4.1.1. L'anarquisme dividit
El 1881 es va reunir a Barcelona el Congrés de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola, dividit en dues postures enfrontades:
a) l'anarcocol.lectivisme bakuninista, donava prioritat a la constitució de sindicats, majoritari entre els delegats catalans; i
b) l'anarco-comunisme de Malatesta i Kropotkin, partidari de l'acció directa i la lluita armada, majoritari entre els delegats andalusos.
Bombes anarquistesL’anarquisme català en el primers anys de la Restauració era anarcocol·lectivista d’inspiració bakuninista. Es va fundar la FTRE i van sortir nombroses publicacions. A finals de la dècada de 1880, les teories de Kropotkin i de Malatesta, individualistes i partidaris de l’acció directa, es van estendre, primer, per Andalusia, amb l’aparició de l’organització clandestina La Mano Negra, que va fer diversos atemptats, i, a partir de 1890, per Catalunya. El 1893, l’obrer Paulí Pallàs va atemptar contra el capità general de Catalunya, Martínez de Campos, i va ser detingut i executat. Per venjar-lo, l’anarquista S. Salvador va llançar dues bombes orsini en plena representació al Liceu. Hi va haver 14 morts. Immediatament va començar una repressió indiscriminada contra el sindicalisme.
FTRE
El 1881 es va fer un congrés obrer d’on en va sortir la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola, a instàncies d’un grup de treballadors, majoritàriament de tipògrafs, entre els quals hi havia Farga, Llunas i Pujals, Antoni Pellicer i Eudald Canibell. Publicaven periòdics com ‘El Productor’ i ‘La Tramontana’.
Una repressió indiscriminada
Per l’atemptat del Liceu van ser executats el que en va ser l’autor material, Santiago Salvador, i sis persones més. Van detenir 415 persones i es van empresonar indiscriminadament els dirigents obrers, la majoria dels quals no estaven relacionats amb els fets i, com Josep Llunas, eren contraris al terrorisme. També es van tancar publicacions.
Anarquistes desarticulats
El 1896 va esclatar una bomba al carrer de Canvis Nous de Barcelona durant la processó de Corpus. Van morir sis persones i hi va haver un nombre important de ferits. Com ja havia passat al 1894, hi va haver una repressió indiscriminada que va suposar la desarticulació dels anarquistes i de la seva estructura organitzativa durant uns anys. Nombrosos dirigents obrers van ser detinguts a Montjuïc i es va aplicar la legislació repressiva que s’havia anat aprovant en anys anteriors i que preveia la militarització dels tribunals. El Procés de Montjuïc va dictar cinc penes de mort i 48 condemnes de presó. Es van denunciar maltractaments i es va organitzar un moviment internacional de solidaritat amb els acusats, per la falta de garanties amb què es va desenvolupar el judici.
Es van tancar publicacions importants com ‘La Tramontana’, ‘El Productor’ o ‘Ciència Social’. Van ser detinguts dirigents sindicals aliens al terrorisme i també intel·lectuals, com l’escriptor modernista Pere Coromines. Així, de passada, es va acabar la col·laboració entre importants escriptors i aquest sector del moviment obrer.
El 1894 les Corts van aprovar una llei contra els actes terroristes i els seus inductors. El 1896, una llei autoritzava el govern a suprimir publicacions i centres anarquistes, a deportar persones afins a l’anarquisme i a sotmetre els terroristes a la jurisdicció militar. Es va crear un cos de policia per reprimir el terrorisme.
