5. L'obertura internacional (1952-1958)

Els aliats ràpidament veuen en Franco un aliat. La nova situació internacional, coneguda com la Guerra Freda, porta a les dues noves potències internacionals, els EUA i la URSS, a una recerca d’aliats. Franco un líder clarament anticomunista és un potencial aliat dels països capitalistes. El fet de que el règim sigui totalitari i no és respectin les mínimes garanties de llibertat per a les persones i els col·lectius no és tingut en compte pels EUA. El seu punt de vista és molt pragmàtic: la península ibèrica és un punt clau per controlar el sud d’Europa, la Mediterrània i el nord d’Àfrica.

Per aconseguir la instal·lació de bases a l’Estat espanyol cal fer creure a l’opinió pública dels diferents països que el règim dictatorial gira cap a la democràcia. Per tal d’assolir una obertura internacional se li demana a Franco una democratització en les aparences: els falangistes i els seus uniformes han de donar lloc a cares noves i a vestits i corbates en lloc d’uniformes. La salutació feixista ha de desaparèixer dels actes oficials. Els falangistes són substituïts per tecnòcrates formats al món de la banca i dels negocis, la gran majoria són membres de l’Opus Dei, i per tant catòlics, integristes i ultraconservadors però amb una gran visió per al negoci i el benefici privat. Un dels principals homes de l’Opus serà Carrero Blanco, que ja era membre de l’aparell de govern des de 1941.

En aquest context s’acaba el bloqueig econòmic internacional i els EUA comencen a instal·lar bases, radars i antenes pel territori (les bases de Torrejón i Rota, radio Liberty a la platja de Pals, radars al Montseny i a les muntanyes de Roses...)

L’any 1956 es reconeix la independència del Marroc. Poc a poc el gran imperi espanyol va perdent les seves colònies. Només li resten Guinea Equatorial i el Sàhara Occidental.

Amb aquest context la situació del poble espanyol no millora massa de forma qualitativa ni quantitativa, quant a poder adquisitiu i accessibilitat a bens de consum. L’esperat Pla Marshall no arribarà mai. Pel que fa a la llibertat, la situació no canvia gens, les presons segueixen plenes de gom a gom i la gent segueix vivint amb la por al cos.