Pel que fa a les activitats econòmiques l'agricultura segueix sent una important activitat econòmica que ocupa al 45% de la població activa, 3.900.000 persones.

D'aquestes 1.900.000 son jornalers sense terres que mal viuen treballant de finca en finca uns 200 dies de treball l'any. La resta de dies no hi ha feina i per tant tampoc salari. La canalla als 13 anys treballen com un gran. No existeix cap mena de subsidi ni protecció sanitària. Andalusia, Extremadura i la Manxa són zones latifundistes, i per tant, amb més jornalers. Una família camperola té una mitja de tres fills. Per a la seva subsistència als anys 30 necessita unes 35 pessetes (0,21 €) a la setmana. La dieta alimentaria que es segueix no té pràcticament carn, peix o ous per que no es poden pagar, ja que molts cops per sobreviure cal demanar almoina.

A altres zones com Catalunya o Galícia els llogaters (rabassaires) paguen alts lloguers. També hi ha petits i mitjans propietaris a Castella, València, Múrcia, Catalunya i Galícia que exploten les terres de forma familiar amb diferents rendiments econòmics segons la terra, el clima...

El 33,29 % de les terres són finques de més de 250 hectàrees. 10.000 famílies tenen la meitat de la propietat de les terres. És a dir una petita minoria controlava els beneficis del camp mentre els camperols tenen una baixa capacitat econòmica i per tant de consum. Això dificultarà l'expansió del productes industrials.

La indústria

Es concentra principalment a Barcelona, Biscaia (la conca del Nervión i Bilbao) Astúries, Madrid i València. Barcelona, Madrid, Saragossa, València i Sevilla tenen a la part de la població ocupada com obrers a les fàbriques i tallers o en el sector de serveis. Els obrers de fàbriques mines i tallers són uns 5.000.000 de la població activa l'any 1935.

El sector financer

També esdevé un grup molt poderós a nivell econòmic: la producció d'energia elèctrica, la construcció i les infrastructures urbanes (clavegueram, transports, urbanisme...) A Barcelona l'especulació immobiliària és una gran font de riquesa.

L'economia internacional

A nivell d'economia internacional el moment no era ni de bon tros el millor: els efectes del crac de la borsa de Nova York a l'octubre del 1929 es fan notar per tot el món. L'Estat espanyol tot i estar aïllat per una política proteccionista que impedia importacions de productes industrials estrangers, també es ressent de la crisi. Catalunya i la resta de zones industrial proveïen amb els seus productes a les zones agrícoles, i aquestes pagaven amb els beneficis de la venda de la seva producció agrària als països europeus. La crisi internacional va provocar que els països europeus deixin de comprar els productes agrícoles i per tant, de retruc va afectar l'economia de tot l'Estat.

Política

El govern provisional (abril - juny 1931)

A l’anar-se’n el rei Alfons XIII l'abril de 1931 es constitueix un govern provisional republicà presidit per un conservador, Alcalà Zamora (de Derecha Liberal Republicana), recolzat pels socialistes, la principal opció política del moment. Mentre es preparaven unes eleccions legislatives que fessin una nova constitució que emmarqués el nou sistema polític —cal recordar que les eleccions d'abril eren únicament municipals— es prenen una sèrie de mesures urgents per fer front a la difícil situació de la població:

-A la ruralia: es redueix a vuit hores la jornada laboral (com la de les fàbriques); i s'obliga a treballar totes les terres conreables. No es poden deixar terres sense treballar quan hi ha gana;

-A l'exercit: els militars han de jurar fidelitat a la República o passar a la reserva amb el sou

integre; donat que hi ha un excés de comandaments s'anul·len els ascensos per guerra i se suprimeix l'Acadèmia General Militar; i

-Lluita contra l'analfabetisme que afectava al 33% dels majors de 10 anys: es creen 7.000 escoles i 7.000 noves places de mestres. Es puja el sou als mestres (entre un 20 i un 40%) ja que era un dels sectors més mal pagats.

Aquestes mides van ser classificades de revolucionaries pels conservadors que si van oposar frontalment juntament amb l'Església catòlica.

El govern provisional prepara unes eleccions per que el poble elegeixi els seus representants mitjançant el vot, aquestes es van produir el 28 de juny del mateix any 1931.

El primer govern d'esquerres (juny 1931- nov. 1933)

Amb una alta taxa de participació triomfen les esquerres de forma aclaparadora (64% dels escons). A nivell estatal el PSOE destaca per sobre de qualsevol altre força amb 116 escons. A Catalunya el vot nacionalista va cap ERC que obté 36 escons mentre la Lliga Regionalista només en obtindrà tres. A Catalunya les esquerres també triomfen.

El president de la República seguirà sent el liberal conservador i Republicà Alcalà Zamora, mentre que Manuel Azaña (d'Acción Republicana) serà el President del Govern.

S'elabora una nova constitució que s' aprova el 9 de desembre de 1931 i per la qual es declara:

• La igualtat de gènere, la dona i l'home tenen els mateixos drets i per tant la dona ja pot votar;

• La llibertat de culte, cada persona és lliure de triar les creences que vulgui, la religió Catòlica ja no és l'única permesa a l'Estat espanyol;

• La llei del divorci, les parelles poden divorciar-se i, per tant, tornar-se a casar;

• La socialització de serveis públics i explotacions que afectin al bé comú;

• La capacitat d'expropiar: per poder dur a terme una reforma agrària —molt moderada— l'Estat es reserva el dret d'expropiar bens, pagant l'oportuna indemnització. Així s'expropien les finques rústiques dels Grandes d’Espanya; i

• Estatut autonòmic: també s'accedeix a un estatut d'autonomia per Catalunya.