Jesús A. Vila i Garcia
Barcelona, 1951. Periodista i llicenciat en història i un dels fundadors del Grup de Teatre Popular del Casino de Santa Eulàlia, precursor del Grup d’Acció Teatral (GAT) i de La Negra Mandinga Teatro, tots dos hereus de l’Alpha63.
L’any 1985 va guanyar el premi de retrat literari que concedeix la revista Recull de Blanes. Va publicar la seva primera novel·la, Les llàgrimes del temps, l'any 1999. L’any 2000 va guanyar el Premi Literari de Teatre La Carrova convocat per l’Ajuntament d'Amposta i l'Institut d'Estudis Comarcals del Montsià amb l’obra El fruit de la foscor.
L'any 2017 els Premis El Llobregat, en la seva tercera edició, van guardonar al periodista hospitalenc Jesús Vila (Premi periodístic Aigües Cristal·lines) per la seva feina vinculada al territori.
"El gran escriptor Max Aub, encara avui massa desconegut, afirmava que “un és d’on ha estudiat el batxillerat”. Ho deia perquè ell, que havia nascut a París l’any 1903 de pares alemanys, confessava l’any 1918 que li seria molt difícil poder escriure en una altra llengua que no fos el castellà, causa seguramente inevitable gràcies a que havia estudiat l’ensenyament secundari a València on els seus pares s’havien instal·lat. Va acabar posseint quatre nacionalitats successives, l’alemanya, la francesa, l’espanyola i finalmente la mexicana, on s’havia exiliat l’any 1942 fugint del terror nazi a Europa, però va ser —encara ho és i ho serà més en el futur— un dels grans escriptors de la generació perduda de la guerra, amb una producció múltiple i fecunda, carregada de matisos i d’excel·lent literatura.
És perfecte parlar de Max Aub en aquestes línies perquè jo, que vaig néixer a Barcelona, he passat per ser un hospitalenc de socarrel gràcies a que vaig estudiar el batxillerat al Copem de Santa Eulàlia i hi vaig viure ininterrompudament entre els anys 1974 i 1998. Com li va passar a Max Aub i a tants altres, ser del lloc on un ha estudiat el batxillerat, no t’estalvia el sentiment contradictori d’amor-odi envers el lloc d’acollida , tot i que resulta —per bé o per malamente—, inevitable, la referència vital al territori que acaba entrant, al teu interior, moltes vegades com una espasa.
Amb això vull dir que jo he estimat i he odiat l’Hospitalet amb passió. I estimar i odiar una ciutat és estimar i odiar la gent que has conegut, que t’ha envoltat, que t’ha donat o que t’ha tret, a vegades de manera complexa i indeterminada; a vegades de manera directa i frapant, en un sentit o en un altre.
La sensació és, doncs, ambivalent. Sempre explico, dolgut, que jo no vaig marxar de l’Hospitalet. Que va ser la ciutat la que em va fer fora. Hi ha llocs que, quan et fan fora, quan tens la percepció, el sentiment que t’han fet fora, no hi tornes mai. Jo no he parat de tornar a l’Hospitalet. Segurament perque aquí vaig estudiar el batxillerat. Per cert, com he explicat a algun lloc, els anys més extraordinaris, rics, profitosos i inoblidables de la meva vida."
Abril, 2011. Jesús Vila
“L’autor de referència ha passat per l’experiència de fer fills, de plantar arbres i d’escriure llibres i darrerament ha reflexionat sobre el plaer i les sensacions en aquests exercicis hiperbòlics. No hi ha dubte que fer fills aporta més plaer que plantar arbres, i plantar arbres més que no pas escriure llibres. D’altra banda, escriure llibres és força menys trascendent i necessàriament menys peremptori que no pas plantar arbres, i plantar arbres, menys trascendent i peremptori que fer fills. Si això és del domini públic i es pot rebatre malament... per què carai aquest home hi dedica més temps, insistència i persistència a la tasca incomprensible de l’escriptura, enlloc de a la feina més amable de la reforestació o a la més sublim de la reproducció compulsiva?.
