Jaume Centelles Pastor
Jaume Centelles Pastor (l’Hospitalet, 1954).
Ha treballat durant 39 anys a l’escola Sant Josep – El Pi de l’Hospitalet fent diverses tasques, especialment a l’educació infantil i com a responsable de la biblioteca escolar. Des del mes de setembre de 2014 està jubilat, que vol dir que ha fet un pas enrere i ha deixat la trinxera de l’aula, però continua lligat al món de l’educació.
Ha impulsat, conjuntament amb l’equip de biblioteca, un programa d’invitació a la lectura que va ser mereixedor l’any 2008 del segon premi del Concurs Nacional de Bones Pràctiques en Biblioteques Escolars que atorga el Ministeri d'Educació i Ciència.
Col·labora habitualment amb la revista Guix (Viure la lectura) i amb la revista Mi biblioteca on va fer una sèrie d’articles La biblioteca escolar, de principio a fin i actualment, des de fa cinc anys, una altra sobre Bibliotecas de película.
Participa del grup de treball “Passió per la lectura” adscrit a l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
Un dels seus llibres, La biblioteca, el cor de l’escola, va ser Premi de Pedagogia Rosa Sensat, l’any 2005.
Col·labora amb el servei de biblioteques de l’Ajuntament de l’Hospitalet en la tria de les lectures que han de llegir els nois i les noies de cinquè de primària que participen en l’activitat “La lliga dels llibres."
L'any 2012 va ser destacat amb el Premi Carme Romaní que s'atorga a una persona, iniciativa, institució, a la trajectòria d'algú... que destaqui dins del món de la Literatura Infantil i juvenil, de les biblioteques... És d'abast universal, però intenta destacar iniciatives que difícilment seran premiades per altres organismes.
"L'ofici d'educar" és un programa en la línia de "L'ofici de viure", però centrat en l'educació: créixer educant, reflexions pràctiques per a pares/mares i educadors. Des del 2016 podem gaudir d'en Jaume que ens ofereix la secció Llibres per somiar, a cada programa presenta un llibre de literatura infantil o juvenil que és reeixit i que aporta algun aspecte nou, educatiu o de lleure, tant pel que explica com per les il·lustracions o la manera com està escrit.
"Vaig néixer un estiu de l’any 1954 al carrer Ebro del barri de Sant Josep, en una casa que ja no existeix, a tocar del “reg” (el canal de la Infanta) i ben a prop de les vies del tren. Tota la meva vida ha estat lligada al barri i els records de persones que han viscut i encara viuen en aquests carrers tan especials per a mi s’apilonen al meu cap.
Recordo alguns llocs entranyables del barri de Sant Josep. Un és la font del carrer Joan Maragall cantonada Alpes (actualment Josep Tarradellas), objecte simbòlic, lloc de trobada i lloc on començàvem les nostres primeres aventures de colla.
Un altre és la foneria La Farga on va treballar el meu pare quan va venir al barri ara fa seixanta-cinc anys i que va suposar una de les lluites veïnals més costoses que va acabar amb la seva desaparició com a fàbrica. Recordo el soroll i el fum que emetia, dia i nit... una resplendor tremenda.
També era un lloc mític per a mi el camp de futbol on els diumenges anava amb el meu tiet Rafael a veure els partits de l’Hospi i a gaudir dels gols d’aquell davanter sensacional que teníem, Sanz crec que es deia.
Bé, i altres molts llocs entranyables com el pont d’Isabel la Catòlica, la fàbrica dels marbres, la vespa penjada a la façana dels Balart, etc. Racons, espais, objectes que sempre hi han estat i que me’ls estimo perquè... com deia sir Hillary, aquell explorador que va intentar sense èxit pujar a l’Everest una i altra vegada i quan li preguntaven perquè s’estimava tant la muntanya contestava “porque está ahí”, “siempre está ahí”. Així és el barri... sempre està “ahí”.
De tota manera, hi havia un lloc que ben poca gent recorda i que no voldria deixar de mencionar. Estava a prop d’on ara hi ha les piscines municipals. Els pocs cotxes que anaven cap a Santa Eulàlia pel carrer d’Enric Prat de la Riba (abans Generalísimo Franco) s’havien d’aturar a una barrera que indicava el pas dels trens. Amb el temps es va fer el pas per sota les vies i va desaparèixer la barrera que ens feia aturar i esperar el fascinant pas dels trens (un indici d’aventura) és un dels grans records d’infantesa.
El barri és la meva infantesa —copiant la cèlebre frase de Baudelaire (Mi patria es mi infància) tot i que també se li atribueix a Miguel Delibes, al poeta alemany Rilke, i a Saint Exupery, l’aviador d’El Petit Príncep— em porta a citar la “bona gent” de Sant Josep. Per als infants, almenys els de la meva infantesa (anava a dir època però això és una ximpleria perquè la meva època és aquesta), el barri tenia, per a nosaltres, unes fronteres insalvables i així vam créixer aliens a tot el que passava més enllà de les vies. Allà hi vam viure els primers amors, els que sempre es recorden. De fet, més que amors eren iniciacions al món de la sexualitat.
