1.1. El conflicte carlí
La mort de Ferran VII va assenyalar l'inici de la Iª Guerra Carlina que duraria set anys. El conflicte no era un simple plet dinàstic, sinó un enfrontament entre partidaris i detractors de l'Antic Règim.
Coincidint amb la notícia de la mort del rei, s’aixecaren partides armades que van proclamar Carles Maria Isidre sobirà. Però a la major part de l'estat, excepte Euskal-Herria i parts d'Aragó, País Valencià i Catalunya, s'imposaren els seguidors d'Isabel II, que controlaven l'exèrcit i gairebé tots els òrgans de poder.
A Catalunya l'aixecament carlí comença a Prats de Lluçanès però va ser esclafat. A partir de 1835 els carlins es reorganitzaren i assoliren el control d'una àmplia franja del territori nord i sud català. Tot el litoral, el Segrià, l'Urgell, la major part del Vallès i el Gironès restaren sempre liberals com les ciutats més importants.
El carlisme català es fonamentava en l'adhesió d'una gran part de la pagesia de la Catalunya interior, que es malfiava del capitalisme (desamortitzacions que només beneficiaven la burgesia, nous impostos) i de les reformes d'àmbit religiós. D'altra banda a Catalunya el carlisme sempre va defensar la recuperació dels furs.
La Guerra Carlina va ser molt violenta, amb afusellaments indiscriminats i tota mena de represàlies. A l'agost de 1839 el conveni de Bergara va posar fi a la guerra a Euskal-Herria, però els carlins catalans no van acceptar la pau i van continuar la guerra fins el 1840.
El Tigre del Maestrat
El general carlí Ramon Cabrera (1806-1877), anomenat ‘el Tigre del Maestrat’, va actuar amb habilitat i contundència durant la guerra dels Set Anys o Primera Guerra Carlista (1833-40). Va afegir-se a l’expedició del general Miguel Gómez pel centre i el sud de la península durant els mesos de setembre i novembre de 1836. Posteriorment va retornar al Maestrat i va participar a l’expedició encapçalada per Carles Maria Isidre a Madrid (1837). L’any 1838 va conquerir Morella i la va convertir en base de les seves operacions militars. El 1839 no va acceptar el conveni de Bergara i va continuar la lluita. Aquell mateix any va perdre Morella i es desplaçà al centre de Catalunya, però amb una tropa disminuïda i fatigada, no va tenir més remei que continuar cap al nord i creuar la frontera.