Són els misteris insondables d’un exercici que té poques explicacions. I que cal celebrar, com ho fem ara, perquè no és habitual que aquesta dèria afecti a tanta gent sotmesa a un mateix territori, que a força de ser hospitalari en la història, ha esdevingut inhòspit en moltes memòries recents.”
2004. Jesús Vila.
“Aquí he viscut els moments més tristos i els més joiosos de la meva vida”
1999. Jesús Vila.
Curiositats
Va aconseguir que el poeta Rafael Alberti, en una estada a l’Hospitalet, dibuixés un dels seus típics coloms en un embolcall d’una ampolla, per a una revista cultural que dirigia (Papers de Ciutat), original que va donar, posteriormente, al Museu de l'Hospitalet.
Casas, Joan [pròleg]. César contra Lucullus: el fracàs d’una estrategia cultural d’esquerres a l’Hospitalet de Llobregat (1970-1974). L'Hospitalet de Llobregat: Néctar, 2022.
Cèsar contra Lucullus és la historia de dues maneres de considerar el teatre. Un instrument de culturització enfront d’una eina de conscienciació social. Aquest debat, dialèctic, es va viure a la ciutat amb una intensitat inusitada entre els últims seixanta i els primers setanta del segle passat. Els seus protagonistes, una colla de joves, impulsats per la inquietud cultural, social i política, entre la fase de desenvolupament del franquisme i els anys d’agonia i decrepitud. Les seves eines, en moments molt diferents, l’Alpha 63, el Grup de Teatre Popular del Casino de Santa Eulàlia i el Grup d’Acció Teatral. A cavall de tots aquests experiments, l’Agrupació d’Amics de la Música, les entitats tradicionals de la ciutat i l’Ajuntament, on Vicenç Capdevila renovaria les propostes d’acció cultural. Els productes fetitxe: el Juli Cèsar, el teatre com espectacle, i El proceso de Lucullus, el teatre com a instrument. Aquell teatre de qualitat, fet amb força recursos que era el Juli Cèsar, espectacular, dirigit bàsicament a culturitzar i entretenir, que permetia el lluïment de l’actor i de l’escena, més enllà de la reflexió que imposava, era un model que satisfeia prou bé les expectatives dels seus defensors. Fet pel públic que volia anar al teatre. L’altra, era un teatre que volia buscar un públic. Era Juli Cèsar contra el Lucullus del Proceso. Era la cultura que mostra, enfront de la cultura que interroga. La cultura pròtesi enfront de la cultura eina.
"Espoliació, impunitat i negoci: la segregació de la Marina al 1920". Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm.34 (desembre 2020), p. 65-117.
L’article analitza la segregació produïda al 1920 de 935Ha de terres del sud del terme de l’Hospitalet per bastir el port franc de la ciutat de Barcelona. Fa un repàs de la història dels projectes de dipòsits francs i ports francs fins a arribar a la noció de zones franques que al final van prosperar com a eix industrial i motor de l’economia catalana a partir dels anys 60 del segle passat. L’article analitza també la conjuntura d’agregacions territorials que va viure Barcelona des de finals del segle XIX i fins a principis del XX, en el context de les quals es produeix l’annexió de la Marina hospitalenca i també l’estructura de la propietat de les terres segregades i el pes econòmic de les elits catalanes en tot el procés.
Fornés, Antonio. ¿Son demócratas las abejas? La democracia en la época del coronavirus. Barcelona: Diéresis, 2020.
La lucha contra la pandemia nos sitúa ante debates políticos de gran calado cuando todavía la democracia no se ha adaptado a la sociedad tecnológica del siglo XXI. Estamos viviendo circunstancias excepcionales como las medidas de limitación de los derechos individuales, el uso masivo de datos personales por los Estados para seguir a los afectados —con las consiguientes amenazas a la intimidad—, la aparente mayor rapidez de regímenes autoritarios como China en atajar la propagación de la enfermedad, la valoración de la «disciplina social» como una virtud en alza… Elementos nuevos que obligan a nuestras democracias y a la opinión pública occidental a definirse ya sobre el futuro colectivo que queremos. Los autores, desde posiciones ideológicas opuestas, piden repensar la democracia.
