6.2. Sectors secundari i terciari

L'empresa industrial vuit-centista

La concentració capitalista i l'organització tècnica, fent balança, va ser desfavorable. La indústria catalana estava disseminada. Només en la química, la metal·lúrgica, el teixit i l'elèctrica hi havien concentracions de capital i tècnica moderna.

El triomf de la fabriqueta i de l'obrador es degué a la manca de diner per a inversions, al defectuós crèdit bancari i al proteccionisme.

A França, Bèlgica i Gran Bretanya hi havia ensenyament universitari, mercats interns i colònies. A Catalunya, només hom comptà amb Espanya i el migrat recurs del treball propi.

Comerç, diner i política econòmica: la "febre d'or"

Si de 1843 a 1854 hi va haver un cicle de perspectives indecises, a partir del darrer any i fins el 1886 es dóna el període burgès per excel·lència, hi ha una considerable millora. És una fase d'equipament industrial, trencada per la crisi del 1866, però d'aquest any fins el 1876 es va donar el desplegament continuat de la vida econòmica.

Per Febre d'or s'entén el moment entre el 1876 i 1886 d'euforia econòmica, especialment notable en el camp de l'especulació borsària, provocada per:

a) l'estabilitat social que assegurà la Restauració i afavoria la inversió;

b) l'increment de les exportacions de minerals que produí una major capacitat de consum en el mercat espanyol, i per tant, permeté un nou impuls de la indústria tèxtil catalana; i

c) l'aparició de la fil·loxera a França, que provocà un augment de la demanda vitícola catalana.

No obstant, aquesta prosperitat burgesa es veié truncada per:

a) la introducció de la fil·loxera a Catalunya; i

b) l'adopció del lliurecanvisme a l'estat.