Gemma Vázquez Simó

(Barcelona, 1974). Llicenciada en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Postgrau de correcció i qualitat lingüística (UAB). DEA en antropologia social i cultural per la UB.

La Gemma va obtenir una Beca de l'Hospitalet el 2004-2005, Ajuntament de l'Hospitalet/UB, per a la realització de la investigació L'immigrat: un estratega a la ciutat. El català, un recurs més per augmentar la seva competència.

És tècnica en normalització lingüística del Centre de Normalització Lingüística de l’Hospitalet des del 2000. Durant aquest temps ha treballat dinamitzant les entitats de la ciutat i duent a terme projectes en l’àmbit de la immigració des del Servei d'Acolliment Lingüístic del CNL. També ha treballat en les tres edicions de la Gimcana de les Llengües de l’Hospitalet.

"Del Servei d'Acolliment Lingüístic a la Gimcana de les Llengües". Dins: Jornades de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans a l'Hospitalet de Llobregat (21 i 22 d'octubre de 2016). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans,2019, p. 41 - 52.

En quest article és descriu, d'una banda, el canvi de configuració que ha viscut el Centre de normalització Lingüística (CNL) de l'Hospitalet de Llobregat els darrers deu anys a caus de la segona gran onada migratòria de la ciutat i, de l'altre, la Gimcana de les Llengües de l'Hospitalet, nascuda arran de la diversitat lingüística va aportar la arribada de la nova immigració, una diversitat ben present també a les aules de català.

Casacuberta Palmada, Montserrat. "L'Hospitalet, una ciutat i moltes llengües. Aproximació a una gestió de la diversitat lingüística". Dins: Aportacions al voltant de la immigració estrangera a l'Hospitalet. Quaderns d'estudi L'Hospitalet de Llobregat : Centre d'Estudis, 1987- Núm. 20 (febrer 2008), p. 45 - 64.

A la primeria del segle XXI, el dibuix social de l’Hospitalet, i el de Catalunya per extensió, és diferent del que hi havia fa vint-i-cinc anys. Estem immersos en un procés socioeconòmic globalitzador, uniformitzador i modernitzador que té com a contrapartida manifestacions locals que tendeixen al particularisme, per confrontació amb aquest mateix influx globalitzador. L’arribada massiva de persones d’arreu del món s’incrementa any rere any. El flux migratori mundial ha esdevingut complex i ens fa conviure en l’àmbit local amb persones de molt diverses identitats i procedències geogràfiques, que ens inviten a una presa de consciència, una reflexió sobre allò que ens permet viure junts, sobre els valors comuns en nom dels quals s’intenta posar ordre a les rivalitats i als conflictes. Aquesta nova constel·lació social conforma un panorama cultural i lingüístic a la ciutat, que cal analitzar perquè entenem que el dret a l’adquisició de la llengua d’arribada, però també el dret al manteniment de la llengua d’origen, estan inclosos en la idea del dret a la ciutadania.