Acollidora Calcuta. [Barcelona]: Néctar, 2019.
"Aquest no és un llibre d'història. Sí un llibre d'històries i, per tant, un llibre de ficcions. Un llibre de ficcions que podrien haver passat a qualsevol ciutat, però que passen en una de particular i molt definible i, probablement, no per casualitat. Les històries que la componen formen part del bagatge particular de l'autor, però també de l'atmosfera d'una ciutat que és peculiar i intransferible. I que reclama una atenció especial.
Durant molts anys he mantingut la teoria que així com hi ha persones que neixen amb una flor al cul i altres que no han parat de plorar des dels primers assots, hi ha ciutats afortunades i ciutats desgraciades, que és tant com dir que hi ha llocs on la gent viu molt bé i altres on la gent no té més remei que malviure-hi. No es tracta del clima, ni del lloc concret, malgrat que tot ajuda i hi ha geografies més aviat amables i altres més aviat convulses. Es tracta de tenir carrers nets, edificis ben construïts, un urbanisme ordenat, un aire pur, uns espais verds accessibles i suficients, una mobilitat senzilla i assegurada, uns serveis idonis i puntuals, uns equipaments a l'alçada de les necessitats, una administració competent que gestioni bé, un equilibri productiu, la sensació de seguretat indispensable i un nivell de convivència garantida.
(...)
Llenço voluntàriament pedres contra el meu taulat de vidre, per reivindicar-ne les excepcions que sempre hi són, perquè jo, que sembla que m’estimo la ciutat de la que parla aquest llibre, i sobre la que tant he escrit, la vaig abandonar com a residència fa 20 anys, malgrat que no hi ha setmana que no la trepitgi diverses vegades. En descàrrec propi he de dir que parlava dels equips de gestió de la ciutat referida i jo no n'he format mai part de cap. I no he participat de cap perquè, en la meva època, no n'hi havia prou a caure bé als que t'havien d'elegir. Resultava indispensable caure bé als que t'havien de posar a la llista electoral. I no va ser el cas.
Ja és hora de dir que la ciutat de què parla aquest llibre és L'Hospitalet de Llobregat. La ciutat on l'autor va estudiar el batxillerat i, per tant, com defensava Max Aub, “la meva ciutat eterna”.
Fixat el context, gens amable naturalment, ha arribat el moment de demanar-vos indulgència per l'univers que l'ocupa i misericòrdia pel continent. Comprensió per les històries i pietat per la ciutat. Només amb aquesta benignitat solidària, l'autor podrà seguir escrivint i la ciutat sobreviure..."
(De la Presentació de l'autor)
Primeras letras : acopio de intimidades, nostalgias, sensaciones y naderías. [Torrelles de Llobregat]: Néctar, 2018.
El subtítulo define bastante bien el contenido del libro: se trata de un esfuerzo de años de acumular las intimidades, las nostalgias, las sensaciones y las naderías que pueden encontrarse tras muchas de las palabras del diccionario. Son solo las primeras letras, que desearían otro esfuerzo suplementario de años para incorporar las letras siguientes, y quien sabe si tras ellas, las últimas letras, con la intransferible visión del autor, un poco biográfica a veces, un demasiado sentimental en ocasiones y un algo amarga y nostálgica a ratos.
Capdevila i nosaltres: L'Hospitalet, crònica política d'aquells anys decisius (1964-1979). L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2016.
Crònica política sobre uns anys (1964-1979) que van resultar decisius per a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat i per a Catalunya. El seu protagonista, Vicenç Capdevila Cardona, regidor de Cultura en el govern minicipal de Matías de España i posterior alcalde conversa amb el periodista Jesús A. Vila sobre la seva experiència política en els anys finals del franquisme i la trancisió.
