Enric Roldán Bermejo

"Vaig néixer al barri de la Torrassa de l'Hospitalet fa 64 anys. Vaig anar a l'escola Pompeya del barri de Collblanc i el Batxillerat el vaig fer al COPEM del barri de Santa Eulàlia, i això ha marcat la meva vida, aquest centre em va donar la possibilitat de continuar estudiant i fer amics. Sense el COPEM i sense els pares que vam tenir, segur que molts d'aquells nois d'aquella època no haguessin estudiat...... per la nostra condició, pel nostre origen i perquè vivíem on vivíem...

Em vaig fer mestre després de col·laborar durant quatre cursos en la primera escola d'Adults de l'Hospitalet, aprenent al costat del Jaume Botey , de la Mercè Romans i de moltes altres persones que em va fer definir clarament per aquesta professió.

He treballat durant més de 30 anys a la meva ciutat, com a mestre a les escoles Ausiàs March i Joan Maragall del barri de Sant Josep i com a professor de Matemàtiques al instituts Provençana i el Rubió i Ors de Can Serra. Vaig formar part durant 3 anys del primer Centre de Recursos Pedagògics de la nostra ciutat, vinculat al Departament de Dinàmica Educativa de l'Ajuntament, tot un privilegi i una font enorme de coneixement, al costat de persones com la Juliana Porter, la Pilar Codina, el Joan Soler i Amigó i d'altres que vam deixar una petjada inesborrable a la meva vida.

Vaig formar part de la fundació d'El Casalet , el moviment d'ensenyants de la nostra ciutat i el vaig fer de la mà de la Montserrat Company, i després de més de 30 anys continuo col·laborant amb aquesta entitat. També sóc soci d'una altra entitat nostra, el Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Durant quatre anys vaig tenir la possibilitat de treballar en el desenvolupament del Pla Educatiu d'Entorn. Una altra oportunitat que em va fer enormement content de poder fer-la. Mai oblidaré aquells anys tant rics de persones, de projectes, de complicitats a la Florida. Continuo tenint vincles amb el món educatiu de l'Hospitalet , així com amb el món associatiu tant ric de la nostra ciutat".

2016. Enric Roldán Bermejo

Vallecillos, Pep [coords.]. Ben [nou] vingut . Bones pràctiques d'acollida a l'Hospitalet de Llobregat. L' Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis l'Hospitalet, 2021.

Aquesta publicació tracta de l’acollida dels infants nouvinguts i recull tant experiències de famílies com iniciatives que es duen a terme a la ciutat.

El llibre recull tot allò que associacions i centres educatius, entre d’altres, fan per acollir els infants nouvinguts i les seves famílies quan arriben a la ciutat. Tot i estar encara en pandèmia, la població continua migrant i, moltes famílies escullen L’Hospitalet com a lloc d’arribada.

En aquest sentit, i fent referència a les bones pràctiques que s’estan duent a L’Hospitalet des de fa anys, Pep Vallecillos, coordinador de Ben(nou)vingut, assegura que la clau està en “generar unes dinàmiques i generar comunitat i identitat col•lectiva entre tots”. Per això, afegeix, “l’acollida és tan important pels que venen com pels que ja hi som”.

Els processos migratoris estan augmentant, de fet, l’any 2019 se’n van registrar més de 272 milions i a l’actualitat, la crisi d’Ucraïna acumula més de 3 milions de desplaçaments. La mobilitat de persones a la recerca d’un futur millor és constant i l’acollida, segons recull “Ben(nou)vingut”, ha de garantir la igualtat d’oportunitats.

Així ho vol transmetre Jordi Pàmies, professor a la Facultat d’Educació de la UAB, que aporta dades com que “a Catalunya es parlen més de 300 llengües, hi ha més de 180 nacionalitats i més de 13 confessions religioses. Vivim en una societat complexa i multicultural i això ho hem de tenir en consideració en el nostre dia a dia i en la tasca que fem tant a dins com a fora dels centres”.

“Jaume Botey i Vallès. Polítiques educatives a l'Hospitalet (1979-1983)”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 33 (desembre 2019), p. . 97-116,

L’article presenta l’acció política i educativa realitzada per Jaume Botey com a regidor d’Ensenyament de l’Ajuntament de l’Hospitalet entre els anys 1979 i 1983. A l'Hospitalet, com en altres municipis de l'àrea metropolitana, les urgències eren fonamentalment escolaritzar, crear les aules necessàries per fer-ho possible i rebaixar les grans ràtios de les aules; que les escoles tinguessin un mínim de condicions per treballar amb dignitat, però també la ferma voluntat d'exigir, per als Ajuntaments, més competències en matèria educativa. No es volia només quedar-se en les competències escoles-edificis; es volia entrar dins de les escoles per ajudar a transformar-les pedagògicament, per fer escoles de la ciutat per a la ciutat. I com a prova d’aquest plantejament, l’article posa de relleu la decisió d’incloure el Departament de Dinàmica Educativa dins de la Regidoria d'Educació. Va ser una iniciativa pionera que seguiren altres ajuntaments i que, tal com deia en Jaume Botey, reprenia la tradició d'acció pedagògica promoguda pels ajuntaments durant la Segona República i que el "desert pedagògic" del franquisme havia trencat. Es tractava, doncs, de dinamitzar l'escola, impulsar la formació d'equips de Renovació Pedagògica, crear consciència de ciutat tot reforçant-ne el teixit social. I sobretot, oferir serveis de qualitat a les escoles i als mestres perquè, de forma progressiva, s'incorporessin a un projecte comú de transformació de l’escola. Es tractava de convertir la ciutat en escola i promoure, no només ensenyament, sinó educació.

Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). L'Educació és una arma de construcció massiva: bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2018.

Coordinat per Enric Roldán i Pep Vallecillos, forma part de la col•lecció “Josefina Gómez Olivares”. El llibre vol mostra les pràctiques que estan ajudant a fer una educació de qualitat i equitativa a la ciutat.

Es tracta del tercer llibre de bones practiques educatives a la ciutat que ha editat el Centre d’Estudis. Han volgut dedicar aquest llibre a d’altres cicles educatius des de primària, secundària i també d’entitats del tercer sector social. Són un total de 19 experiències educatives

Enric Roldán, coordinador del llibre, afirma que “cada centre ha explicat la seva experiència. Hem comtat amb la col•laboració d’una cinquantena de persones, les obres, com l’educació, són col•lectives. L’educació és l’única arma que no mata, construeix i tenim l¡esperança que construeix un món millor”

Vallecillos Melgarejo, Pep (coords). Educació infantil: bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2016.

Aquest llibre, fruit d’un conveni entre el Centre d’Estudis i la regidoria d’Educació, posa en valor el bon treball que es fa a la ciutat al voltant de la petita infància en l’etapa d’educació infantil, la més important en el desenvolupament cognitiu i emocional per a l’ésser humà.

Ha estat publicat pel Centre d’Estudis de l’Hospitalet dins la col·lecció Josefina Gómez Olivares, dedicada a posar en valor les bones pràctiques educatives que es desenvolupen a la ciutat.

Ubieto, José Ramón [ed.]; Almirall, Ramon [et al.]. Bullying: una falsa salida para los adolescentes. Barcelona: NED, 2016.

Los adolescentes olvidan sus juguetes infantiles para vérselas con una nueva pareja: su cuerpo sexualizado que les produce extrañeza y los inquieta. Es allí donde la tentación del bullying aparece como una falsa salida: manipular el cuerpo del otro bajo formas diversas (ninguneo, agresión, exclusión, injuria) les permite poner a resguardo el suyo.6.

Para eso hay que designar un chivo expiatorio y golpear y destruir esa diferencia que se le imputa a la víctima y que deviene, para algunos, insoportable porque confronta a cada uno con la asunción de su sexualidad y con encontrar un lugar en ese nuevo mundo que sucede a la adolescencia. Abordar el acoso implica acompañar a esos adolescentes en su delicado tránsito.

[coordinador]. Centre d'Estudisl'Hospitalet. Aprenentatge servei a l'Hospitalet de Llobregat: Ens fa créixer. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l’Hospitalet, 2015.

L’obra, segons el seu coordinador, vol “mostrar la realitat dels programes d’Aprenentatge Servei a la ciutat”. Aquests programes educatius bàsicament ofereixen diferents aprenentatges als alumnes mentre aquests col·laboren d’una o una altra forma amb la comunitat. Els alumnes participants fan alguns crèdits en activitats que inclouen fer un servei a la ciutat, als veïns o a altres persones i comunitats, al mateix temps que aprenen. Això els suposa, a més d’adquirir determinats coneixements teòrics, fer una feina de tipus més pràctic a esplais, residències d’avis, centres de discapacitats o fins i tot dins del propi col·legi. També es poden arribar a oferir determinats serveis al barri on es troba l’escola. Al llibre que ara s’ha editat es recull una explicació d’onze dels 75 projectes que s’ofereixen aquest curs als centres educatius de L’Hospitalet. Són projectes de totes les etapes educatives. També es poden trobar les opinions de 15 persones que treballen a centres i entitats socials i que donen la seva visió d’aquests programes. Així mateix, el llibre recull altres opinions d’alumnes participants i dels seus familiars. A més, l’obra ofereix les aportacions de la pedagoga Roser Batlle i del catedràtic de Teoria de l’educació Josep Maria Puig Rovira.

En un dels capítols també s’explica l’èxit d’aquesta forma d’aprenentatge a L’Hospitalet, on s’ha passat dels 7 o 8 programes als 75 actuals. El moment clau va ser l’any 2007, quan la Generalitat va escollir L’Hospitalet com a ciutat pilot del programa. En paraules del coordinador de l’obra, a partir d’aquí l’èxit “és producte i esforç de moltíssima gent”, tant de l’Àrea d’Ensenyament municipal com dels mestres dels diferents centres educatius implicats.

Com a conclusió, Enric Roldan resumeix la importància d’aquest tipus d’ensenyament que vincula als joves amb els seus barris i comunitats amb una frase de les que apareix en el capítol del catedràtic d’Educació Josep Maria Puig Rovira: “són una màquina que genera humanitat”, i afegeix que aquests programes “ajuden als alumnes a ser bones persones”.