Anomenaré tres llocs que eren el nostre refugi i que ens permetien estar fora de les mirades dels veïns.
Un era el cinema Stadium, fa molts anys desaparegut (sessió doble i NO-DO). Allà hi havia un pis superior, un galliner prou fosc, on anàvem els caps de setmana... però sempre estava molt concorregut.
Un altre lloc que freqüentàvem eren els vagons de càrrega que estaven aturats, solitaris, a l’estació de trens de l’Hospitalet. S’hi estava bé però els vagons sovint feien pudor de les mercaderies que habitualment hi carregaven i, la veritat, no estaven gaire nets.
I el tercer indret que coneixíem els joves del barri era el cementiri. No tothom té la sort de tenir un lloc tan tranquil i tan poc concorregut a la vora de casa. Allà podies passejar amb la xicota, asseure’t a les escales, esperar que es fes fosc i enmig del silenci i sota la presència silenciosa dels avantpassats, si eres prou agosarat, et grapejaves amb la noia.
De totes les persones del barri n’hi ha unes molt especials: les nostres mares, les dones que van arribar a Sant Josep cap als finals dels anys quaranta del segle passat. N’he conegut i en conec moltes (veïnes i mares dels amics) que han estat i són meravelloses. A tall d’exemple, explicaré una anècdota que ho exemplifica.
Per ajudar en la economia familiar la mare cosia. Tenia una Singer, una màquina de cosir a pedal i treballava per als Ribes, una empresa de la Via Laietana, a prop de la Plaça Urquinaona, cosint camises. Cada dues o tres setmanes, quan tenia les camises enllestides les anava a “entregar” (això deia: He d’anar a entregar). Agafava un mocador de fer farcells, d’aquells grandots, hi encabia les camises i, au! a canviar les camises per diners i a agafar més material per confeccionar més camises. Durant molts anys, veia la mare asseguda davant la màquina de cosir, al costat de la finestra, escoltant a la ràdio la senyora Francis i les novel·les de la tarda.
Jo pensava que les mares passaven de nosaltres perquè anaven a la seva. Ens alimentaven, ens duien al metge i poca cosa més. Però estava equivocat. Una vegada, un dia d’estiu que no hi havia escola, em va dir:
—Demà anem a entregar les camises, vols venir?
—I tant que sí!
Això suposava pujar a l’autobús. Un d’aquells autobusos blaus que tenien un cobrador assegut al darrera i un conductor que movia un canvi de marxes que feia ben bé un metre i mig de llarg, una cosa extraordinària.
Suposava també que a Santa Eulàlia s’acabava el trajecte i agafàvem el metro. El metro m’agradava. Ma mare explica que quan venir a l’Hospitalet no entenia això del metro. Allà a Castelló li havien dit que era una cosa que anava per sota terra i ella pensava que t’havies d’ajupir molt...
Bé, quan vam arribar a Urquinaona em va dir:
—Com que ja ets grandet, pots quedar-te aquí a la plaça i d’aquí a una mitja hora hi torno.
Aquell dia vaig escapar-me corrents cap al Corte Inglés i allà vaig embadalir-me d’allò més amb aquell bé de deu de productes de tota mena. Vaig voltar i voltar. Se’m va anar el sant al cel. Quan vaig tornar a Urquinaona ma mare m’estava esperant i vaig pensar que em cauria el clatellot i el càstig.
—No t’havia dit que et quedessis aquí?
No em va preguntar on havia anat ni em va tocar la cresta, ni res. Simplement va dir:
—Què he fet malament? Perquè no fas cas al que et dic? Au, passa, passa...
I va començar a caminar amb el mocador de fer farcells ple de roba, que pesava molt, penjat al braç.
—Mama, que el metro és aquí! —li vaig cridar.
I ella: Passa, passa,...
Va començar a caminar i jo al darrera. Dues hores així, des de la plaça Urquinaona fins a casa. La mare al davant, carregada com un burro, i jo al darrera pensant en ella. Pensant en com es preocupava per mi. Va ser una bona lliçó".
2016. Jaume Centelles
[et. al.] Operació llegim en família. Alzira (València): Bromera, 2020. https://llegim.org/
«Llegim?» és una campanya per a motivar la lectura en família dirigida especialment a les famílies de joves de 8 a 12 anys.
Ací trobaràs idees i consells per a fomentar l’hàbit lector, recomanacions de llibres per edats, vídeos de famílies lectores i professionals del món cultural, així com un bon grapat de recursos per a gaudir de la lectura en família. Llegim?
“La lectura i l’escriptura, una aposta segura”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 473, des, 2020, p. 69. En castellà a AULA.
“Una serp blava sobre fons blanc”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 472, nov, 2020, p. 65. En castellà a AULA.
“Allà on passen les aventures”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 471, oct, 2020, p. 69. En castellà a AULA.
