Unitat Didàctica 8: LA DICTADURA FEIXISTA (1939-1975)

Si es té present que Franco va exercir el poder polític des del 1936 fins al 1975 es comprèn que el règim que va crear experimentés alguna mena d’evolució. Però, malgrat tot, en el règim polític franquista sempre hi ha una constant: la dictadura personal del general Franco.

Un cop Franco va haver aconseguit el poder al final del mes de setembre del 1936, ja no el va cedir mai. I el que a uns quants els podia semblar, l’any 1936, una solució per sortir de l’emergència de la guerra, va esdevenir un dels fets bàsics de la història política de l’estat espanyol al segle XX.

Entre el 1946 i el 1950 la supervivència del règim franquista va estar en perill. Les excel·lents relacions que havia tingut amb Itàlia i Alemanya durant la IIª Guerra Mundial van posar al govern de Franco en una situació molt crítica quan es va acabar la contesa.

L’any 1946 poca gent hauria apostat a favor de la supervivència del règim franquista. Però la “guerra freda” va fer canviar el punt de vista del govern dels Estats Units envers aquell.

El que havia estat un “ règim feixista” va passar a ser una “aliat fidel i segur” a partir del 1950.

Durant la dècada del 1960 Espanya va experimentar una profunda transformació econòmica i social. Va passar de ser un país predominantment rural i agrari, l’any 1939, a esdevenir un d’industrial i urbà en el període 1957-1970.

Aquesta transformació va afecta no només les activitats econòmiques i el tipus d’hàbitat, sinó també la mentalitat de la gent i les seves expectatives. I el règim polític franquista, que no es va saber transformar, es va trobar cada vegada li era més difícil ser acceptat.

La incapacitat del règim polític franquista d’adaptar-se a la nova societat espanyola dels anys setanta va fer que el franquisme entrés en una crisi irreversible. Els anys 1969-1975 el règim va viure una llarga agonia, paral·lela a la decadència física del general Franco. A partir de la mort del dictador, el 1975, va començar una delicada operació política que va conduir, sense gaires traumes, a la implantació d’un sistema de democràcia parlamentària a Espanya.