Carles Santacana i Torres

Doctor en Història Contemporània, professor d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat president del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Codirigeix l'editorial LLibres de matrícula  juntament amb el Grup de Recerca Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI),  que coordina el catedràtic Francesc X. Hernández Cardona.

Ha publicat diversos treballs sobre les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil i el franquisme. Actualment centra els seus estudis en l’anàlisi de la cultura catalana durant el període franquista, en el marc del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB).

Ha investigat en història social i cultural de l’esport des del 1989, ha participat en congressos internacionals i ha col·laborat amb diverses institucions, com el Centre d’Estudis Olímpics (UAB) o la Fundació Barcelona Olímpica.

És autor de diversos llibres sobre la ciutat:

Autor de Victoriosos i derrotats: el franquisme a l'Hospitalet, 1939-1951. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994, "Els primers anys del franquisme a l'Hospitalet de Llobregat". Dins: Miscel·lania d'Homenatge a Jaume Codina. El Prat de Llobregat: l'Ajuntament; Columna, 1994 i coautor amb Joan Camós de Història de l'Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur. L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1997.

Vegeu L'Informatiu:  'No es pot banalitzar el franquisme'

Europa en España. Redes intelectuales transnacionales (1960-1975). Madrid: Sílex, 2022.

A pesar de las interdicciones que siguieron vigentes, la capacidad de interacción allende las fronteras fue enormemente superior a las decadas precedentes. Para las generaciones educadas en la autarquía –tambien cultural- el contraste con las ideas que se difundían en el mundo occidental era absoluto, donde todo aparecía como nuevo y atractivo, donde cotizaban al alza las ideas más heterodoxas, y especialmente las concepciones culturales y científicas. Desde las editoriales y revistas hasta los debates específicos en el ámbito católico, ese mundo estaba en ebullición gracias tambien a las conexiones internacionales. Los agentes que promovieron ese proceso fueron fundamentales para la reconstrucción cultural, a pesar de todos los impedimentos de la dictadura. Significaban, en realidad, una deslegitimación del regimen, que se enfrentaba más crudamente a esa situación en el extranjero, donde las redes de solidaridad tejieron sólidas relaciones, que la dictadura intentaba socavar y contrarrestar.

[coordinador] Quan tot semblava possible... Els fonaments del canvi cultural a Espanya (1960-1975). València: Publicacions Universitat de València, 2018.

Aquest volum pretén oferir una panoràmica de les transformacions del món cultural que foren a la base de la transició. Amb un plantejament nou i interdisciplinari, historiadors, filòlegs, experts en art i comunicació, ofereixen un conjunt d’estudis que analitzen els canvis culturals des de múltiples perspectives.  

[director].  Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012-2014.

L’Enciclopèdia de l’esport català, dirigida pel professor Carles Santacana, és un projecte en 5 volums, amb aproximadament de 20.000 entrades. Aquesta enciclopèdia serà és una obra que fà justícia a la història i a la importància de l’esport català, que fou i és encara pioner en l’Estat espanyol i que així és reconegut arreu del món.

Josep Tarradellas: l'exili : (1939-1954). Barcelona: DAU, 2014.

Tercer volum de la biografia documental de Josep Tarradellas que cobreix el primer període de l'exili republicà fins al seu nomenament com a president de la Generalitat l'any 1954. Inclou entre d'altres textos, dietaris inèdits, cartes i la persecució i intent d’extradició de França. El llibre va acompanyat de fotografies, imatges, mapes i un índex de noms.Pujadas, Xavier. Història de l'atletisme a Catalunya.  [S. ll.]. Federació Catalana d'Atletisme, 2012.Una obra Imprescindible per a tots els amants del nostre esport.

[coordinador]  Entre el malson i l'oblit: l'impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960). Catarroja [etc.]: Afers, 2013.

Un conjunt d’estudis analitzen el malson dels primers anys del franquisme des de diverses perspectives, centrant-se en àmbits com el teatre, la filosofia, l’arquitectura o les reinterpretacions de la cultura autóctona. Es tracta d’una aproximació coral a uns anys que són fonamentals per entendre la reformulació de la cultura catalana dels anys seixanta.

[et. al]. Barça, 110 anys fent història. Barcelona: Anglé, 2010

És el llibre més complet sobre la trajectòria del FC Barcelona, que combina un atractiu tractament gràfic amb una cuidada selecció de textos i documentació annexa; tot presentant una perspectiva global dels 110 anys de vida de l’entitat mitjançant l’explicació de la història esportiva, institucional i social.

Amb Carles Santacana com a director del projecte,han pres part en la redacció d’aquest llibre els historiadors i periodistes: Ramon Alquézar, Antoni Bassas, Jordi Finestres, Xavier G. Luque, Xavier Pujadas, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Termes, Manel Tomás i Joan Villarroya.

“Catalanisme i antifranquisme. La reconstrucció d'una nova identitat catalana democràtica (1939-1960)”. Dins: Casassas Ymbert,  Jordi (coordinador). Les identitats a la Catalunya contemporània. Galerada, 2009. p. 593 -635.

Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps és un cas singular i representatiu perquè manté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins els nostres dies, acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.

Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.

Pujadas, Xavier. L'Altra olimpíada, Barcelona'36. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2006

El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). Barcelona: Mina, 2005.

L’esport s’anuncia. Barcelona: Entitat autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2003

Amigó i Barbeta, Jordi ... [et al.]. El Franquisme al Baix Llobregat. [Martorell] : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ; Barcelona : Abadia de Montserrat, 2001.

El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001.

El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento, Catarroja: Afers, 2000.