Mercè Otero-VIDAL

"Vaig néixer a Barcelona el 25 de maig del 1947 i he viscut sempre a l’Esquerra de l’Eixample. La parada de metro d’Urgell de la línia 1 (vermella) i la parada de l’Hospital Clínic de la línia 5 (blava) han estat durant uns vint-i-cinc anys els meus enllaços amb L’Hospitalet de Llobregat, concretament amb el barri de Santa Eulàlia on hi ha l’institut del mateix nom i on he treballat com a professora fins que m’he jubilat.

La meva experiència d’aquests anys de docència a L’Hospitalet ja l’he “mig” explicada, però la veritat és que la força de les vivències és difícil d’expressar i moltes vegades es queda al tinter.

Em fa gràcia estar en un catàleg d’escriptores i escriptors perquè tinc molt de respecte per la literatura i, malgrat que sigui cert que he escrit molt a la vida, sempre ho he fet de manera “militant” més que literària, per exemple, he redactat força textos “anònims” del moviment feminista i el meu activisme m’ha portat més a “predicar” que no pas a escriure.

Sóc llicenciada en Filologia Clàssica i en Filologia Romànica i com a feminista he aprofitat aquesta formació per escriure articles sobre dones de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana i per traduir autores com Duoda, Christine de Pizan, Marie de Gournay i altres.

Com a professora de secundària he treballat sempre des de la coeducació i a favor de la coeducació i recordo amb tot el reconeixement la feina que es va fer en aquest sentit des del Departament de Dinàmica Educativa de l’ajuntament en el PAIODH (Pla d’Acció per a la Igualtat d’Oportunitats de Dones a L’Hospitalet) durant tres cursos (1990-1992).

Us adjunto una mostra de la meva “producció” i he triat la traducció del començament del Llibre de la ciutat de les dames de Christine de Pizan.

Segons el meu costum i la disciplina que regula el curs de la meva vida, aixo és, l'estudi incansable de les arts liberals, estava un dia asseguda en el meu estudi, tota voltada de llibres que tracten dels temes més diversos. Amb l'esperit una mica cansat d'haver dedicat tant de temps a retenir la ciència de tants autors, vaig alçar els ulls del text i vaig decidir de deixar un moment els llibres difícils per distreure'm amb la lectura d'algun poeta. En aquest estat d'esperit em va caure a les mans un opuscle que no era meu, però que havia estat, per dir-ho d'alguna manera, deixat en dipòsit a casa per una tercera persona. El vaig obrir i vaig veure que tenia per títol Les lamentations de Mathéole. Aleshores vaig somriure perquè, malgrat que no I'havia vist mai, sabia que aquest llibre tenia certa fama de parlar molt de les dones... Vaig pensar doncs que, per entretenir-me una mica, podia fullejar-lo. Pero no havia avançat gaire en la lectura quan la meva bona mare va venir a cridar-me a taula perquè ja era I'hora de sopar. Així, amb el propòsit de reprendre la lectura el dia següent, la vaig abandonar de moment.

L’endemà al matí, en tornar com de costum al meu estudi, no vaig oblidar de posar en pràctica la meva decisió d'examinar el llibre de Mateol. Vaig començar a llegir-lo i hi vaig avançar una mica. Però com que el tema em va semblar molt poc plaent per a qui no es complau en la maledicència i, atès que no contribuïa gens a l'edificació moral ni a la virtut, a la vista també de la indecència del llenguatge i dels temes, el vaig fullejar una mica a I'atzar i en vaig llegir el final, i després el vaig deixar per tornar a altres estudis més seriosos i més útils".

[traducció]. Christine de Pizan. La ciutat de les dames. Barcelona: Cal Carré Editorial Artesana, 2022.

"Estic desolada i indignada de sentir els homes que repeteixen que les dones volen ser violades i que no els desplau gens de ser forçades, encara que se’n defensin a crits. Perquè no puc creure que obtinguin plaer amb una tal abominació". A l’arrencada del segle XV, una dona gosa desmuntar els arguments dels homes. D’aquells homes que s’esgargamellen a malparlar de les dones en els seus textos, a veure qui la diu més grossa.

Escrits feministes en temps de pandèmia. Digital Feminista Victoria Sau, 2021.