“El compromís de Gianni Rodari amb la fantasia” [ en línia].. Dins: ESTRIS.CAT, punt de trobada del lleure educatiu i l’acció social, https://www.estris.cat/ [Consulta: 19 de gener. 2021]
“La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2018-2019)”. Dins: Anuari de Biblioteques, Llibres i Lectura, vol. 6 (2020), setembre 2020p. 89-110.
“VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil” [ressenya]. Dins: l’Escola de Llibreria https://fima.ub.edu/edl/ca [Consulta: 19 de gener. 2021].
Orientacions per a pares i mares. 12 propostes per promoure la letura dels fills i filles. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2020.
Sabíeu que la implicació de la família és un factor determinant per a l’èxit escolar? El suport que podeu oferir des de casa és afectiu, de proximitat, quotidià, de fer veure i viure la lectura com quelcom necessari per al creixement intel·lectual de totes les persones. Com sa
beu, acompanyar la lectura és bo per als vostres fills però potser no us heu adonat com resulta de beneficiós, també, per a vosaltres mateixos.
El abrazo de la literatura. Itinerarios lectores para infantil y primaria. Barcelona: Graó, 2020.
45 itinerarios lectores con un sinfín de personajes extraordinarios que divierten, emocionan y permiten explicar la vida a nuestros alumnos y alumnas. Con sus aventuras podrán relacionar y reconocer algunos de los conflictos a los que se van a enfrentar, comprobar cómo los resuelven los héroes de papel y adquirir estrategias útiles para ellos mismos.
Cada una de las lecturas va acompañada de una propuesta didáctica, más o menos estimulante, divertida, reflexiva o emotiva, contrastada en la práctica de aula.
"Zooescrivint. L’impuls de la lectoescriptura amb les mascotes amigues". Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 470, set, 2020, p. 69. En
castellà a AULA.
“Els beneficis de la lectura. Algunes astúcies per aconseguir que els infants estimin els llibres”. Dins: Revista Barbiana, febrer de 2020.
Ajudar els fills a estimar la lectura. Publicat a la revista Catorze el dia 11 de febrer de 2020.
Grup de treball “Passió per la lectura”. 99 invitacions a la lectura. Activitats i propostes per crear, compartir i gaudir amb els llibres. Barcelona: l’Associació de Mestres Rosa Sensat, 2019.
Les propostes de treball que trobareu en aquest Dossier estan ordenades per cicles escolars, i s’acosten als llibres des d’angles diferents, i conviden a una lectura que defugi la uniformitat i abasti camins inexplorats, divertits, creatius, que facin pensar, cooperar i verbalitzar allò que els autors i il·lustradors mostren o suggereixen…
Lagunas, Laura; Castillo, Raúl [il.]. El senglar té singlot. [Moralzarzal]: LluNNa, 2019.
Aquest conte forma part del projecte “Acompanyart” (Humanitzem la sanitat) protagonitzat per un petit senglar que ha d’anar al CAP i té por.
AcompanyArt és una entitat sense ànim de lucre que sota el lema «Fem que la nostra sanitat creixi en humanitat», intenta promoure una atenció pediàtrica més amable, posar en contacte el món escolar amb el sanitari, estimular el coneixement dels hàbits que permeten una vida més saludable i oferir a les famílies idees i recursos per acompanyar de manera tranquil·la la visita al centre mèdic, entre altres objectius.
“Aprenents d’escriptors. El repte d’obrir la ment a paraules noves i deixar-les sortir”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 462, 2019, p. 67. En castellà a AULA.
Escriure és un camí costerut i ple d’entrebancs, però val la pena fer l’esforç, perquè al final hi ha la recompensa de veure com les idees esclaten damunt del full i esdevenen sorprenents, boniques o estranyes.
“L’alquímia de les paraules encisadores”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 457, 2019, p. 73- 74. En castellà a AULA.
Els poetes, com els artistes del circ, fan malabarismes però sense pilotes, maces amb foc ni mocadors. Els poetes empren les paraules i les seves sonoritats per crear jocs i il·lusions que ens emocionen i que ens fan somiar. A l'escola, el fet poètic entra a les aules i enganxa els infants des de ben petits. Només cales unes mínimes orientacions perquè es produeixi l'esclat de produccions escrites formidables
“D’escriure i de descriure”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 456, 2019, p. 67- 68. En castellà a AULA.
“Implica’t amb La Carta de la Terra”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 455, 2019, p. 71- 76. En castellà a AULA.
“T’ho envio per Whatsapp?. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 455, 2019, p. 67- 68. En castellà a AULA.
“Arquitectes de relats”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 454, 2019, p. 69. En castellà a AULA.
“L’art d’enumerar. Sobre els textos instructius”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 453, 2019, p. 69. En castellà a AULA.
“Escriure sense por. Instruccions per a escriptors valents”. Dins: Guix: Elements d'acció educativa, n. 452, 2019, p. 67-68. En castellà a AULA.
“Allò que el vent mai no s’endurà!”. Dins: Diari de l’educació (Blog de Rosa Sensat), 9 d’abril de 2019.
“El llibre: un invent insuperable. Elogi de la lectura i la biblioteca de qualitat”. Dins: Protagonistes ja!, març de 2019.
