Carolina Batet i Company
Carolina Batet i Company viu a l’Hospitalet i treballa com professora associada a la Facultat de Filosofia i Lletres. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana
Juntament amb Susagna Escardíbul, va engegar fa més d’un dècada el projecte del Consell de Nois i Noies, que cerca la participació dels infants i adolescents en la vida de L’Hospitalet. Des d’aleshores més de mil infants i joves han passat pel Consell.
Escardíbul, Susagna (coordinadora). Participar a la ciutat: el consell de nois i noies de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 2016.
Llibre en què s'exposen els motius, principis i àmbits de la participació dels infants i nois i noies a la ciutat de L’Hospitalet.
El llibre neix a partir de la proposta del Centre d'Estudis, que va proposar a les dues autores fer un recull de la tasca que han dut a terme amb l'objectiu de donar-la a conèixer i posar-la en valor davant la ciutadania.
"Mirant els inicis i veient el Consell de Nois i Noies tal i com és ara, m'adono que hem fet molta feina i que potser l'hem fet ben feta", diu la Carolina Batet, que continua sent la coordinadora del Consell de Nois i Noies.
L'aigua conquerida. Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Barcelona: Universidad Autónoma de Barcelona. Servicio de Publicaciones = Universitat Autònoma de Barcelona. Servei de Publicacions, 2006.
Aplicando los métodos y las técnicas de la arqueología hidráulica de varios lugares de la denominada Catalunya Nova y Mallorca, en este libro se estudian de qué manera fueron reutilizados por los conquistadores feudales los mecanismos de irrigación construidos anteriormente. El diferente uso de estas infraestructuras es el resultado de las diferencias que existían en la agricultura y en los usos sociales del agua en una y otra sociedad. Esta constatación permite profundizar en varios aspectos del funcionamiento de la nueva sociedad feudal, especialmente con respecto a su expansión y al papel que juegan los órdenes religiosos y a la forma como se ordenan los procesos de trabajo del campo y se articulan las nuevas relaciones sociales.
El castell Termenat d'Olèrdola. Olèrdola: Museu d'Arqueologia de Catalunya, 2005.
Primera monografia d'aquesta nova col·lecció del MAC dedicada a les riqueses arqueològiques d'aquest municipi del Penedès.
L'aigua conquerida . Hidraulisme feudal en terres de conquesta. Alguns exemples de la Catalunya nova i de Mallorca. Valencia: Publicacions de la Universitat de València, 2006.
Aplicando los métodos y las técnicas de la arqueología hidráulica de varios lugares de la denominada Catalunya Nova y Mallorca, en este libro se estudian de qué manera fueron reutilizados por los conquistadores feudales los mecanismos de irrigación construidos anteriormente. El diferente uso de estas infraestructuras es el resultado de las diferencias que existían en la agricultura y en los usos sociales del agua en una y otra sociedad. Esta constatación permite profundizar en varios aspectos del funcionamiento de la nueva sociedad feudal, especialmente con respecto a su expansión y al papel que juegan los órdenes religiosos y a la forma como se ordenan los procesos de trabajo del campo y se articulan las nuevas relaciones sociales.
“Conflictes entorn de l'ús de l'aigua a la Catalunya Nova”. Dins: Santes Creus: Boletín del Archivo Bibliográfico de Santes Creus, v.. 21, n.. 0, 2004, p. 75-81.
Lanuza, Anna de; Olle, Maribel. Cronologia d’història del món. Barcelona, edicions 62,2004.
“Els usos feudals de l'aigua a la vall del Corb”. Dins: Recerques: Història, economia i cultura, n. 43, 2001, p. 105-128.
Utiiitzant els métodes de larqueologia hidràulica, desenvolupada a partir de I’estudi deis sistemes hidràulics de Ies comunitats pageses dal-Andalus, la reconstrucció i l’estudi dels mecanismes hidràulics que van servir per aprofitar l’aigua del riu Corb, a lalçada del poble de Ciutadilla, durant l’edat mitjana, permeten caracteritzar els usos feudals de I’aigua. Al costat de la centralitat del molí, la impoiiància que es dóna a la irrigació dels camps de cereals i de les vinyes per assegurar les collites i, així, el nivell de rendes, diferencia hidraulisme feudal d’aquestes contrades de la Catalunya Nova del model proposat per a altres regions més humides. Aquest fet també explica la relació que existeix entre aquests usos feudals de I’aigua i els processos de diferenciació pagesa i doligarquització urbana.
“El emplazamiento del Monasterio de Santa María de la Real (Mallorca) según la arqueología extensiva”. Dins: coord. por Bueno Ramírez, Primitiva; Balbín Behrmann, Rodrigo de. II Congreso de Arqueología Peninsular : Zamora, del 24 al 27 de septiembre de 1996. [S. ll.]: Fundación Rei Afonso Henriques, 1999. Vol. 4; p. 485-492.
Arbués, Clara. Les Revistes dels ultramars . Un catàleg de revistes de la Biblioteca de Lletres de la UAB. Barcelona: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998.
“Los cobreves y la reconstrucción del paisaje agrarioEl ejemplo de Ciutadilla”. Dins: Arqueología espacial, n. 19-20, 1998, p. 387-396
Soto i Company, Ricard. “Las donaciones a censo y los establecimientos como estrategia señorial: patrimonio Sentmenat siglos X-XV”. Dins: coord. por Torijano Pérez, Eugenia; Espinoza Guerra, Luis Enrique ; Infante Miguel-Motta, Javier; Bejarano Rubio, Amparo; Robledo Hernández, Ricardo (dir. congr.). VIII congreso de historia agraria: preactas : Salamanca, 28-30 de mayo de 1997, p. 227-244.
Castells termenats i estratègies d'expansió comtal. La marca de Barcelona als segles X-XI. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs, 1996.
“La Marca encastellada. Castells i pautes d'assentament a la Marca del Comtat de Barcelona (segles X-XI)”. Dins: Afers: fulls de recerca i pensament, v. 10, n.. 21, 1995, p. 341-360
Itineraris per l'Hospitalet: propostes per a nens i nenes de 0 a 3 anys. L'Hospitalet de Llobregat: El Casalet, Moviment d'Ensenyants de l'Hospitalet, 1995.
Material adreçat a les escoles bressol de la ciutat de l'Hospitalet i a les famílies amb infants d'aquesta edat amb tot un seguit de suggeriments per conèixer l'Hospitalet, descobrint així nous centres d'interès i reconeixent el contingut pedagògic de moltes activitats que ja porten a terme les escoles i les famílies de forma quotidiana.
“INSTITUCIONS I ORGANITZACIÓ. L'església i les esglésies en els inicis del domini comtal a la marca de Barcelona”. Dins: Analecta sacra tarraconensia: Revista de ciències historicoeclesiàstiques. Vol. 67, n. 1, 1994, p. 243.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