Escrits feministes en temps de pandèmia és una selecció d’articles del bloc del Centre de documentació de Ca la dona que es va posar en marxa el mes de març del 2020 arran del confinament provocat per la pandèmia del COVID19 per mantenir els llaços de relació. Es tracta d’una tria d’articles d’una autora concreta agrupats segons el contingut (dones confinades, situacions, llibres, exposicions, pel·lícules i altres) i també tenint en compte l’ordre cronològic. El bloc del Centre de Documentació de Ca la dona continua obert i allí podeu trobar més articles interessants i aportar també els vostres. Cal fer constar l’agraïment a les companyes per haver creat el bloc i fer-ne el seguiment.

“Tal qual: vint-i-cinc anys de professora a un institut de l'Hospitalet de Llobregat”.  Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 25 (nov. 2012), p. 171-183.

Història en primera persona d'una professora de secundària durant més de trenta-cinc anys, la major part dels quals a l'Hospitalet de Llobregat, a l'actual IES Santa Eulàlia que abans fou l' Instituto mixto n. 2 i encara abans el COPEM. El text intenta reflectir la vivència i l'experiència dels canvis que ha viscut l'educació i per tant la professió des de que va començar la seva vida professional a l'ensenyament públic quan encara no havia mort el dictador fins a l'actualitat.

[traducció]. Rius Gatell, Rosa [introducció i notes] Ménage , Gilles. Historia de las mujeres filósofas. Barcelona: Herder, 2009.

Escrito por Gilles Ménage en 1690, gran latinista y preceptor de Madame de Sévigné y Madame de La Fayette, Historia de las mujeres filósofas es un libro sin precedentes sobre las pensadoras de la Antigüedad. Similar a una enciclopedia, Ménage da cuenta de quiénes fueron y qué dijeron. Sesenta y cinco mujeres a las que hoy difícilmente encontraríamos en nuestros diccionarios filosóficos. Este libro devuelve la palabra a pensadoras silenciadas por la historia, las rescata del mero papel de hijas, esposas o amantes de notables filósofos y las considera protagonistas de un quehacer intelectual en pie de igualdad con el resto de los pensadores. “No es que no hayan existido mujeres que filosofaran. Es que los filósofos han preferido olvidarlas, tal vez después de haberse apropiado de sus ideas” Umberto Eco.

[traducció]. Duoda. Manual per al seu fill. Barcelona: Proa, 2004.

El Manual té la forma tradicional dels «Espills», però amb peculiaritats específiques en tractar-se del mestratge d’una mare que intenta dirigir a distància —Duoda escriu des de la vila d’Usès, on vivia sola— els passos dels seus fills guerrers en una situació de violència generalitzada. Aquest escrit, entreteixit de citacions bíbliques i amb reminiscències de diversos autors, és d’un gran valor documental, pedagògic i literari, i és un dels pocs testimonis de la vida quotidiana en època carolíngia.

El Manual té també una importància excepcional pel fet que qüestions teològiques i de comportament cristià són tractades no per una dona consagrada a Déu i amb inspiració mística, sinó per una dona seglar, pertanyent a l’aristocràcia, i mare.

Mercè Otero i Vidal [Introducció i traducció]. Christine de Pizan. La ciutat de les dames. Barcelona: Edicions de l'Eixample,1990.

Gràcies a la Mercè Otero l’any 1990 es pogué  llegir en llengua catalana La ciutat de les dames, de Christine de Pisan, en la  col·lecció «Espai de Dones» d’Edicions de l’Eixample.

Christine de Pizan, poeta, feminista, filòsofa francesa, va passar a la història gràcies al seu coratge defensor de la dona en una època en què la dona era considerada inferior a l'home i molts homes escrivien barbaritats sobre elles

Mercè Otero i Vidal [Introducció, traducció i notes].  Duoda, Comtessa de Barcelona. De mare a fill: escrits d'una dona del S. IX. Barcelona: La Sal, 1989.

 Duoda, comtessa de Barcelona i marquesa de Septimània, anima el seu fill Guillem a llegir freqüentment el llibre que ella li escriu per alleujar el dolor de la seva separació i perquè recordi sempre que en ell trobarà el testimoniatge del seu naixement i, també, tota la saviesa que necessitarà per ser útil al món i per aconseguir la felicitat espiritual.