3.2. Dificultats econòmiques i inestabilitat política
La Guerra del Francès havia empobrit Catalunya. La població disminuí, les fàbriques estaven aturades i el comerç paralitzat. L'agricultura i la ramaderia havien sofert pèrdues molt greus.
D'altra banda, la hisenda espanyola es trobava en una situació de fallida per la interrupció del comerç i de les arribades d'or i argent de les colònies americanes, en plena lluita per llur emancipació. L'única solució era que noblesa i Església tributessin, però això no era possible perquè no estaven disposats a renunciar als seus privilegis tradicionals.
La gran inestabilitat política entre 1814 i 1820 no va afavorir el redreç econòmic. Els liberals protagonitzaren diverses temptatives militars o "pronunciaments" amb l'objectiu de restaurar la Constitució de 1812. A Catalunya, el més important d'aquests pronunciaments va ser el del general Lacy el 1817.
Impotència colonial
Entre els anys 1808 i 1825, Espanya va perdre la major part del seu antic imperi colonial a Amèrica. Les colònies espanyoles van aprofitar la feblesa de la metròpoli, ocupada pels exèrcits napoleònics, per aconseguir la independència. A partir de 1810, les autoritats espanyoles van ser substituïdes per Juntes de Govern, que van proclamar la independència i van començar processos constituents que culminarien el 1825. Gran part de la població indígena va mantenir-se fidel a la corona espanyola, mentre que la burgesia criolla va ser la que va encapçalar els moviments insurreccionals. La pèrdua del mercat colonial va tenir serioses conseqüències econòmiques per a l’economia catalana. Espanya només va poder conservar les illes de Cuba i Puerto Rico.
La pèrdua del mercat colonial
Malgrat la importància del fet, la pèrdua de la major part de les colònies espanyoles no va representar la fi del comerç català amb Amèrica. Els negocis amb Cuba i Puerto Rico van intensificar-se i el desenvolupament de la indústria tèxtil va fer augmentar la importació de cotó de floca procedent d’Estats Units i Brasil.
