Montserrat Casacuberta PALMADA
Neix a Girona el 1967. És doctora en Lingüística per la Université Montpellier 3-Paul Valéry (França). Tesi sobre l'ensenyament als adults del bretó a la Bretanya i del català a la Catalunya Nord. Ha estat professora adjunta del Departament de Llengües Romàniques de la Universitat de Girona i és consultora de la UOC en els estudis de Filologia Catalana i Humanitats. Actualment és responsable dels estudis de català a la Université Haute Bretagne-Rennes 2 (França).
És tècnica en Normalització Lingüística del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) i va treballar al CNL de l’Hospitalet, on va conèixer la Gemma Vázquez amb qui va col·laborà en els Quaderns n. 20 del CELH.
Al si del CPNL ha tingut diverses responsabilitats, l’última, com a coordinadora del programa "Voluntaris per la llengua" a la demarcació de Girona. Una de les accions de política lingüística local que li agrada destacar és l’organització del Fòrum de les llengües de Lloret de Mar, al març de 2007.
"Un record personal…
En aquella època, el CNL de l’Hospitalet tenia la seu al bellmig del parc de la Marquesa. Recordo que era molt relaxant sortir de treballar i ser en un parc. També recordo la fontana que hi havia. Em divertia observant quins objectes hi suraven. Canviaven dia a dia i jo anava fent una llista: un cap de nina, un paquet de cigarrets, una roda de cotxe, una flor de plàstic…i al final, els objectes em tenien tan sorpresa que…en va sortir un conte".
2011. Montserrat Casacuberta Palmada
Vázquez Simó, Gemma. "L'Hospitalet, una ciutat i moltes llengües. Aproximació a una gestió de la diversitat lingüística". Dins: Aportacions al voltant de la immigració estrangera a l'Hospitalet. Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 20 (febrer 2008), p. 45 - 64.
A la primeria del segle XXI, el dibuix social de l’Hospitalet, i el de Catalunya per extensió, és diferent del que hi havia fa vint-i-cinc anys. Estem immersos en un procés socioeconòmic globalitzador, uniformitzador i modernitzador que té com a contrapartida manifestacions locals que tendeixen al particularisme, per confrontació amb aquest mateix influx globalitzador. L’arribada massiva de persones d’arreu del món s’incrementa any rere any. El flux migratori mundial ha esdevingut complex i ens fa conviure en l’àmbit local amb persones de molt diverses identitats i procedències geogràfiques, que ens inviten a una presa de consciència, una reflexió sobre allò que ens permet viure junts, sobre els valors comuns en nom dels quals s’intenta posar ordre a les rivalitats i als conflictes. Aquesta nova constel·lació social conforma un panorama cultural i lingüístic a la ciutat, que cal analitzar perquè entenem que el dret a l’adquisició de la llengua d’arribada, però també el dret al manteniment de la llengua d’origen, estan inclosos en la idea del dret a la ciutadania.
Cornellà i Mas, Francesca. "Fòrum de les Llengües de Lloret de Mar: una iniciativa en pro de la gestió de la diversitat lingüística local. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, ISSN 0213-8581, Nº. 341, 2008 (exemplar dedicat a: Llengua, interculturalitat i cohesió social), p. 19- 23.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
