Unitat Didàctica 1. CATALUNYA EN LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1789-1833)

Durant la primera meitat del segle XIX es va produir a Europa occidental un procés de canvi polític de les monarquies absolutes de l’Antic Règim cop a les monarquies constitucionals parlamentàries, gràcies a la influència de la ideologia de la Revolució Francesa que defensava la divisió de poders.

Paral·lelament es van produir dos fets més, també transcendentals: l’obertura cap a un nou sistema econòmic (que rebria el nom de Revolució Industrial) i el pas de la societat estamental cap a la societat de classes, amb el triomf de la burgesia.

Aquest trànsit que es coneix amb el nom de crisi de l’Antic Règim, va provocar a Espanya un estat de guerra civil intermitent entre els partidaris de l’Antic Règim (absolutistes) i els partidaris de la monarquia parlamentària (liberals) i va tenir uns trets molt característics, perquè el canvi polític no va anar acompanyat d’un autèntic canvi social i econòmic. A més, no va ser un procés continuat, sinó que s’hi poden establir tres etapes:

a) la Guerra del Francès (1808-1814);

b) el regnat de Ferran VII (1814-1833), subdividit en tres períodes; i

c) el pas de l’absolutisme al liberalisme (1833-1840) durant la minoritat d’Isabel II i la regència de la seva mare, Maria Cristina.