3.2. La Unió Catalanista i les Bases de Manresa

Fundada el 1891 pels joves de la Lliga de Catalunya (escissió del Centre Català d'Almirall acusat de poc catalanista). Un dels primers actes va ser l'assemblea coneguda com les Bases de Manresa (1892). Va augmentar extraordinàriament la seva força amb l'adhesió d'un gran nombre d'associacions de tot Catalunya i li donà popularitat la seva marcada oposició a les guerres colonials.

Les Bases de Manresa El 1891, per iniciativa de la Lliga es va constituir la Unió Catalanista per a la publicitat de les idees regionalistes i la realització del programa del catalanisme. Es va acordar convocar a totes les entitats catalanistes a una magna assemblea a Manresa el 25 de març de 1892, on es van discutir i aprovar les Bases per a la Constitució Regional Catalana.

Però les Bases de Manresa eren sobretot un conjunt d'articles constitucionals pels que Catalunya es regiria en relació amb l'Estat. Era un programa teòric de marcat caire conservador i tradicionalista. No donava solució als problemes del moment, tenia un to antiliberal, rebutjava el sistema parlamentari i reivindicava el sufragi corporatiu. Era el resultat del predomini del catalanisme d'una intel·lectualitat profundament conservadora, amb preferències per una societat pairal i catòlica.

La poca presència dels grups populars assenyala els límits reals de la força del catalanisme de les darreries del XIX: predomini dels sectors il·lustrats i dels propietaris rurals i influència molt migrada entre la burgesia i el poble treballador.