"La biblioteca escolar, arma d'instrucció massiva". Dins: Roldán Bermejo, Enric; Vallecillos Melgarejo, Pep [coords.]. L'educació és una arma de construcció massiva. Bones pràctiques a l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat: Centre d'estudis de l'Hospitalet, 2018, p. 143-156.
L'objectiu principal de la biblioteca escolar és col·laborar en l'aventura d'ajudar a créixer els alumnes. És un llarg viatge en el qual van a descobrir noves i diferents maneres d'expressar-se, de comunicarse, tindran la possibilitat de conèixer maneres diferents d'interpretar el món, podran aprendre de tots els autors que ens ensenyen a mirar amb uns altres ulls.
Et. Al. Més enllà del binomi cultura i educació: aproximacions des de l’àmbit local. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2018.
La publicació consta de catorze articles que aporten mirades diverses a les relacions entre la cultura, l’educació i el món local, amb la intenció de contribuir al debat sobre les necessàries relacions d’aquests àmbits, així com orientar als ajuntaments a l’hora de dissenyar les seves polítiques públiques de cultura i d’educació.
“Llegir les ciutats, habitar els llibres", publicat al Guix número 451, desembre 2018, p. 63-63.
A La ciudad de los niños Tonucci (2014) ens recorda que una ciutat sensible a les necessitats de la infància serà millor per a tothom i ens remet a nombroses experiències que es realitzen arreu. Des de la biblioteca de l'escola també s'hi col·labora oferint lectures que ajudin les criatures a entendre el seu entorn.
“Si l’smartphone sona…”. Dins: Diari de l’Educació (Blog de Rosa Sensat),18 d’octubre de 2018.
“La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2016-2017)”. Dins: Agustí, Lluis; Comalat, Maite. Anuari de l’Observatori de Biblioteques llibres i lectura, n. 5 Universitat de Barcelona. 2018, p. 1-18.
“El álbum, herramienta para interpretar la realidad”. Dins: Íber: didáctica de las ciencias sociales, geografía e historia. Barcelona, 2018, n. 91, abril-junio; p. 14-20.
“Robots mestres”. Dins: Diari d’educació (blog de Rosa Sensat), 26 de març de 2018.
Ben-Arab, Màrian [il.]. El llibre d’en Morris. Barcelona: Cruïlla, 2017.
Volum de tres contes protagonitzats per un pardal amigable que viu en un entorn urbà: En Morris i l’ibis perdut, La llavor misteriosa, i Dalt dels núvols.
Formen part del projecte de llengua Cric-Crac adreçat a l’alumnat de P5 de cicle infantil i estan il·lustrats per la Màriam Ben-Arab.
Van acompanyats d'una proposta didàctica annexa.
Lábari, Jose Ángel [il.]. Les històries de la fada Nora. Barcelona: Cruïlla, 2017.Volum de tres contes protagonitzats per una fada que té unes ales que dringuen mentre vola i una vareta màgica: La fada Nora, Desperta’t marmota! i Paciència, Bernat.
Formen part del projecte de llengua Cric-Crac adreçat a l’alumnat de P4 de cicle infantil, i estan il·lustrats per en Jose Ángel Labari.
Van acompanyats d'una proposta didàctica annexa.
Martínez, Sígrid [il.]. Els contes d'en Piula. Barcelona: Cruïlla, 2017.
Volum de tres contes protagonitzats per un drac entremaliat: En Piula al bosc, En Piula a la granja i En Piula al forat de fum.
Formen part del projecte de llengua Cric-Crac adreçat a l’alumnat de P3 de cicle infantil, i estan il·lustrats per Sígrid Martínez.
Van acompanyats d'una proposta didàctica annexa.
Grifé, Désirée; Sañé, Rita [il.]. La crida. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs: Diputació de Lleida, 2017.
Conte que forma part dels materials del projecte Implica’t+ amb La carta de la Terra, i que pretén conscienciar-nos de la necessitat d'afrontar un dels grans reptes de la societat actual, la degradació del medi ambient.
Els infants de tot el món advertint als seus germans i amics més grans, als seus pares i mares, als seus avis i familiars, que han de tenir cura del món sense badar. Des dels dofins al mascarell i a l'esquirol, de l'esquirol al gos, del gos als infants, i de l'Aina i el Pol als pares, als mestres, a l'alcalde... A tothom!
"Evidències i confusions sobre la biblioteca escolar". Dins: secció Reflexió. Guix, núm. 262, juny 2017. (també en castellà a Aula, núm.262)
"Formigues, dinosaures i aneguets de goma". Dins: Perspectiva escolar, núm. 394, juliol-agost 2017.
Consulteu De pel·lícula pàgina on hi trobareu comentaris de pel·lícules en les quals la biblioteca o el bibliotecari/a tenen un paper destacat. Són els escrits publicats pel Jaume Centelles, periòdicament, a la revista Mi Biblioteca.
