Carles Santacana

Doctor en Història Contemporània, professor d’aquesta especialitat a la Universitat de Barcelona i consultor de la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat president del Centre d'Estudis de l'Hospitalet. Codirigeix l'editorial LLibres de matrícula juntament amb el Grup de Recerca Didàctica del Patrimoni (DIDPATRI), que coordina el catedràtic Francesc X. Hernández Cardona.

Ha publicat diversos treballs sobre les col·lectivitzacions durant la Guerra Civil i el franquisme. Actualment centra els seus estudis en l’anàlisi de la cultura catalana durant el període franquista, en el marc del Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI-UB).

Ha investigat en història social i cultural de l’esport des del 1989, ha participat en congressos internacionals i ha col·laborat amb diverses institucions, com el Centre d’Estudis Olímpics (UAB) o la Fundació Barcelona Olímpica.

És autor de diversos llibres sobre la ciutat:

Autor de Victoriosos i derrotats: el franquisme a l'Hospitalet, 1939-1951. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1994, "Els primers anys del franquisme a l'Hospitalet de Llobregat". Dins: Miscel·lania d'Homenatge a Jaume Codina. El Prat de Llobregat: l'Ajuntament; Columna, 1994 i coautor amb Joan Camós de Història de l'Hospitalet: una síntesi del passat com a eina de futur. L'Hospitalet de Llobregat : Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, 1997.

Vegeu L'Informatiu: 'No es pot banalitzar el franquisme'

[director]. Enciclopèdia de l'esport català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2012-2014.

L’Enciclopèdia de l’esport català, dirigida pel professor Carles Santacana, és un projecte en 5 volums, amb aproximadament de 20.000 entrades. Aquesta enciclopèdia serà és una obra que fà justícia a la història i a la importància de l’esport català, que fou i és encara pioner en l’Estat espanyol i que així és reconegut arreu del món.

Josep Tarradellas: l'exili : (1939-1954). Barcelona: DAU, 2014.

Tercer volum de la biografia documental de Josep Tarradellas que cobreix el primer període de l'exili republicà fins al seu nomenament com a president de la Generalitat l'any 1954. Inclou entre d'altres textos, dietaris inèdits, cartes i la persecució i intent d’extradició de França. El llibre va acompanyat de fotografies, imatges, mapes i un índex de noms.Pujadas, Xavier. Història de l'atletisme a Catalunya. [S. ll.]. Federació Catalana d'Atletisme, 2012.Una obra Imprescindible per a tots els amants del nostre esport.

(coord.). Entre el malson i l'oblit: l'impacte del franquisme en la cultura a Catalunya i les Balears (1939-1960). Catarroja [etc.]: Afers, 2013.

Un conjunt d’estudis analitzen el malson dels primers anys del franquisme des de diverses perspectives, centrant-se en àmbits com el teatre, la filosofia, l’arquitectura o les reinterpretacions de la cultura autóctona. Es tracta d’una aproximació coral a uns anys que són fonamentals per entendre la reformulació de la cultura catalana dels anys seixanta.

"Noves idees i praxi cultural en una societat en canvi sota la dictadura". Dins: 1960 -1980. Transicions i canvis a les terres de parla catalana. Actes del VIII Congrés de la CCEPC (Barcelona. Cornellà de Llobregat, 10, 11 i 12 de 2011). Valls: Cossetània, 2012. p. 61 -78.

"El moviment veïnal, eina de cohesió i cultura democràtica". Dins: Plecs d'Història local. Barcelona: Diputació; L'Avenç, 2011; n. 141, p. 1

[textos i assessorament històric: Carles Santacana]. Barcelona esport. Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Ara Llibres, 2010.

La ciutat de Barcelona és coneguda a nivell internacional per haver organitzat un dels Jocs Olímpics més bonics i exitosos de la hitòria. Però la vinculació de la ciutat amb l'esport modern es remonta a finals del segle XlX i arriba als nostres dies, on la socialització de la pràctica esportiva es fa evident a cada racó de la ciutat esdevenint una forma de distraccció i una font de salut accessible per a tothom.

[et. al]. Barça, 110 anys fent història. Barcelona: Anglé, 2010

És el llibre més complet sobre la trajectòria del FC Barcelona, que combina un atractiu tractament gràfic amb una cuidada selecció de textos i documentació annexa; tot presentant una perspectiva global dels 110 anys de vida de l’entitat mitjançant l’explicació de la història esportiva, institucional i social.

Amb Carles Santacana com a director del projecte,han pres part en la redacció d’aquest llibre els historiadors i periodistes: Ramon Alquézar, Antoni Bassas, Jordi Finestres, Xavier G. Luque, Xavier Pujadas, Josep Maria Solé i Sabaté, Josep Termes, Manel Tomás i Joan Villarroya.

“Catalanisme i antifranquisme. La reconstrucció d'una nova identitat catalana democràtica (1939-1960)”. Dins: Casassas Ymbert, Jordi (coordinador). Les identitats a la Catalunya contemporània. Galerada, 2009. p. 593 -635.

