3.1. Valentí Almirall

La descoberta catalanista

Al començar la Restauració, Valentí Almirall va fer un viratge doctrinal que el va fer aprofundir en el seu catalanisme. Per coordinar tots els grups catalanistes, va fundar el Centre Català (1882). El projecte va fracassar, però no, en canvi, les mobilitzacions pel Memorial de Greuges que Almirall va organitzar el 1885. El cos teòric el va recollir en el llibre ‘Lo catalanisme’ (1886). El mateix any va publicar ‘España tal cual es’, on s’ubica la proposta catalanista en la perspectiva del primer regeneracionisme. El 1887 les polèmiques internes en el Centre Català entre Almirall i el grup del diari ‘La Renaixensa’ consoliden l’escissió del catalanisme. El 1888 Almirall va abandonar la vida pública després d’haver-se manifestat en contra de l’Exposició de Barcelona.

El viratge doctrinal catalanista. Almirall ja havia fracassat en la fundació de l’Ateneu Lliure de Barcelona, d’orientació positivista. La tendència catalanista la va expressar en els ‘Escrits Catalanistes de 1878’ i en el ‘Diari Català’ (1879). L’any 1881 va trencar definitivament amb el federalisme de Pi i Margall i va convocar el Congrés Catalanista.

Valentí Almirall (1841-1904) va ser el motor de l'incipient catalanisme, va fundar el Diari Català (1879), el primer en la llengua del país. Va organitzar el 1er. (1881), el 2n. (1883) Congrés Catalanista i el Centre Català (1882) i va escriure Lo Catalanisme (1886).

El Centre Català

Un dels acords del primer Congrés Catalanista va ser crear una institució estable que coordinés els corrents catalanistes. El distanciament del partit federalista va facilitar que el grup de ‘La Renaixensa’ s’afegís a la iniciativa. En aquest clima es va fundar el Centre Català i es va convocar el Segon Congrés Catalanista.

Les queixes, al reiLa campanya del Memorial de Greuges va ser la iniciativa del Centre Català amb més ressò. Es van convocar les forces econòmiques, polítiques i culturals de Catalunya a una reunió amb l’objectiu de fer arribar al rei Alfons XII una memòria dels interessos morals i materials de Catalunya, que es consideraven agreujats per les institucions de l’estat. La reunió estava presidida per Rubió i Ors. Es va crear una comissió per redactar el document i es va nomenar Valentí Almirall com a redactor ponent. Les reivindicacions més concretes que contenia el Memorial de Greuges eren la denúncia dels tractats de comerç amb la Gran Bretanya i la defensa del dret català contra l’intent d’unificació del codi civil a tot Espanya. El Memorial es va lliurar al rei el 10 de març de 1885.

A la reunió que es va fer a la Llotja de Barcelona, hi van prendre part institucions com el Foment de la Producció, l’Institut del Foment del Treball Nacional, el Centre Industrial de Catalunya, l’Associació de Naviliers, el Cercle de la Unió Mercantil, els ateneus, els centres excursionistes, les associacions catalanistes, etc.

Formaven part de la comissió el ponent Valentí Almirall, Jacint Verdaguer, Frederic Soler ‘Pitarra’, Àngel Guimerà, mossèn Collell, Pella i Forgas, i Permanyer. Estava presidida per Maspons, que va pronunciar un discurs a l’acte de lliurament del Memorial en el qual reivindicava la identitat regional contra els intents unificadors.