“La lectura entre els infants i joves a Catalunya”. Dins: Anuari de l’Observatori de biblioteques,llibres i lectura 2014-15. (2016). [Consulta: 9 desembre 2016].
“Roald Dahl i la fàbrica d’històries. Per què cal (re)llegir aquest autor?”. Dins: Viure en família, n. 66, novembre-desembre de 2106.
“Artefactes, enginys i altres andròmines. La literatura infantil com a acceleradora de la imaginació”. Dins: Guix, n. 428, octubre de 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Els misteris de les golfes. Barcelona: Cruïlla, 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Un dinosaure entremaliat. Barcelona: Cruïlla, 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Una casa per a dos. Barcelona: Cruïlla, 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Rebombori al mercat. Barcelona: Cruïlla, 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Abelles en perill. Barcelona: Cruïlla, 2016.
Pozo, Andrea; Ben-Arab, Màriam [il.]. Els cabells de la Mina. Barcelona: Cruïlla, 2016.
En Jaume Centelles, juntament amb l’Andrea Pozo, la Màriam Ben-Arab, la Núria Hervada i la Mireia Pedrol han realitzat el projecte Rialles de Cruïlla, adreçat a l’etapa escolar d'Educació Infantil. Aquest projecte té com a eix principal l'educació de les emocions i que els infants aprenguin a regular-les, així com el pensament logicomatemàtic, l'aprenentatge de la llengua, el treball en grup o les estratègies de pensament. El projecte Rialles és una proposta creada per ajudar els alumnes en la gestió de les seves emocions, creativitat i capacitat de relació i interacció social. Presenta diversos materials, adreçats als docents, a l’aula i els alumnes i també recursos digitals. Dins del projecte Rialles s’han editat sis contes adreçats a l’alumnat de P4 de cicle infantil. En català en Cruilla i per SM en castellà. 2016. També s’ha editat en èuscar, gallec i valencià.
“Coneguem la Carta de la terra amb el conte Sota l’acàcia”. Dins: Guix dos, núm. 421, gener 2016.
“Propostes de treball per a alumnat sobre el conte Sota l’acàcia”. Dins: Dossier per a l’alumnat. Guix dos, núm. 421, gener 2016.
“Fils d’aigua, rius de tinta. L’estudi dels rius a través de la literatura infantil i juvenil”. Dins. Guix, núm. 420, desembre de 2015. Edició en castellà a AULA núm. 247.
Lluelles, Maria del Mar. “Implica’t+ amb La Carta de la Terra”. Dins: Guix, núm. 415, juny de 2015.
"La poètica de l'Andreu Galan". Premis de la Crítica de l'AELC. Barcelona: Associació d'editors en llengua catalana, 2015, p. 80 – 81.
“El cesto de Caperucita. Una exposición creativa que relaciona alimentación y literatura infantil”. Dins: Mi Biblioteca, núm.39, invierno 2015.
“Cálida, moderna y sostenible. Un paseo fotográfico por la nueva Biblioteca PúbliCa del Estado Carles Rahola de Girona”. Dins: Mi Biblioteca, núm. 42, verano 2015.
Sota l’Acàcia. Lleida: Institut d’estudis Ilerdencs, 2015.
La Fina és una nena d’onze anys que té una vida acomodada. Els darrers dies de curs, les seves emocions estan repartides entre la representació d’una obra de teatre escolar, la lectura de les cartes que el seu pare li envia des de l’Antàrtida i l’horitzó d’un estiu que és a tocar. Tot sembla plàcid i tranquil.
Un encontre sota l’acàcia del parc amb un noi nouvingut al poble li canviarà la percepció del món que l’envolta i descobrirà que no tothom viu com ella. Sabrà, de primera mà, què significa la pobresa i com són de dures les guerres.
“L’esperit d’en Marx (Groucho, és clar!) Sobre la literatura humorística infantil i juvenil”. Dins: Guix, núm. 409, desembre de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 234.
“War, krieg, polemos, bellum… Les guerres i la literatura infantil i juvenil”. Dins: Guix, núm. 408, novembre de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 233.
“Veure amb les mans, sentir amb els ulls. Sobre la discapacitat en la literatura infantil”. Dins. Guix, número 407, octubre de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 232.
“Tinc dues mares. La imatge de la família en la literatura infantil i juvenil”. Dins: Guix, núm 406, juliol-agost de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 231.
“Són per menjar-te millor, Caputxeta!. Literatura infantil i alimentació”. Dins: Guix, núm. 405, juny de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 230.
“La rateta és petita i l’ós és gran. Sobre la coeducació, encara”. Dins: Guix, núm 404 maig de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 229.
“No conec el company de taula. La literatura infantil i els nouvinguts”. Dins. Guix, núm. 403 de març de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 228
“De les paraules a les idees. La literatura infantil com a eina de sensibilització”. Dins: Guix, núm. 402 de febrer de 2014. Edició en castellà a AULA núm. 227.
“Llegir amb el cos. Sobre la lectura a les classes d’educació física”. Dins: Guix, núm. 401 de gener de 2014. En castellà a AULA núm. 226.