Vila, Jesús A. "Gestió i tensions en els primers consistoris de la democràcia (1979-1995)". Dins: Quaderns d'Estudi: Actes de les Jornades d’Història de l’Hospitalet 16 y 17 de octubre del 2015. L’Hospitalet de Llobregat: Centre d’Estudis L’Hospitalet, 2016, núm. 30 (octubre 2016), p. 167-174.
Jesús A. Vila elabora un estudi detallat del context preelectoral i els quatre mandats municipals que hi ha entre 1979 i 1995 a L’Hospitalet. El primer mandat es podria titular: “Tensions entre PSC i PSUC als inicis de l’Ajuntament democràtic”. El segon, “La caiguda del PSUC”. I aquest mateix també i els dos restants, del 87 i el 91: “Avantatges i inconvenients de la majoria absoluta del PSC”.
"Un Candel insolit". Dins: Els Paisatges de Paco Candel: jornada d'estudi entorn de l'autor d'Els altres catalans. Barcelona: Fundació Paco Candel: CEH: Biblioteques de Barcelona, 2016, p. 153-156.
“La lluita per la qualitat de vida. Deixalles, pudors i fums”. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis,1987-Núm. 29 (desembre 2015), p. 85 - 130.
Encara que la preocupació social pel medi ambient és una cosa realment propera en el temps, s'han produït queixes d'afectats per industries contaminats des de fa molts anys. En un recorregut històric pel procés d'ocupació del territori, es comenten les protestes que ja des de finals del segle XlX vàrem promoure els habitants de Santa Eulàlia respecte a industries molt contaminats, les granges de porcs i els dipòsits d'escombraries. L'article acaba preveient un nou horitzó reivindicatiu en el marc d'una societat més participativa.
El fil a l'agulla. Torrelles de Llobregat: Néctar, 2012.El fil a l'agulla, és un recull d'articles sobre temàtica molt diversa, escrits entre els anys 2006 i 2007, per incloure en un blog molt actiu que l'autor va manternir durant un temps.
"Els somnis i la realitat: els primers anys de la transició a l'Hospitalet (1976-1979)". Dins: Quaderns d'estudi. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 26 (novembre 2012), p. 41-80.
L'article relata i reflexiona sobre com va ser el procés de transició a la ciutat de l’Hospitalet, especialment en el govern municipal.
"Entrevista a Montserrat Amigó". Dins: Baix Llobregat. Abril-maig, 2011.
"Entrevista a Josep Perpinyà, alcalde de Sant Just Desvern". Dins: Habitàlia, núm 18. Primavera 2011.
Eleccions i democràcia a Torrelles de Llobregat. Anàlisi dels resultats electorals del postfranquisme (1976-2010). Torrelles de Llobregat: Nèctar, 2010.
"L’enginy surt del cap i no del talonari. Entrevista a Joan Jorba, escenògraf". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 16, 2010, p. 39-45.
"Entrevista a Núria Marín, alcaldessa de L’Hospitalet de Llobregat". Dins: Habitàlia, núm 16. Primavera 2010.
"Entrevista a Joan sau, alcalde de Castelldefels". Dins: Habitàlia, núm 17. Hivern 2010.
"S’acaba el Baix Llobregat?". Dins: Baix Llobregat, núm 96/abril-maig 2010, p. 5.
"Un oblit Incomprensible". Dins: Baix Llobregat, núm 99/octubre-novembre 2010, p.5.
"Entrevista a Ferran Soriano i Rivero. “En l’obra d’art ha d’existir l’equilibri entre el pensament i la passió”. Dins: Baix Llobregat, núm 95. Desembre 2009-gener-febrer 2010, p. 12.
"Entrevista a Joan Segura Gotsems. “Jo he fet molt poble, molt poble”. Dins: Baix Llobregat, núm 96. Març-abril, 2010, p. 12.
"Entrevista a Mercè Renom i Pulit. “La història és un gran diàleg entre el passat i el present”. Dins: Baix Llobregat, núm 97. Maig-juny, 2010, p. 12.