Catalunya és un cas particular d'una 'pàtria sense estat' enmig de l'occident europeu, i en una posició geopolítica compromesa entre dos estats grans, forts i estables com són França i Espanya. Però al mateix temps és un cas singular i representatiu perquè manté viva la consciència particular des del mateix origen de l'estructuració de l'Estat modern, al segle XVII, i l'ha mantinguda fins els nostres dies, acompanyant totes les etapes de la transformació de l'Estat, de la conquesta liberal de tots els espais públics i de la construcció dels discursos nacionalistes amb vocació explícita nacionalitzadora de les masses.

Les identitats a la Catalunya contemporània intenta analitzar des de diverses perspectives, per quina raó és tan intens el debat identitari nacionalista a Catalunya. L'objectiu és entendre les intensitats, els ritmes o els camps en què s'ha produït en la Catalunya contemporània la fixació d'uns trets identitaris col·lectius que han acabat contribuint a la fixació del que podríem denominar la moderna identitat nacional catalana.

"La història, sempre present". Dins: Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 22 (novembre 2009), p. 25- 30.

Un repàs als principals documents escrits que parlen de la història de la ciutat.

“Cultura y cambios sociales en España en la década de los 60”. Dins: Eppure si muove: la percepción de los cambios en España (1959-1976) / coord. por Glicerio Sánchez Recio, 2008, p. 189-212.

Parés,. Manel ; Pujadas, Xavier. El Camp Nou : 50 años de latidos azulgrana. [Barcelona] : Col.legi d'Arquitectes de Catalunya : Futbol Club Barcelona, DL 2007

Enric Gil ... [et al.] ; Joan Camós, [coordinador]. L'Hospitalet lloc de memòria : exili, deportació, repressió i lluita antifranquista. [L'Hospitalet de Llobregat] : Centre d'Estudis de l'Hospitalet, DL 2007

L’esport català en imatges, dels inicis a la Guerra Civil. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

Pujadas, Xavier. L'Altra olimpíada, Barcelona'36. Barcelona : Llibres de l'Índex, 2006

El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). Barcelona: Mina, 2005.

“Porcioles incòmode”. Dins: L' Avenç: Revista de història i cultura, ISSN 0210-0150, Nº 305, 2005, p. 6-7.

“Política y ordenación territorial en Cataluña durante la transición y la autonomía”. Dins: Anales de Historia Contemporánea, ISSN 0212-6559, Nº. 20, 2004 (Ejemplar dedicado a: Constitución y territorio en la España contemporánea), p. 223-236.

El meu primer llibre del Barça. Barcelona: Combel, 2004.

Le nationalisme catalan. Paris: Ellipses, 2004.

La Mancomunitat de Catalunya i la política esportiva. Esplugues: Consell Català de l’Esport, 2004 .

[coordinació i presentació ]. La Repressió franquista : dossier. Catarroja : Afers, 2003.

L’esport s’anuncia. Barcelona: Entitat autònoma del Diari Oficial i de Publicacions, 2003

“La repressió franquista”. Dins: Afers: fulls de recerca i pensament, ISSN 0213-1471, Vol. 18, Nº. 45, 2003 (Ejemplar dedicado a: La repressió franquista), p. 273-276.

“La historia local catalana: ¿hacia la normalización?”. Dins: En construcción : historia local contemporánea / coord. por Ignacio Peiró Martín, Pedro Víctor Rújula López, 2003, ISBN 84-7820-632-9, p. 127-134.

Xavier Pujadas. “El club deportivo como marco de sociabilidad en España: una visión histórica (1850-1975)”. Dins: Hispania: Revista española de historia, ISSN 0018-2141, Vol. 63, Nº 214, 2003, p. 505-522.

Giovanni C. Cattini. “El anarquismo durante la Guerra Civil. Algunas reflexiones historiográficas”. Dins: Ayer, ISSN 1134-2277, Nº 45, 2002 (Ejemplar dedicado a: El anarquismo español), p. 197-222.

“La desaparición de un modelo de intervención. Intelectuales, profesionales y científicos en la posguerra. El caso catalán”. Dins: Política científica y exilio en la España de Franco / coord. por Julián Chaves Palacios, 2002, ISBN 84-600-9750-1, p. 113-128.

Casassas, Jordi; Ghaninme, Albert . Història : [2n batxilletat]. Barcelona : Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2002.

Amigó i Barbeta, Jordi ... [et al.]. El Franquisme al Baix Llobregat. [Martorell] : Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat ; Barcelona : Abadia de Montserrat, 2001.

El franquisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001.

"El catalanisme, del franquisme a la transició". Dins: El món de Cambó, Institut Cambó, 2001, p. 383-400.

Xavier Pujadas . “La mercantilización del ocio deportivo en España: El caso del fútbol, 1900-1928”. Dins: Historia social, ISSN 0214-2570, Nº 41, 2001 (Ejemplar dedicado a: la mercantilización del ocio), p. 147-168

El franquisme i els catalans. Els informes del Consejo Nacional del Movimiento, Catarroja: Afers, 2000.

¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?

Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:

Darrera actualització: 05/09/2019