La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013). Barcelona: l’Observatori de biblioteques, llibres i lectura, 2014.
La lectura entre els infants i joves a Catalunya (2012-2013) forma part del tercer volum de l’Anuari de l’Observatori de biblioteques, llibres i lectura 2014. L’edita en línia l’Observatori amb la finalitat de vertebrar les diferents iniciatives que a l’entorn d’aquest tema es desenvolupen a la Universitat de Barcelona i, també, en altres institucions universitàries i organismes que hi treballen.
[traductor]; Castillo, Toñy [text]; Sierra Uceda, Antoni [il·lustració]. El Senyal Blau. Lleida: Institut d'Estudis Ilerdencs, 2014.
El títol fa referència a un senyal, que porta imprès l’ideari de tantes i tantes persones que uneixen esforços en pro d’una societat més solidària, i al color blau, que és el reflex de la seva implicació en benefici d’una educació integradora, equitativa i de qualitat.
El senyal blau es troba immers en el projecte Implica’t+. Es tracta d’un projecte que és fruit d’un equip de persones generoses, solidàries i compromeses, vinculades al món de l’educació que les empeny a realitzar iniciatives com la que es presenta demà. Implica’t+ està dirigit a tots els centres educatius de Catalunya amb un doble objectiu: treballar la solidaritat a les aules i crear la Xarxa d’escoles solidàries.
“Això no és llegir, mestre! Sobre les diverses tipologies textuals”. Dins. Guix, núm. 398, novembre-desembre de 2013. En castellà a AULA núm. 225.
“Lectura de proximitat. Sobre la raonable relació de la biblioteca d’aula amb la biblioteca escolar”. Dins. Guix, núm. 397, octubre de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 224.
“No tindràs un altre llibre com aquest? Sobre els llibres fetitxes, també anomenats clàssics”. Dins. Guix, núm. 396, juliol-agost de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 223.
“La lectura a Europa. L’impacte de les polítiques educatives en els resultats de les proves PIRLS i PISA”. Dins. Guix, núm. 395, juny de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 222.
“Once upon a time… La literatura infantil i juvenil a l’aula d’anglès”. Dins: Guix, núm. 395 juny de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 222
“Les paraules màgiques. Sobre les TIC i la lectura en pantalla”. Dins: Guix, núm. 394, maig de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 221.
“Llegir amb les orelles. Sobre la lectura a l’aula de música”. Dins: Guix, núm. 393, març de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 220.
“Viatjant a través del vent, sense por a l’huracà Les tècniques de màrqueting aplicades a la biblioteca escolar”. Dins. Guix, núm. 392, febrer de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 219.
“That is the question! com diria Shakespeare. El perquè d’un Pla de Lectura a l’escola”. Dins. Guix, núm. 391 de gener de 2013. Edició en castellà a AULA núm. 218.
“Canciones, cuentos y cacahuetes. Una exposición creativa que relaciona música y literatura infantil y juvenil”. Dins: Mi Biblioteca, otoño 2013
Luelles, M. del Mar (coord.); [et. al.]. Implica’t. Projecte col·laboratiu lligat a la Marató de TV3. Lleida. Universitat de Lleida, 2012.
Implica’t+ és un projecte transversal que vol educar pel canvi de les relacions socials i ambientals actuals. Tanmateix, aspira a fomentar la cultura de la pau i el respecte, amb el convenciment que podem fer del nostre planeta un lloc on tothom tingui les mateixes oportunitats i sigui feliç, un món sense desigualtats econòmiques, culturals i educatives, un món millor.
“Leyendo en la escuela tranquila. Sobre el concepto de biblioteca escolar”. Dins; Mi Biblioteca, verano 2012.
Grifé, Desirée; [et. al.]. El Pont de Vilaneu. [L'Hospitalet de Llobregat]: Ajuntament de l'Hospitalet, 2012.
El pont de Vilaneu és un conte creat per a formar part de les activitats Implica't amb La Marató de TV3.
El conte ens explica a través dels habitants de Vilaneu el què és la solidaritat, l'empatia, el compartir, el construir... Els habitants de Vilaneu proposen construir un pont per poder-se comunicar amb els seus veïns. Uns joves amb les seves accions aconsegueixen reunir prou diners.
La versió digital amb la col·laboració d'Aram López, Enric j. López i Nil López.
“Hi havia una vegada una escola que llegia. Sobre com podem caminar per indrets inexplorats”. Dins: Guix, núm. 390 de desembre de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 217.
“Els vasos comunicants. Sobre com l’escriptura pot millorar la comprensió lectora”. Dins: Guix, núm. 389 de novembre de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 216.
“El camí de les rajoles grogues. Sobre com facilitar la lectura de la bona literatura”. Dins: Guix, núm. 388 d’octubre de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 215.
“Llegir a la parada de l’autobús. Sobre la pràctica lectora en família”. Dins: Guix, núm. 387 de juliol-agost de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 214.
“Aprendre a nedar entre l’oceà de les imatges”. Dins: Guix, núm.386, juny de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 213.
