Unitat Didàctica 5. LA CRISI DE LA MONARQUIA DE LA RESTAURACIÓ (1902-1931)

La segona part de la Restauració que compren els 30 primers anys del s. XX coincideix gairebé íntegrament amb el regnat d’Alfons XIII. Durant aquest període es va fer palès que el sistema canovista no era democràtic i que els partits dinàstics, que no representaven realment el poble, havien entrat en crisi. I aleshores van sorgir els problemes següents:

a) el problema social va ser el més important. L’enfrontament entre burgesos-terratinents i obrers-pagesos, es va produir amb una inusitada intensitat; en són exemples la Setmana Tràgica, la vaga de 1917 o de La Canadenca, el pistolerisme dels anys 20...;

b) la radicalització del problema nacionalista, que plantejava una nova estructura federal de l’estat, dins de la qual el catalanisme representava un paper determinant; i

c) el problema políticomilitar. Políticament es demanava la democratització dels partits del sistema de la Restauració. Això, juntament amb les derrotes militars al Marroc, va fer trontollar la mateixa monarquia, que va implantar una dictadura militar per salvar la situació.

Al final d’aquest període molts pensaven que l’única solució era l’establiment d’una república.