4. L’autonomia de Catalunya

El restabliment de la Generalitat

Deu dies després de les eleccions del juny del 1977, els diputats elegits es van constituir en Assemblea de Parlamentaris i com a representants del poble català, es van considerar l’organització idònia per tramitar l’Estatut amb el govern Suárez. A la primera sessió van demanar el restabliment de la Generalitat, la tornada de l’exili del president Tarradellas i l’elaboració d’un Estatut d’Autonomia.

El govern central va preferir entendre’s directament amb Tarradellas per tal de treure protagonisme a una Assemblea de Parlamentaris dominada pels partits d’esquerra. Tarradellas va acceptar la proposta de Suárez i es van reunir a Madrid.

Davant la impaciència del poble català que es va manifestar massivament la diada del l’11 de setembre del 1977 (a Barcelona, més d’un milió de persones al carrer) els esdeveniments es van precipitar: el 22 de setembre es va restablir per reial decret la Generalitat i el mes següent tornava Tarradellas.

El desembre va nomenar un Consell Executiu, integrat per polítics dels principals partits, un primer govern de concentració.

L’elaboració de l’Estatut d’AutonomiaPel juliol del 1978 una comissió de 20 diputats i senadors es van reunir al parador de Sau per redactar l’Estatut. Un cop l’Assemblea de Parlamentaris en va haver aprovat el projecte, es van discutir els articles un per un amb el govern central i directament amb el seu president Suárez, procés que va representar una substancial retallada, tot i que en definitiva va ser aprovat l’agost per la Comissió Mixta del Congrés.

El 25 d’octubre del 1979 la ciutadania catalana va aprovar en referèndum l’Estatut amb un 80,1% de vots afirmatius, però amb una alta abstenció del 40,3%.

L’Estatut d’Autonomia

D’ell provenen les normes bàsiques que regeixen l’autonomia de Catalunya. Defineix Catalunya com una nacionalitat, amb el català com a llengua pròpia, cooficial amb l’espanyol; i reconeix la condició política de catalans a tots els ciutadans que tenen veïnatge administratiu en algun municipi de Catalunya.

A l’Estatut queda establerta la configuració de la Generalitat, els poders de la qual emanen de la Constitució, de l’Estatut mateix del poble de Catalunya. La Generalitat està constituïda pel Parlament, el President i el Consell Executiu.

a) Parlament, representa el poble de Catalunya, exerceix el poder legislatiu i el control de l’executiu. Els seus 135 membres són escollits per sufragi universal. El presideix una mesa constituïda per un president, vice-presidents i secretaris, elegits pels diputats;

b) President de la Generalitat, elegit pel Parlament com a líder del partit més votat; juntament amb el Consell Executiu, exerceix el govern; i

c) Poder judicial, a més dels jutges legalment establerts, hi ha un Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. També hi ha el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes, que controla els aspectes financers de la Generalitat.

L’Estatut es va posar en funcionament immediatament, però fou durament atacat entre els anys 1981 i 1983 a conseqüència de la promulgació per les Corts de la Llei Orgànica d’Harmonització del Procés Autonòmic (LOAPA), que buidava de contingut els estatuts basc i català i que equiparava les nacionalitats i regions i convertia les autonomies en administracions descentralitzades.

No obstant, els recursos contra la LOAPA van donar com a resultat que el Tribunal Constitucionals declarés (agost 1983) inconstitucionals 14 dels seus 38 articles; així, el procés autonòmic va poder continuar endavant.

Les competències de la Generalitat

· Competències que depenen directament de la Generalitat, com les institucions d’autogovern, el dret civil català, el patrimoni històric i científic, la cultura, el turisme i l’ordenació del territori.

· Competències en què la legislació bàsica correspon al govern central, i el desenvolupament posterior mitjançant lleis pertany a la Generalitat: ensenyament, sanitat, règim miner i energètic, protecció mediambiental i la planificació de les activitats econòmiques.

· Competències en què l’aspecte legislatiu correspon al poder central i la Generalitat només s’encarrega d’executar-les: institucions penitenciàries, relacions laborals...

Així doncs, la Generalitat té competències totals en ensenyament, sanitat i mitjans de comunicació audiovisuals; però són restrictives en ordre públic i justícia. El traspàs d’atribucions ha estat lent, tant pels recursos d’inconstitucionalitat que ha presentat el govern central sobre les lleis emanades del Parlament, com pels problemes de finançament.

Quant als problemes de finançament, s’ha elaborat una proposta que intenta equiparar Catalunya amb la situació econòmica i autonòmica d’Euskadi i Nafarroa:

· La Generalitat ha de recaptar tots els impostos i ha de lliurar a l’Administració central la diferència entre la recaptació global i la quantitat que s’hagi pactat que correspon a Catalunya.

· Cal incrementar la capacitat normativa de la Generalitat en l’àmbit dels impostos i disposar d’un agència tributària.