“A l’ombra de Lucky Luke”. Dins: Guix, núm. 385, maig de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 212.
“Descongelar la paraula escrita”. Dins: Guix, núm. 384, maig de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 211.
“Melmelada demà i ahir El tractament del temps en la literatura infantil i juvenil”. Dins: Guix, núm. 383, març de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 210.
“La bandera del Nepal no és rectangular. Sobre la lectura de llibres de coneixements”. Dins: Guix, núm. 382, febrer de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 209.
“Tom Sowyer s’enamora de Becky Thatcher al final del capítol sisè. Sobre com establir ponts entre els lectors i els personatges”. Dins: Guix, núm. 38, gener de 2012. Edició en castellà a AULA núm. 208.
"Sant Josep-el Pi, un compromís educatiu polifònic". Dins Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 24, gener 2011, p. 173 – 182
L'autor fa un repàs a la història de l'escola on actualment n'és el director. Ell divideix la història del centre en sis etapes, des dels inicis l'any 1940 com a Sala Mercuri.
“Teixint somnis, conte a conte. Sobre la protecció que, com l’airbag, ens ofereix la paraula narrada”. Dins: Guix, núm 380, desembre de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 207.
“Els llibres que deixen marca. Sobre el cànon de la literatura infantil i juvenil”. Dins: Guix, núm. 379, novembre de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 206.
“L’efecte persistent de les cebes”. Dins: Guix, núm. 378, octubre de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 205.
“La fàbrica d’afectes”. Dins: Guix, núm. 376-377 de juliol-agost de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 203-204.
“Els col·leccionistes de paraules”. Dins: Guix, núm. 375 de juny de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 202.
“Fer de mestre. Sobre els incerteses d’un ofici complex”. Dins: Guix, núm. 374, maig de 2011.
“La gasela Thompson i la tortuga Tabasco”. Dins: Guix, núm. 374, maig de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 201.
“Llegir i escriure amb esperit mironià”. Dins: Guix, núm. 373, març de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 200.
“Si Jules Verne visqués avui, Miquel Strogoff seria un còmic”. Dins: Guix, núm. 372, febrer de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 199.
“Els llibres no tenen mirall retrovisor”. Dins: Guix, núm. 371, gener de 2011. Edició en castellà a AULA núm. 198.
[traductor]; Browne, Anthony. Menjacabòries. Pontevedra: Kalandraka, 2011.
“...és el més estimat per mi. Vaig tenir la sort de traduir-lo al català a partir de la versió anglesa “Silly Billy”. Narra les preocupacions d’en Bernat, un noi que sempre està preocupat. Preocupat pels barrets i preocupat per les sabates. Amoïnat pels núvols, la pluja, i, sobretot, pels ocells gegants. Però té sort de la seva àvia que el compren molt bé i l’ajuda regalant-li un ninotets “menjacabòries”, que són el símbol d’aquest relat que ens obre la porta a la cultura guatemalenca on fabriquen aquests ninos amb petits trossos de fusta, retalls de roba i fils. Al vespre, a l’hora d’anar a dormir, expliquen una preocupació a cadascun d’ells i els col•loquen sota el coixí. D’aquesta manera, els infants es desperten l’endemà sense preocupacions.
Anthony Browne crea un relat ple de misteri, amb unes il·lustracions que donen força a aquesta enigmàtica atmosfera. Les escenes de tensió es diferencien de les altres pel color: les pors d’en Bernat són de tonalitats grises que potencien la intriga i la inseguretat; i per altra banda, la profusió de colors omple les altres pàgines, especialment aquelles on apareixen els “menjacabòries”, fet que incrementa l’efecte bondadós dels ninotets dins la història".
Jaume Centelles
“Els llibres, tresors a compartir”. Dins: Guix, núm. 361, gener de 2010. Edició en castellà a la revista AULA, núm. 188.
“Els ocells tenen ales, els infants tenen llibres”. Dins: Guix núm. 361, gener de 2010. Edició en castellà AULA, núm. 188.
“Llegir en veu alta, espectacle complet. Comprendre millor l’essència d’un text escrit compartint vincles amb els altres”. Dins: Guix, núm. 362 de febrer de 2010. Edició en castellà AULA núm. 189.
“Escenificar un llibre. Sobre les possibilitats d’adaptació d’un text escrit per a la seva representació”. Dins: Guix núm. 363, març de 2010. Edició en castellà AULA núm. 190
“Jocs amb els llibres. Sobre les possibilitats educatives dels jocs de taula”. Dins: Guix, núm. 364, maig de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 191.
“La imaginació té cara i ulls. Un infant es troba amb les veus que viuen als llibres”. Dins: Guix, núm. 365, juny de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 192.
"La revolució dels àlbums il·lustrats. Quan el text i la imatge formen un relat coral". Dins: Guix, núm. 366-367, juliol-agost de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 193-194.
"Nedant entre núvols. L’infant escriptor, arquitecte de les paraules". Dins: Guix, núm. 368, d’octubre de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 195.
"Els abecedaris". Dins: Guix, núm. 367, de novembre de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 196.
