3.4. El moviment obrer

Sindicalisme reformista

La història del sindicalisme obrer a Catalunya va estar condicionada per les fluctuacions polítiques. El 1840 va sorgir la primera societat obrera que es formava a Barcelona, l’Associació de Protecció Mútua de Teixidors de Cotó. Era organització sindical i mútua d’assistència, i va marcar des dels començaments el tarannà reformista del sindicalisme català. A la mateixa època, entre el cercles republicans, es difonien les teories dels socialistes utòpics francesos. Durant el Sexenni (1869) es van fundar a Barcelona les Tres Classes de Vapor, una associació que durant molt de temps va ser l’organització d’aquest tipus més important de Catalunya. L’any següent es va fer a Barcelona el I Congrés Obrer Espanyol, que va posar en contacte el moviment obrer local amb l’AIT.

Teories dels socialistes utòpics

Les teories utòpiques van tenir un notable ressò a Catalunya entre els cercles d’intel·lectuals republicans, freqüentats per Montlau, Mata, Monturiol o Clavé. En aquest cercles es difonien fonamentalment les teories de l’ideòleg francès Etienne Cabet i es promovien els contactes entre republicans i obrers.

Les Tres Classes de Vapor

Aquesta societat de línia reformista va ser fundada el 1869. La formaven els obrers que treballaven amb màquines mogudes pel vapor. Va impulsar la Unión de Obreros Manufactureros, que pretenia agrupar tots el obrers fabrils però que, a la pràctica, només va integrar els vinculats al teixit. Les Tres Classes de Vapor: durant molts anys l'organització sindical més important de Catalunya.

Direcció Central de les Societats Obreres

De Barcelona (oct. 1868, després Centre Federal de les Societats Obreres de Barcelona) format en el clima de llibertat de la "Gloriosa", dóna suport al Partit Federal.

Anarquisme

Ressó de l'AIT (1864). El 1868 Fanelli, enviat per Bakunin, funda a Madrid el primer nucli, poc després ho farà a Barcelona.

El 1870 es donà el 1er. Congrés Obrer Espanyol (Barcelona) format majoritàriament per catalans. S'adherí a l'AIT i va fer néixer la Federació Regional Espanyola d'aquesta.

L'anarquisme, malgrat l'expulsió dels bakuninistes de l'AIT va ser majoritari dins el moviment obrer espanyol.

Barcelona obrera

El juny de 1870, es va reunir a Barcelona el primer Congrés Obrer Espanyol. Els noranta delegats representaven societats obreres de 36 poblacions, però la majoria era d’associacions gremials catalanes. Al congrés es van enfrontar les posicions dels partidaris de la AIT, lleugerament majoritaris, amb el corrent cooperativista de tendència més reformista i molt arrelat a Catalunya. Pel que fa a l’organització, el congrés va aprovar la constitució de seccions d’ofici, que havien d’associar-se en federacions locals i alhora havien de federar-se com a part de la Federació Regional Espanyola de l’AIT. En línia amb el corrent bakuninista que dominava l’AIT, es va decidir l’apoliticisme de les societats obreres, que no havien de quedar sotmeses al control dels partits polítics.

Dels 90 delegats, 74 eren de Catalunya (50 de Barcelona, 3 de Reus, 2 de Tarragona, 2 de Sabadell i la resta d’altres poblacions). Els partidaris de la línia de l’Associació Internacional de Treballadors eren minoritaris a la delegació catalana. En canvi, eren la majoria en altres delegacions, com a la representació de Madrid.

Els partidaris de l’AIT

L’Associació Internacional de Treballadors s’havia creat a Londres el 1864. Hi havien dues línies, l’orientada per Karl Marx, partidària de la via estatista al socialisme, i l’anarquista, orientada pel revolucionari rus Bakunin, contrària a la dictadura del proletariat. Va enviar un delegat a Espanya que era Giuseppe Fanelli.

Marxisme

Va arrelar a Madrid un grup dirigit per P. Iglesias, expulsat de la Federació Regional (1872).

Obrerisme

a) feu costat als federals contra els carlins;

b) aixecament d'Alcoi (1873) esclafat; i

c) clandestinitat a partir de la Restauració borbònica.