Marcel Joan Poblet Romeu

Marcel Joan Poblet Romeu va néixer l’any 1965 a Montblanc, però ha viscut la major part de la seva vida a l’Hospitalet, primer a la Florida i després a la Torrassa. Va estudiar a l’INS “Mercè Rodoreda”, posteriorment es va llicenciar en Prehistòria i Història Antiga i es va doctorar en Filosofia i Ciències de l’Educació a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos estudis d’arqueologia, d’història i de didàctica de les ciències socials. Exerceix la docència a l’Ensenyament Secundari i en el màster de Museografia Didàctica d’IL3 a la Universitat de Barcelona. És vocal de les juntes de govern del Centre d’Estudis de l’Hospitalet i de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana.

Ha participat en la Història de l’Hospitalet editada pel Centre d’Estudis d’aquesta ciutat i ha co-dirigit el projecte educatiu l’Hospitalet és Escola del mateix Centre d’Estudis. Col·labora en projectes d’investigació del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.

En els inicis, al començament de la dècada dels 90, la seva activitat de recerca es va centrar particularment en la història social i política de l’Hospitalet en el segle XIX. Va investigar, a partir dels fons de l’Arxiu Municipal, les tendències polítiques de l’Hospitalet vuitcentista i el fenomen del rebuig del servei militar obligatori, una de les reivindicacions populars més destacades al llarg de tot el vuit-cents. A partir d’aquestes recerques va establir contacte amb el Centre d’Estudis de l’Hospitalet i es va integrar en el grup de treball que bastia la Història de l’Hospitalet.

Des de començaments dels anys 90 i fins a l’actualitat, ha seguit col·laborant amb el Centre d’Estudis. L’any 1994 s’incorporà a la junta d’aquesta entitat, en la qual s’ha mantingut fins a l’actualitat. La principal responsabilitat que ha desenvolupat com a vocal del CEL'H ha estat la de representar-lo dins la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, organització que aplega les entitats que impulsen la recerca dins l’àmbit local i comarcal d’arreu de les terres de parla catalana.

També ha estat vinculat professionalment a la ciutat, donat que va exercir com a professor al llarg de tres cursos, a l’institut Can Vilumara entre els anys 1990 i 1993.

"L’hospital de Provençana. Resseguint la història d’un establiment assistencial impròpiament atribuït a l’Orde de Sant Joan de Jerusalem". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 30 (octubre 2016), p. 33 – 42.

L’historiador Marce J. Poble Romeu posa en tela de judici que l’Orde del Hospital de Sant Joan fundés l’hospital de Provençana. “Així, doncs, qui en podria haver estat l’impulsor i quin sentit podria haver tingut tal fundació?”, es pregunta l’autor, que defensa la necessitat de dur a terme noves recerques arxivístiques per treure’n l’entrellat.

L'Orde del Temple a Catalunya: un recorregut pel seu patrimoni. Valls: Cossetània, 2014.

La província catalana del Temple incloïa els convents de tots els regnes de la Corona catalano-aragonesa i els de Navarra, va tenir unes 40 comandes, cadascuna de les quals amb propietats en llocs diversos. De tot aquell patrimoni només ens ha arribat una petita part i sovint amb mala conservació. La present guia proposa un seguit de rutes pel patrimoni templer segons un criteri de selecció basat en la rellevància de cada element, la seua situació dins de Catalunya (o pròxima a aquesta), un estat de conservació que en permeti la comprensió, l’accessibilitat i la possibilitat de connectar cada element amb d’altres de propers.

Vegeu L'H noticies

Alay Suárez, Montserrat . Pobres nenes, dones pobres. Una història en femení de les Cases de Maternitat i de Caritat de Barcelona. [Calafell] : Llibres de Matrícula, 2010. El llibre ens presenta una recerca sobre les condicions de vida dels infants a les Cases de Maternitat i de la Caritat de Barcelona en el segle XIX. La pobresa a la Barcelona de la segona meitat del vuit-cents va empènyer moltes dones treballadores, dones sovint soles, desheretades i incapaces de compaginar llur precària feina i la cura dels infants, a abandonar llurs fills, molts d’ells nadons, a la casa d’expòsits. El rebuig social de la il·legitimitat venia a agreujar una situació dramàtica, ignorada per la hipocresia de la societat benestant. Els autors, Montserrat Alay Suàrez i Marcel Poblet Romeu, duen a terme una anàlisi molt acurada de llurs condicions de vida, incloent dades molt detallades sobre llur formació escolar i els sistemes d’estudi que se seguien, que ens permeten de considerar l’evolució en matèria educativa i en els drets dels infants en la nostra societat.

"El Centre d'Estudis de l'Hospitalet i el treball en equip com a model de funcionament". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 95- 100.

El CEL’H es una entitat ciutadana de voluntariat. Com a conseqüència d’això, la seva feina ha girat habitualment al voltant de la col·laboració i el treball en equip. Aquest article explica els èxits assolits amb aquest model de funcionament.