2.1. Les bases del sistema
Obra d'Antonio Cánovas del Castillo (m. 1897), es basava en:
a) un règim parlamentari liberal doctrinari (no democràtic), la monarquia tenia un paper moderador;
b) bipartidisme,
-Partit Conservador de Cánovas; i
-Partit Liberal de P. M. Sagasta
Ara tu, ara jo
El 1874, el general Martínez de Campos va encapçalar un pronunciament militar a Sagunt a favor de la restauració de la monarquia en la persona del príncep Alfons de Borbó. El govern republicà no va oposar cap resistència i, el gener de 1875, Alfons XII desembarcava a Barcelona. Antonio Cánovas del Castillo, veritable artífex del procés, va ser nomenat president del govern. El 1876 es va aprovar una nova constitució, basada en el concepte de la sobirania compartida entre el rei i les Corts. A partir de 1885, es va oficialitzar el sistema del torn de partits. Algunes personalitats es van mostrar crítiques amb el nou règim, perquè el consideraven excessivament liberal en matèria política i religiosa, però la burgesia i els conservadors catalans van acollir-lo amb entusiasme.
La proclama de Martínez de Campos i les intervencions de Pavía i del general Serrano als començaments de la Restauració van portar una nova forma de protagonisme polític als militars, diferent de l’heretat dels pronunciaments clàssics. L’exèrcit esdevindrà una peça clau de la Restauració, amb molta incidència en la Cort.
La nova constitució
La constitució de 1876 era u
na síntesi de la de 1845, respecte a la concepció de la sobirania compartida, i la de 1869, pel que fa a la protecció dels drets individuals. No mencionava el sistema electoral, que seria, al principi, per vot censatari i, des de 1891, per sufragi universal masculí.
El sistema del torn de partits
El torn pacífic de partits va garantir l’estabilitat del sistema des de 1885 malgrat les constants tupinades electorals. El partit conservador va ser dirigit pel mateix Cánovas del Castillo, mentre que el liberal fusionista el va dirigir Práxedes Mateo Sagasta. A Catalunya van destacar polítics com els liberals Collaso i Gil, i Fabra.
Ambdós s'alternaven en el poder mitjançant un pacte implícit aconseguit fraudulentament a través del caciquisme, (governadors civils, alcaldes i cacics asseguraven la victòria dels candidats oficials; de totes totes, àdhuc emprant amenaces, trencament d'urnes, manipulació del cens o compra de vots).
Per tant, l'oposició de republicans i carlins només obtenia resultats simbòlics a unes eleccions en les què només hi participava el 20% de l'electorat;
c) Constitució de 1876, conservadora, recollia algunes aportacions liberals de la del 1868. Dotava l'Estat d'un sistema polític modern, a més serà democràtic a partir del 1890 quan els liberals instaurin el sufragi universal masculí.
Tot en teoria, car la corrupció generalitzada en forma de caciquisme manipulava una voluntat popular alienada per la pobresa material i cultural (analfabetisme aclaparant).