12. L'evolució dels fronts
El dia a dia de la guerra és molt dur a tot arreu. Sobre tot a la zona republicana ja que les principals zones agrícoles i ramaderes estan sota el control rebel. La gana serà un dels trets característics de la guerra. A més d'això a les ciutats hi ha 10.000 morts a causa dels bombardeigs (5.000 a Catalunya, d'ells 2.428 només a Barcelona), la majoria dones, criatures i avis. Les principals ciutats catalanes bombardejades van ser: Barcelona, Tarragona, Reus, Portbou, Mataró, Blanes i Granollers. La finalitat dels bombardeig és aterrir a la població i experimentar amb els nous armaments que els governs alemany i italià preparen per la propera guerra mundial. L'Estat espanyol serà el conillet d'índies de l'armament dels governs feixistes.
Pel que fa als fronts durant l'any 1936 progressen lentament a favor dels rebels [mireu el plànol de la pàg. 4 del juliol del 36] que envaeixen pel front del nord la resta de Galícia i una part d'Astúries, incloent la capital, Oviedo; pel front del Oest Extremadura —els assassinats a Caceres i Mérida es compten per milers—; i per Andalusia Huelva, la resta de les províncies de Sevilla, Córdoba i Granada (els colpistes només s'havien imposat a les capitals), i finalment la província de Màlaga. Les lluites per envair Madrid i al front d'Aragó són molt cruentes.
A partir de març del 37 Franco frustrat per no aconseguir Madrid comença l'ofensiva contra el nord. Al principi de l'estiu la resta d'Astúries, Santander i Euskadi estan en mans rebels. El front del nord a caigut. En el marc d'aquesta ofensiva cal destacar el bombardeig de la simbòlica ciutat de Guernika (el 26 d'abril). L'aviació franquista bombardeja poblacions per tota la zona republicana, però el cas de Guernika va passar a la història per la extrema crueltat i pel posterior quadre de Picasso. La Legió Condor, d'origen alemany va rebre l'ordre de bombardejar la població amb bombes incendiaries. Els resultats van ser tant monstruosos que Franco no els va voler assumir mai i va acusar a la República de destruir Guernika en la seva fugida. Finalment la Historia a posat les coses al seu lloc.
Al 1938 Madrid segueix sent l'objectiu prioritari però ara cal dividir el territori Republicà en dos aïllant a Catalunya. L'exèrcit rebel avançarà per la vall de l'Ebre donant resposta a una ofensiva republicana, és la batalla de l'Ebre. El 15 d'abril del 38 els rebels arribaven a Vinaròs. La pèrdua d'aquesta batalla declina finalment la balança: la guerra està perduda. Al mes d'octubre els brigadistes són repatriats després de dos anys de lluita.
En el context internacional Alemanya s'annexiona Àustria i una part de Txecoslovàquia davant la passivitat dels països democràtics (Pacte de Munic). La 2a Guerra Mundial està apunt d'esclatar. La República espanyola pretén resistir i enllaçar la guerra civil amb la mundial, esperant l'ajut aliat.
Després de la batalla de l'Ebre (on moren 60.000 republicans i 30.000 franquistes) Catalunya no tenia res a fer amb els seus 90.000 soldats amb poc material de guerra en front dels 350.000 homes de Franco amb el suport de l'aviació alemanya i italiana. El 15 de gener del 39 les tropes rebels entraven a Tarragona, el 22 del mateix mes a Barcelona. La caiguda de Catalunya provoca l'èxode de 500.000 persones (200.000 civils i 300.000 soldats) cap a França. Els avions de l'exercit rebel els bombardeja i els metralla per les carreteres.
L'exercit rebel comença la darrera ofensiva contra la zona republicana. El 27 de febrer del 1939 els governs francès i anglès reconeixen al govern de Franco. L'1 d'abril es dona per acabada la guerra. Comença la dictadura i una dura repressió contra els perdedors.