Unitat Didàctica 4. LA RESTAURACIÓ (1875-1898)

La tornada al poder d’Alfons XII, de la família del Borbons, inicià una etapa de la història d’Espanya i de Catalunya que es coneix em el nom de Restauració.

No sols es restaurava una dinastia, també es va procurar restaurar el sistema de govern anterior als temps tèrbols i inquiets del Sexenni; tornar a la tranquil·litat de les classes benestants mitjançant un poder fort, centralitzat i conservador.

Per entendre aquest temps cal estudiar els apartats següents:

a) la creació d’un sistema estable d’alternança del poder en benefici de dos partits polítics (conservador-Cánovas, liberal-Sagasta) que superés la tradicional intervenció de l’exèrcit mitjançant els pronunciaments. Era un sistema bipartidista a imitació grollera –tot s’ha de dir- del model britànic;

b) l’aparició dels diversos moviments tradicionalistes a la perifèria de la Península (Catalunya, Euskadi, Galícia), que oposaven, en principi, un sistema federal a l’estat centralista;

c) l’enduriment de la lluita de classes a mesura que els obres (anarquistes, socialistes) es van poder organitzar en sindicats i partits; i

d) la crisi del final del segle a causa de la desastrosa guerra colonial (Cuba, Filipines, Puerto Rico) contra els EUA.