PROCÉS
Més endavant i en funció de la necessitat establiré prioritats de text, de moment, cal seguir les següents indicacions:
-CONTRA LA CIUTADANIA
Per molt què tingui un enunciat molt de Joan Salvat Papasseit (Un enemic del poble), tinc un grup a la Xarpa (l'antiga Ning ara en procés de migració a Work Press), que considera:
La concreció del currículum LOE per a la ciutadania és allò més desafortunat, perquè?
Obliga al professorat de Ciències Socials (a Persones Adultes) a elaborar dos mòduls de socarrell, quins?
Ciènces Socials I Educació per la Ciutadania, podeu veure la meva concreció en l'enllaç. És una assignatura de Filosofia, per tant, l'administració provoca l'intrusisme de l'historiador i geògraf, en un àmbit aliè. També entra dins de l'àmbit del Dret, un altra intrusisme. Igualment menysté els alumnes, atesa llur maduresa ciutadana com a majors d'edat, poca cosa pot orientar el professor. Impedeix desenvolupar durant aquestes 35 hores (un trimestre) matèria d'història, geografia o història de l'art, amb més connexions científiques i tècniques, i el que és just: exigibles a un grau de Geografia i Història. Tot i així, sense cap resposta per part de la inspecció educativa, un hom va traslladar-la al trimestre més curt o tercer, quan la maduresa cogniscitiva del estudiant, permet relacionar els conceptes de Ciutadania amb els d'Història i Geografia.
Ciències Socials II o Migracions, aquí, el disbarat s'alça fins ha demostrar el mínim criteri de l'elaborador del programa curricular. Dedicar 35 hores a parlar de migracions és situar a l'estudiant directament a la Universitat. A més és redundant, en Geografia hi ha una part dedicada a la demografia i s'explica perfectament el tema amb, posem per cas, unes 3 hores. A més mòduls com la Història d'Espanya i Catalunya, resten com optatius i de fet desapareixeb de l'oferta formativa, ja de per sí, curta i amb dosis de voluntarisme, per manca de temps i professionals. Penseu, per exemple, que la secció de preparació de les Proves per Accés a la Universitat per a majors de 25/40 anys les assumís el CFA Pau Casals amb funcionaris i no s'externalitzés com fins ara, amb una subvenció de l'Ajuntament de Rubí. Senzillament no hi hauria personal. Solució, encara menys ortodoxa és la pàgina web on sou: transformació de les "migracions" en l'optativa perduda: Història de Catalunya i Espanya segle XX. També epistològicament es pot fer la prova empírica de mirar d'encabir el segle XIX. Això requerirà un esforç de sintèsi que procuraré no caigui en la banalització (terme tant de moda per definir el mal absolut contemporani què és el feixisme i la seva variant grollera, estúpida, que fou (és amb el Partit Popular?) el franquisme). És indefugible el compromís de classe i de país que tinc, com perquè amagant-me en la normativa mediocre, i el què és pitjor, no consultada (per tant no democràtica), pugui apel·lar a la llibertat de càtedra que em dóna la llicenciatura (o grau) de la Universitat de Barcelona.
(Cliqueu sobre la imatge
per obtenir millor
definició)