Trayner

"Vaig néixer al Vendrell el 2 de març del 1936. He treballat a l’Escola Primària i els meus darrers 20 anys de treball han estat a l’Institut Pedraforca de l’Hospitalet. En aquest centre he viscut els millors anys que he dedicat a l’ensenyament, tant pels companys i companyes de claustre com pels nois i noies que hi havia.

Els estudis de Psicòloga, doctorada en Antropologia Cultural i llicenciada en Ciències Eclesiàstiques i Teologia Sistemàtica, han fet possible que el meu treball tingues una empremta humanística que ha fet possible perfeccionar-me amb el que avui dedico la meva vida. Pertanyo a l’Institut de Religioses Escolàpies. He treballat amb grups de promoció de la Dona Popular i dedico actualment els meus estudis a l’espai de Teologia Feminista i alfabetització popular en perspectiva de gènere amb grups de Nicaragua i a Can Serra de l’Hospitalet.

Com membre actiu del Col·lectiu de Dones en l’Església i de l'Aula d'Extensió Universitaria per a gent gran he impartit cursos molt sovint.

Per la lluita per la igualtat dins de l’àmbit religiós l’any 2002 vaig rebre el Premi Equitat-Diferència entre Homes i Dones atorgat per l’Institut Català de la Dona, de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de motivar i incentivar la realització d’accions i projectes en el camp de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

Per la meva dedicació a la promoció de les dones en espais populars, el 2004, l’Ajuntament de l’Hospitalet em van distingir amb la concessió del títol de Distinció Ciutadana.

Ara formo part del Consell Municipal de Dones i això em possibilita participar amb treballs de visualització de les dones en la nostre ciutat i arreu. El Centre d’Estudis de la ciutat també és per a mi, un espai d’estudi i acció.

Jubilada, puc aprofundir la investigació en els diferents camps de la solidaritat, promoció de les dones i teologia feminista".

2011. M. Pau Trayner

Juntament amb Conxa Llinàs són comissaries de l’exposició La indústria tèxtil en mans de els dones, (2014). On es recupera la història de la ciutat a través de l’estudi de les fàbriques tèxtils i el paper que van tenir les dones en el procés d’industrialització.

Llinàs Carmona, Conxa. "La indústria tèxtil en mans de les dones. L’Hospitalet". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 59-64.

Les professores M. Pau Trayner i Conxa Llinàs reivindiquen el paper cabdal de la dona en les fàbriques tèxtils de L’Hospitalet i la seva implicació en les lluites obreres catalanes. Tot plegat, en el marc d’unes condicions laborals molt inferiors a la dels homes i el menyspreu no només de la patronal, sinó també dels propis treballadors, que les consideraven intruses.

Llinàs Carmona, Conxa. "Dones de l’Hospitalet, agents de canvi social". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 183-187.

Les autores posen de relleu els espais de trobada de dones que al llarg del temps han possibilitat la convivència, el diàleg i les accions per tal de fer-se visibles i transformar la ciutat. I com aquestes activitats interrelacionen i reformulen el seu espai privat i públic, canviant així el teixit social i adoptant nous models de vida.

Garriga i Trullols, Roser; Sabater i Montserrat, M. Antònia. Hi som: aportació de les dones creients a la societat i a l'Església catalanes. El Prat de Llobregat: Rúbrica, 2015.

És una reflexió sobre la participació que les dones han tingut, tenint present el dos espais de la nostra societat: el polític i el de l’Església. Un i altre han silenciat sistemàticament la seva presència i participació. Prendre consciència del que representa la nostra presència a tots nivells, les autores van creure que era com un petit reconeixement a tantes dones que han donat sentit a les seves vides des de la participació solidària en la societat i en l’Església. És un llibre molt heterogeni, amb dones amb poder polític com reines, sàvies en els àmbits culturals i creients en la tradició cristiana catòlica. Les autores són conscients que la major part no estan citades, però des d’aquest llibre volen fer pública la seva participació al nostre país. No és un llibre d’història, sinó de divulgació de realitats desconegudes per moltes de nosaltres. Com que HI SOM volem que es coneguin.