"La força de les paraules, encara. Sobre els beneficis de l’hora del conte a la biblioteca." Dins: Guix, núm. 370, de desembre de 2010. Edició en castellà a AULA, núm. 197.
Esteve, Èlia [et al.]. Poesia i educació. D’internet a l’aula. Col·l. Biblioteca d’Articles, 173; Barcelona: Grao, 2009.
Organitzat al voltant de cinc eixos bàsics: el paper que té la poesia en la formació de la persona; les estratègies que cal tenir en compte a l’aula; les característiques del corpus triat; el perquè d’una selecció bàsicament contemporània, i els resultats aconseguits en l’aplicació de la poesia a l’aula, aquest llibre pretén aconseguir tres objectius: l’aprenentatge de la llengua i la integració cultural de l’alumnat nouvingut tant a primària com a secundària; l’ampliació d’horitzons culturals a batxillerat gràcies al treball amb poemes que es relacionen intertextualment amb altres arts; i la introducció dels infants a la poesia mitjançant un recorregut sentimental. Aquesta obra és una eina útil per aconseguir que els educadors de tots els nivells d’ensenyament vegin en la poesia una font de plaer i una eina d'aprenentatge insubstituïble.
[traductor]; Moure, Gonzalo. Sóc un cavall. Barcelona [etc.]: Hipòtesi [etc.], 2007.
La biblioteca, el corazón de la escuela. Barcelona: Octaedro, 2006. Traducció al castellà de "La biblioteca, el cor de l'escola".
La biblioteca, el cor de l'escola. Barcelona: l'Associació de Mestres Rosa Sensat, 2005. Aquest treball va ser mereixedor del XXIV Premi de Pedagogia Rosa Sensat.
La biblioteca, el cor de l’escola és un document adreçat als mestres, de caire eminentment pràctic, on es defensa la necessitat d’aquest espai fonamental de comunicació i intercanvi, en el qual la lectura, la investigació i la recerca d’informació tinguin el seu lloc de trobada. Hi trobareu el suport teòric que fonamenta, defensa i justifica la importància de l’existència de bones biblioteques escolars. També es faciliten pistes, idees i suggeriments pràctics per tal d’organitzar les activitats a realitzar en una biblioteca d’un centre d’educació infantil i primària. Són accions encaminades a afeccionar l’alumnat en la lectura recreativa i com a font de plaer.
[traductor]; Gehrmann, Katja. Gossos petaners. Vigo: Faktoría K de Libros, 2006.
[traductor]; Lévy, Didier. El Vestit de torero. Vigo: Faktoría K de Libros, 2006.
"La biblio tuya. Cómo implicar a los alumnos en la gestión de la biblioteca escolar". [Revista]. Dins: Mi biblioteca, núm. 4; invierno 2006.
"La biblioteca escolar afavoridora de la vivència, la cognició i el creixement". [Revista]. Dins: Perspectiva Escolar, núm. 291; gener, 2005.
"La lectura, la principal assignatura". [diari]. Dins: L'Hospitalet "La firma" del diari , núm. 172; 7 novembre de 2005.
"Las bibliotecas escolares del Programa ACEX favorecedoras del conocimiento, la conviviencia y el crecimiento". [Revista]. Dins: Adibidez núm. 6 editada pel Programa ACEX del País Basc; abril, 2005.
"De rana a rana y tiro porque..." La biblioteca escolar y su implicación en la creació contexto de aprendizaje. [Revista ]. Dins: Mi Biblioteca, número 1; abril 2005.
"Dracs, princeses i llibres". [Revista virtual]. Dins: Senderi. Sant Jordi, 2005.
La biblioteca, el cor de l'escola. Barcelona: l'Associació de Mestres Rosa Sensat, 2005. Aquest treball va ser mereixedor del XXIV Premi de Pedagogia Rosa Sensat.
Patricia Batalla, Glòria Bordons, Mercè Segarra i Sílvia Rins. "La poesia a Primària: una eina de reflexió sobre la identitat cultural i el món" . [revista]. Dins: Escola catalana, gener 2004.
"Rafael Barradas 1914-1929". [Catàleg de la visita a la exposició que amb motiu del 75 aniversari de la mort del pintor Rafael Barradas es va celebrar al Centre Cultural Tecla Sala de l'Hospitalet.]. 2004.
"Descobrim la biblioteca escolar" [Revista]. Dins: Guix. Elements d'Acció Educativa Dossier GUIXdos, 2002.
"L'efecte beneficiós de la biblioteca escolar per a l'educació infantil".Dins: Reflexions sobre la biblioteca escolar. Barcelona: Associació de mestres Rosa Sensat de Barcelona, 2002.
Elvira Novell, Joan Portell i Teresa Vivancos. Plan de animación lectora - 1 (de 3 a 8 años). Fundación Bertelsmann, 2002.
Elvira Novell, Joan Portell i Teresa Vivancos. Plan de animación lectora - 2 (de 9 a 12 años). Fundación Bertelsmann, 2002.
¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?
Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:
