Cristina lópez villanueva

Visiteu la pàgina web de l'autor: Cristina López Villanueva

Neix a l’Hospitalet a l’any 1967 al barri de la Torrassa, actualment viu al barri de Collblanc. És Professora del Departament de Sociologia de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona.

Té un extens currículum acadèmic i professional dintre de les ciències socials.

És Doctora en Sociologia per la Universitat de Barcelona. Postgraduada en Demografia pel Centre d'Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona i Llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona.

És també Membre del Grup de Recerca Territori Població i Ciutadania.

Ha participat i dirigit diversos projectes d'investigació competitius i és autora de nombrosos articles acadèmics. Entre les seves línies d'investigació figuren la població i demografia, els comportaments sociodemogràfics, les transformacions de les llars, (especialment les llars unipersonals) i l’evolució i transformació les famílies tradicionals a d'altres models més diversos així com la transformació urbana.

“La meva vinculació amb la ciutat de l’Hospitalet és que hi he nascut i hi visc. Sóc filla del barri de la Torrassa, he anat a escola a la Torrassa i visc a Collblanc. La meva vinculació més acadèmica és a partir de la publicació d’un article i un quadern juntament amb en Joaquin Ruiz sobre la immigració murciana i mazarronera al barri -conegut en el seu temps com la Murcia Chica- de la qual en sóc, en part, hereva“.

2019, Cristina López Villanueva.

García Coll, Arlinda.“Crisis y continuidad en el urbanismo disperso: la Región Metropolitana de Barcelona”. Dins: Anduli: revista andaluza de ciencias sociales, n. 17, 2018, p. 1-22.

Pujadas Rúbies, Isabel. “Vivir solo en España. Evolución y características de los hogares unipersonales en la vejez”. Dins: Panorama Social, nº 28. 2018. Ejemplar dedicado a: Envejecimiento de la población, familia y calidad de vida en la vejez, p. 93-115.

Garcia Coll, Arlinda. “The Impact of Economic Crisis in Areas of Sprawl in Spanish Cities”. Dins: Urban Science. 2(4), 113. 2018.

Gil Alonso, Fernando; Bayona-i-Carrasco, Jordi; Pujadas Rúbies, Isabel. “Diferencias geográficas de la fecundidad en España: una perspectiva provincial”. Dins: Papeles de geografía,n. 63, 2017, p. 21-38.

García Coll, Arlinda. “El fenómeno de la dispersión residencial en la Región Metropolitana de Barcelona. Espacios, actores y tendencias”. Dins: Papers. Revista de Sociología, 2017, p. 102-104 i p. 727-760.

García, Arlinda; Bretones, María Trinidad; Crespi, Montse. “Los efectos de la crisis económica en el urbanismo disperso de la Región Metropolitana de Barcelona”. Dins: Clivatge, n. 5, 2017, p.209-331.

Gil Alonso, Fernando; Bayona Carrasco, Jordi; Pujadas Rúbies, Isabel. “Diferencias geográficas de la fecundidad en España: una perspectiva provincial”. Dins: Papeles de Geografía, n.63, 2017, p. 21- 38.

Ruiz García, Joaquín. Redes migratorias mazarroneras en Collblanc-la Torrassa 1924. Mazarrón: Alumbra Alumbre Mazarrón, 2017.

Treball de Joaquín Ruiz i Cristina López sobre les xarxes migratòries mazarroneras que durant la dècada de 1910-1920 es van instal·lar a l'Hospitalet de Llobregat, concretament al barri de Collblanc- la Torrassa.

Al llarg de el llibre es presenta la situació demogràfica i social dels territoris d'origen o de destinació d'aquesta migració, un estudi exhaustiu de les llars mazarroneros a Collblanc - La Torrassa així com l'anàlisi de les xarxes migratòries generades. Finalment, es presenta l'itinerari migratori d'una de les famílies pioneres d'aquesta migració matisant i humanitzant l'excepcional procés migratori intern del primer terç de segle XX a Espanya.

Ruiz García, Joaquín. Emigración Murciana a Collblanc- La Torrassa l’any 1924: la gènesi d’un barri; llars i xarxes migratòries de Mazarrón a la Torrassa. Els pioners: Estudi d’un cas. Dins: Quaderns d'estudi l'Hospitalet de Llobregat: Centre d'Estudis, 1987- Núm. 31 (octubre 2017), p. 45 - 74.

L’estudi descriu les xarxes migratòries que venen des de Mazarron ( Murcia) i recaven en Barcelona , a la part nord de L’Hospitalet creant el barri de Collblanc la Torrassa. S’analitzen les xarxes de parentiu, veïnatge i amistat, que arriben al barri en la segona dècada del segle XX. I es fa la descripció d’un cas , la família Collado Pérez, que arriben a l’Hospitalet el 1915 i s’estableixen a L’Hospitalet.

García Coll, Arlinda; Pujadas Rúbies, Isabel. “Movilidad residencial en tiempos de crisis. El caso de la Región Metropolitana de Barcelona”. Dins: Scripta Nova. La Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Vol. XX n. 5, 2016 p. 1-36.

Bayona Carrasco, Jordi; Pujadas Rúbies, Isabel. “Residential mobility in the Barcelona Metropolitan Region during the present economic crisis”. Dins Portuguese Journal of Social Sciences, p. 15, 2016, p. 91- 110.

Domínguez Pérez, Marta. (coords.). Barcelona y Madrid: procesos urbanos y dinámicas sociales. Madrid: Síntesis, 2015.

Madrid i Barcelona constitueixen els dos grans espais urbans d'Espanya Des de la dècada dels vuitanta tots dos espais han experimentat profundes transformacions territorials i socials que són el resultat dels canvis demogràfics, residencials, socioeconòmics, culturals o polítics, entre altres, que han operat en la societat espanyola i en el món global.

Aquest llibre constitueix un punt de partida per informar de les transformacions en la morfologia urbana i social de les dues majors regions metropolitanes d'Espanya alhora que analitza similituds i particularitats experimentades en els processos de transformació urbana de Madrid i Barcelona.

Gil-Alonso, Fernando; Bayona-i-Carrasco, Jordi; Thiers Quintana, Jenniffer. “Efectes de la suburbanització i la immigració internacional en l’evolució recent de la fecunditat a Catalunya: un estudi territorial a escala local”. Dins: Documents d'anàlisi geogràfica, vol. 60, n. 3, 2014, p. 599-626.

Bayona-i-Carrasco, Jordi; Pujadas Rúbies, Isabel. “Households within the residential mobility process: the case of the Barcelona metropolitan region”. Dins: Archivio di Studi Urbani e Regionali, n. 108, 2013, p. 57-81.

Pujadas Rúbies, Isabel; Bayona i Carrasco, Jordi; Gil Alonso, Fernando. ”Pautas territoriales de la fecundidad en la Región Metropolitana de Barcelona (1986-2010)”. Dins: Estudios geográficos, vol. 74, n. 275, 2013, p. 585-609

Nous comportaments residencials a les llars catalanes. Barcelona: Fundació Jaume Bofill, 2012.

Les llars a Catalunya han experimentat transformacions profundes des dels anys vuitanta. La seva tipologia i la seva composició són el resultat d'una sèrie de canvis en la dinàmica demogràfica i els estils de vida relacionats amb la fecunditat, la formació i dissolució de les parelles, l'envelliment de les estructures de població i la recent arribada de població estrangera.

Alabart Vilà, Anna. “Dinámicas urbanísticas y socioeconómicas en Ciutat Vella”. Dins: ACE: architecture, city and environment, n. 17, 2011, p.157-186.

Pujadas Rúbies, Isabel. “Transformaciones sociodemográficas y territoriales de los hogares unipersonales en España”. Dins: BAGE: Boletín de la Asociación de Geógrafos Españoles, n. 55, 2011, p. 153-182.

Alabart i Vila, Anna; Pujadas i Rúbies Isabel [dir.]. Transformacions de la família i les llars a Barcelona i la seva Regió Metropolitana. 1991-1996 [Recurs electrònic]. Barcelona: Universitat de Barcelona, [2010].

Aubert Simón, Adriana. “Dimensiones demográficas de la superación de la exclusión social”. Dins: Revista Educación y Pedagogía, vol. 22, n. 56, 2010, p. 79-90.

[direcció, execució i redacció]. Evolució i tendències de les llars, les famílies i les persones a la ciutat de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. Sector de Serveis Personals, 2006.

Aquest estudi presenta com en els últims anys hi ha hagut una diversificació en l'estructura de les llars i en les formes de convivència en la ciutat de Barcelona. A l'última dècada s'ha desplegat a Barcelona una àmplia diversificació en l'estructura de les llars i en les formes de convivència. La família nuclear tradicional, formada per un matrimoni heterosexual amb fills i filles, ha perdut presencia relativa de forma accelerada. Avui aquest tipus de família tradicional se situa per sota del 30% en les llars barcelonines. Al mateix temps proliferen llars unipersonals, famílies monoparentals, parelles de fet, nuclis familiars reconstituïts, unions homosexuals i llars compartides. En definitiva la ciutat es troba de ple en el marc de complexitat familiar que caracteritza gairebé totes les grans ciutats europees.

Pujadas Rúbies, Isabel. “Hogares y cambios residenciales la diferenciación espacial de los hogares en la región metropolitana de Barcelona 1986-2001”. Dins: Cuadernos geográficos de la Universidad de Granada, vol. 36, n.1, 2005 (Ejemplar dedicado a: La población española: nuevo siglo, nuevos datos, nuevos perfiles), p. 409-436.

“Padres como los demás. Homoxesualidad y parentesco”. Dins: Educación social: Revista de intervención socioeducativa, n. 27, 2004 (Ejemplar dedicado a: Intervenció educativa amb persones sense llar), p. 172-173.

“Nuevas formas de organizar la convivencia”. Dins: Monitor educador, n. 105, 2004 (Ejemplar dedicado a: la educación y los nuevos modelos de familia), p. 13 -15.

“Reformar la ineficacia”. Dins: Educación social: Revista de intervención socioeducativa, n. 25, 2003 (Ejemplar dedicado a: La acción pedagógica en la educación social: invariantes, fronteras y dilemas), p. 6-7.

“Estructura familiar i social a la ciutat de Barcelona”. Dins: Revista catalana de sociología, n. 14, 2001, p. 215-237.

Sánchez, Montse; Armengol Siscares. Carles [director]. Análisis de la situación actual y de las tendencias del mundo del trabajo. Barcelona: Universitat Ramón Llull ; [Madrid] : Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, Secretaría General de Asuntos Sociales, Instituto de Migraciones y Servicios Sociales, 2000.

¿Vols actualitzar la teva pàgina de L'H Escriu?

Utilitza aquest enllaç i envia'ns la informació omplint el formulari:

Darrera actualització: 18/03/2020