Roger Bastida i Sabido

(L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la TV Movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme. 

Sota l'ombra de la washingtònia. Barcelona: Columna, 2023.

Barcelona, 1920: segons les estadístiques, l’any amb més atemptats contra patrons industrials en el context del pistolerisme. Els Arboix, propietaris d’una notable colònia tèxtil, decideixen recloure’s a la torre d’estiueig de l’Hospitalet per allunyar-se dels perills de la gran ciutat. En aquesta atmosfera carregada de records familiars, la Cecília, la nena de la casa, començarà a indagar en els secrets que amaga la mansió dels seus avantpassats. Un palauet modernista, un jardí exòtic, un misteri per resoldre. Una evocació captivadora d’un temps pretèrit i una reflexió colpidora sobre el pes del cognom. Un joc de miralls valent i necessari entre dos episodis foscos lligats a la burgesia catalana: el pistolerisme dels primers anys vint i el tràfic atlàntic d’esclaus.

La Llarga revetlla. Barcelona: Columna, 2020.

La Mimi Banús i en Mateu Serra celebren la revetlla de Sant Joan del 1935 al Club de Tennis Barcelona. Tot plegat, un miratge de lamé daurat, mantons de Manila, xampany, còctels, focs d’artifici i cambrers del Ritz. La Mimi i en Mateu volen passar-s’ho bé i aprofitar l’estiu: estan a punt de contraure matrimoni i endinsar-se en el laberint de les rígides convencions socials del seu entorn. Com tots els seus amics, deixaran enrere una adolescència de llarga durada –despreocupada i plena de comoditats enlluernadores– per formar part del món dels adults. Aquest és el retrat d’una societat que va esvair-se, amb els seus costums i les seves inflexibles tradicions, el juliol del 36. La crònica d’un grup de joves que, completament condicionats per l’educació que van rebre, van haver d’aprendre a callar, fingir i aparentar per pura supervivència.

Una història d’amors i desamors, de resiliència, de memòries, de secrets, de mentides i de mitges veritats. Una mirada audaç i punyent a una generació que va ser obligada a madurar de cop, potser involuntàriament, sense temps per provar i errar, sense assajos, titubejos o marges.

La mirada de la sargantana. Barcelona: Columna, 2017.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més important del país, coneix la Júlia, una joventa venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a realitats oposades, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer instant. Ella és una noia humil que no es resigna a interpretar el paper que la societat vol imposar-li; ell, home d’èxit i membre de la burgesia barcelonina, se sent atrapat per la vida. Aquesta és la fantàstica història de dues persones que van decidir viure el seu amor lliurement, enfrontant-se a les seves famílies durant un temps de rígides convencions socials. 

Vilanova Fernández, Oriol. “L'Hospitalet, ciutat noucentista”. Dins: Quaderns d'estudi. L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987-. Núm. 30 (oct. 2016), p. 75-84

L’Hospitalet és una ciutat amb poques obres modernistes significatives, però amb un volum de patrimoni noucentista gens menyspreable. Aquest gruix d’obra noucentista, a més, respon a tendències diverses dins el propi moviment; la nostra revisió pot anar des del palauet de Can Buxeres a la casa Sanfeliu, tot passant per les desenes d’edificis entre mitgeres aixecats durant els anys vint i trenta als barris del Centre, la Torrassa, Santa Eulàlia i Collblanc. Aquesta comunicació pretén ser un estat de la qüestió sobre el tema per tal de parlar a l’entorn de la ciutat noucentista (tant la que fou, com la que no va arribar a ser).