González Casado, Albert; Sabater Montserrat, Maria Antònia. Guerrillera: mujer y comandante de la revolución sandinista: memorias de Leticia Herrera. Barcelona: Icaria, 2013.

“Yo no fui a pasear a Nicaragua; fui a luchar contra la dictadura de los Somoza. Sigo creyendo en las posibilidades del ser humano de transformar su realidad social, con lucha, con trabajo, con resistencia, con actitud consciente y crítica, con articulación de ideas transformadas en acciones, con organización y con el respeto a las distintas y variadas formas de lucha que escojan los seres humanos. Yo no niego ninguna forma de lucha. Yo sé que la lucha armada es una forma terrible, que algunos tuvimos que escoger porque se cerraron otras opciones en su momento”. Leticia Herrera

Catecismo Alandar para no andarse por las ramas. Madrid: PPC, 2013.

¿Otro catecismo? Pues sí, un catecismo con preguntas y respuestas, como los de antes, pero que explica con sencillez, cercanía y llaneza los asuntos fundamentales de nuestra fe. Un catecismo que reúne materiales de profunda calidad que hablan de una Iglesia redonda, democrática, inclusiva y abierta, con Jesús en el centro y Dios abrazándola, una Iglesia que ya está en marcha y que sin duda va a requerir trabajo duro para construirla, desde arriba y desde abajo, con los pequeños gestos del día a día y también con los grandes gestos como institución.

"Memòries de mestres. Memòria de mestra en un institut de formació professional de l'Hospitalet: el Pedraforca". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987-Núm. 26 (novembre 2012), p. 201-236.L'article fa un collage impressionista de la seva història professional com a mestre a l’institut de formació professional Pedraforca.

Amell, Sefa; Ripollès, Joana; Tomàs, Magda [ed.]. Una història necessària. Col·lectiu de Dones en l'Església. 25 anys (1986- 2011). Barcelona: Viena, 2011, p. 265- 268.El llibre té un pròleg de l'abadessa del monestir de Sant Benet de Montserrat, Montserrat Viñas. El volum està estructurat en diferents parts. La primera són les presentacions, a càrrec de Sefa Amell, Maria Dolors Figueras i Montserrat Biosca. Magda Tomàs signa, en una segona, la història del col·lectiu. La part més rellevant (en nombre de pàgines) és per explicar l'"evolució del pensament feminista en el si de l'Església catòlica", amb aportacions de Sefa Amell, Concepció Domènech, Magda Tomàs, Mariángeles Cosculluela, Elisabeth Schüssler, Roser Garriga, Joana Ripollès-Ponsi, Maria Assumpta Torrens, Neus Forcano i Judith Seubas.

També significativa és la part dedicada a les contribucions de les persones més vinculades a l'entitat, entre les quals hi ha la responsable de la delegació gironina, Piua Salvatella. El fil argumental dels textos és el nou paradigma de la teologia feminista, de tipus inclusiu i argumentatiu, i que és la resposta a una normativa eclesial que el col·lectiu ha estat titllant d'injusta.

"Com participar en la transformació evangèlica de l'Esglèsia". Dins: Laïcitat i cristianisme. XXII Fòrum "Cristianisme i món d'avui". València: Fòrum "Cristianisme i món d'avui", 2010, p. 87 -92. El Fòrum 2010 proposa reflexionar, debatre i aprendre al voltant d'aquest tema d'actualitat: "Laïcitat i cristianisme". Busquem com a Església orientar les nostres actuacions per a assolir un món més humà on les persones desfavorides en siguen el centre. Miguel Ángel Montón; Joan Camós. "Presos i preses de l'Hospitalet (1969 - 1976)". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 23 (desembre 2010), p. 89 - 186. Article on els principals protagonistes són els homes i dones que passaren per la presó.

[et. al.]. Francesc Ferrer i Guàrdia : l'Escola Moderna, ahir i avui. [diversos articles]. Dins: Docència Lleida : USTEC-STEs, núm. 29 (maig 2009), p. 4-36.