"Entrevista a Josep Moran Ocerinjaúregui. “Cap científic treballa per a un mateix: treballa per a la societat”. Dins: Baix Llobregat, núm 98. Juliol-agost-setembre, 2010, p.12.
"Entrevista a Alfons López Borgoñoz. “En situación de vulneración de drets sempre hi ha víctimes i victimaris”. Dins: Baix Llobregat, núm 99. Octubre-novembre, 2010, p. 12.
"Trenta anys de lluita contra el desviament del riu Llobregat. (1971-2001)". Dins: Prat, Enric; Renom, Mercè; Retuerta, M. Luz (dir). Constructors de consciència i de Calvi. Una aproximación als moviments socials des del Baix Llobregat. Sant Feliu de LLobregat: Edicions del Llobregat, 2009, p. 405-455.
"El debat sobre el territori: de l'”aportació” a la “contribució". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 61- 68.
"Entrevista a Jaume Bosch, alcalde de Sant Boi de Llobregat". Dins: Habitàlia, núm 13. Primavera 2009.
"Entrevista a Josep Alemany, alcalde de Vallirana". Dins: Habitàlia, núm 14. Tardor 2009.
"Entrevista a Angelino Maestro, alcalde de Cervelló". Dins: Habitàlia, núm 15. Hivern 2009.
La Força de la voluntat : 25 Anys de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears (1983-2008). Barcelona: Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears-Néctar Editorial, 2009.
"Torrelles i el residu mínim: una experiència pionera. Entrevista a Joan Ramell, alcalde de Torrelles de Llobregat (1991-1999)". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 15, 2009, p. 79-86.
"Entrevista a Carles Riba Romeva. “El Centre ha estat clau per configurar consciència comarcal”. Dins: Baix Llobregat, núm 91 març-abril, 2009, p. 12.
"Entrevista a Joana Raspall i Juanola. “Tinc molta por que Catalunya només sigui un nom”. Dins: Baix Llobregat, núm 92 maig-juny, 2009, p. 12.
"Entrevista a Matías Carnero, president del comité d’empresa de Seat, “L’arribada del Q3 obre les possibilitats d’incorporar la tecnologia més avançada a Catalunya i garantir llocs de treball per molts anys”. Dins: La bústia del Baix Llobregat Nord. Núm 19, 2009, p. 21.
"Entrevista a M. Pilar Massana i Llorens. “L’Hospitalet és una ciutat que sempre està començant” Dins: Baix Llobregat, núm 93 juliol-agost-setembre, 2009, p. 12.
"Entrevista a M. Luz Retuerta Jiménez. “Els arxius han de ser també un altaveu dels que no han tingut veu”. Dins: Baix Llobregat, núm 94 octubre-novembre, 2009, p. 12.
“¿Cuál es el principal problema de la panadería?: Un estudio de UGT critica la falta de inversiones para modernizar el sector”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1181, 2008, p. 46-48.
“Crisis alimentaria: ¿hambre causada por los precios?”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1179, 2008, p. 48-52.
"Entrevista a Enric Llorca, alcalde de Sant Andreu de la Barca". Dins: Habitàlia, núm 9. Primavera 2008.
"Entrevista a Lluís Tejedor, alcalde de El Prat de Llobregat". Dins: Habitàlia, núm 10. Estiu 2008.
"Entrevista a Antonio Padilla, alcalde de Castelldefels". Dins: Habitàlia, núm 11. Tardor 2008.
"Entrevista a Carles Ruíz, alcalde de Viladecans". Dins: Habitàlia, núm 12. Hivern 2008.
"Mil mormons entre nosaltres. L’Església de Jesucrist dels Sants dels darrers dies" Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 14, 2008, p. 65-68.
"La violència d’uns i altres. La repressió de guerra i postguerra 1936-1945. El cas d’Olesa de Montserrat". Oriol Dueñas Iturbe. Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 14, 2008. Pàgs. 109-110.
"Ningú pensa reclamar més diners pels ajuntaments?". Dins: La bústia del Baix Llobregat Nord, núm 4, 2008, p. 12.
"Entrevista a Jaume Monné, alcalde d’Olesa. “Farem al nucli antic, un museu nacional vinculat al món de les lletres”. Dins: La bústia del Baix Llobregat Nord. Núm 8, 2008, p. 10.
"Entrevista a Maria Soler, alcaldessa d’Abrera. “No sento cap desgats: l’oposició fa la sva feina i el govern ho està fent molt bé”. Dins: La bústia del Baix Llobregat Nord. Núm 8, 2008, p. 20.
Salvem-ho tot!!: recull d'impressions d'un regidor de Torrelles (2003-2007). Torrelles de Llobregat : Nèctar Editorial-Associació cap a un Torrelles Actiu, 2007.
"Entrevista a Pilar Díaz, alcaldessa d’Esplugues de Llobregat." Dins: Habitàlia, núm 5. Primavera 2007.
Entrevista a Juan Antonio Vázquez, alcalde de Sant Feliu de Llobregat. Dins: Habitàlia, núm 6. Estiu 2007.
Entrevista a Amparo Piqueras, alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts. Dins: Habitàlia, núm 7. Tardor 2007.
"Entrevista a Antonio Balmon, alcalde de Cornellà de Llobregat". Dins: Habitàlia, núm 8. Hivern 2007.
"L’Ateneu (1881-2006). La utopia de la llibertat. Jordi Ferrer Fontanet". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 13, 2007, p. 101-102.
"Oficis tradicionals de Montserrat i el seu entorn. Assumpta Musset". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 13, 2007. Pàgs. 107-108.
"Entrevista a Xavier Ribelles. “Farem cada setmana una reunió presencial amb els caps de totes les policies locals”. Dins: La bústia del Baix Llobregat Nord. Núm. 1, desembre 2007, p.. 16.
"Evolució política de la comarca. Tendències electorals". Dins: Anuari El Far del Llobregat, 2006. Sant Joan Despí: 2007, p. 58-61.
"Interrogants sobre un mite. Els mitjans de comunicació a Catalunya entre la reforma i la ruptura (1975-1977)". Dins: Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, núm 6-2006, p. 14-17.
"Entrevista a Ivan Arcas, alcalde de Molins de Rei". Dins: Habitàlia, núm 1. Primavera, 2006.
"Entrevista a Joaquim Balsera, alcalde de Gavà". Dins: Habitàlia, núm 2. Estiu 2006.
"Entrevista a Montserrat Gibert, alcaldessa de Sant Boi de Llobregat". Dins: Habitàlia, núm 3. Tardor 2006.
"Entrevista a Antonio Poveda, alcalde de Sant Joan Despí". Dins: Habitàlia, núm 4. Hivern 2006.
"Molinería y Panadería. Cien Años Montagud". Dins: MYP. Revista 1.158. Octubre, 2006, p. 22-63.
“La cosecha se presenta como calidad excepcional”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1160, 2006, p. 58-60.
“Los trigos mejoran su porcentaje de proteínas”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1160, 2006, p. 62-63.
“La variedad HRS presenta una calidad similar a 2005”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm 1160, 2006, p. 64-65.
"Ginesa Ortega i la Catalunya honda". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 12, 2006. Pàgs. 45-50.
"Memòries d’un nen golut. Ignasi Riera". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 12, 2006. p. 91-92.
“Informe de la cosecha de trigos de Francia: una cosecha buena pero muy heterogénea”. Dins; Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería,núm. 1149, 2005, p. 26-29.
“Informe de la cosecha de trigos de Estados Unidos: suben los índices de proteína y de caída del trigo HRS”, Dins; Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1149, 2005, p. 30-31.
"Algunas notas para una convergencia crítica con el manifiesto de los 15". Dins El Viejo Topo. Núm 211. Septiembre, 2005, p. 20-23.
25 anys de democràcia local. [Sant Boi de Llobregat] : Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, 2005.
"El cant coral a Begues. XXV aniversari de la Coral Montau. Conxita Solans, Mª Rosa Bondia.", Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 11, 2005. Pàgs. 123-124.
"La història i… Oleguer Sarsanedas". Dins: Avui. Quaderns d’Història núm. 24, 27.3.2004.
"La història i… Dolors Lamarca". Dins: Avui. Quaderns d’Història núm. 26, 29.5.2004.
El Baix LLobregat : una comarca de contrastos. Guía turística. Barcelona : Angle, 2004.
Retuerta, M. Luz . "Les publicacions i els mitjans de comunicación escrits com a eines de difusió del territori ". Dins: 3eres. Jornades d’Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. “Comunicar el Patrimoni”. Actes. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat, 2004, p.109-152.
"El mite del cinturó roig: apunts sobre la lluita política al Baix Llobregat durant la transició". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 10, 200, p. 43-49.
Recensió: Borderias, Cristina (ed.); Bengonchea, Soledad (coord.) (2002). Les dones i la història al Baix Llobregat. Barcelona: Centre d’Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l’Abadia de Montserrat. 2 v. 506 p. i 324 p. Dins: Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, Núm. 14, 2003,p. 270-273.
El fruit de la foscor : peça dramàtica en tres actes. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament, 2003.
Sant Boi de Llobregat: ciutat singular. Sant Boi de Llobregat: Ajuntament de Sant Boi, 2003.
"La història i… Anna Tortajada". Dins. Avui. Quaderns d’Història núm.16, 29.3.2003.
"La història i… Enric Puig". Dins. Avui. Quaderns d’Història núm.18, 31.15.2003.
"La història i… Mercè Garcia Aran". Dins. Avui. Quaderns d’Història núm. 20, 27.9.2003.
"La història i… Pep Riera". Dins. Avui. Quaderns d’Història núm. 22, 29.11.2003.
“Estados Unidos: Pese a la mala cosecha, habrá trigo de calidad”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1114, 2003, p. 62-65.
"Un calidoscopi de matisos sobre el món de l’adolescència. Entrevista a Empar Fernández, coautora de “Planeta ESO”. Dins: Materials del Baix Llobregat. Núm 9, 2003, p. 63-68
"Santa Creu d’Olorda. Història d’un poble que no pogué reeixir. Josep Mª Jordà". Dins: Materials del Baix Llobregat. Núm 9, 2003, p. 115-116.
“Francia: los trigos de calidad 1 son ya el 51% de la cosecha”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1113, 2002, p. 42-47.
"La història i… Aliou Diau". Dins: Avui. Quaderns d’Història núm.11, 26.10.2002.
"La història i… Josep M. Manté". Dins: Avui. Quaderns d’Història núm.13, 28.12.2002.
“Reino Unido: la producción del grano aumenta y la calidad alveográfica mejora”. Dins: Molinería y panadería: Revista profesional de panadería y pastelería, núm. 1113, 2002, p. 48-49.
"Repressió fins al final: el mite de la transició pacífica". Dins: Avui. Quaderns d’Història. 30.11. 2002.
Iris, miracle. Barcelona: Nèctar, 2002.
"Urbanisme al Baix Llobregat: Creixement demogràfic i impacte territorial (1979-1992)". Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 9, 2002. Pàgs. 15-36.
Un Segle al cor : història de la Coral La Perdiu del Papiol: (1899-1999). [S.l.] : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2001.
"Set anys d’ajuntament franquista a Cornellà de Llobregat. Memòries de govern municipal. (1964-1970). Constanci Pérez i Aguirre." Dins: Materials del Baix Llobregat, núm 7, 2001, p. 161.
"Aviso para navegantes: hay luces en el horizonte. (El Pacto 3)". El Viejo Topo. Núm. 137-138. Febrero-marzo, 2000, p. 22-25.
Els fanalets de Torrelles (Conte de la nit de Reis). Torrelles de Llobregat: desembre, 2000.
"Y el pueblo recuperó su historia". Dins: Anuari El Far del Llobregat, 1999. Sant Joan Despí: 2000, p. 160-163.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
