9. La dictadura de Miguel Primo de Rivera
El gran descontentament social, la incapacitat dels governants, les derrotes de l'exèrcit al Marroc, el fracàs del partits polítics tradicionals (conservador i liberal) que no resolen els problemes fonamentals i les vagues generals que feien trontollar la monarquia van dur a un cop d'Estat. El cap dels colpistes era un militar, el general Miguel Primo de Rivera, capità general de Barcelona, on després d'aplicar una dura política repressiva es va guanyar el recolzament de la Lliga Regionalista. L'any 1923 prendrà el poder amb el consentiment del monarca, dels militars i de la burgesia. El motiu dels seus actes es troba en el text 5.
El general suspèn la constitució de 1876 i implanta una dictadura militar prenent com a model el govern feixista italià de Benito Mussolini, Alfons XIII es mantindrà en el seu càrrec.
El Directori Militar (1923-1925)
La dictadura de Primo de Rivera és divideix habitualment en dos períodes: el Directori Militar i el Directori Civil. La forma de governar és la pròpia d'un sistema totalitari: clausura de les Corts i govern personalista, en forma de decrets reials. Se suprimiren els partits polítics deixant només el crear pel propi dictador: la Unión Patriótica. També s’eliminà la llibertat de premsa i es potenciarà una política encara més centralista i dura amb les cultures no espanyolistes.
Cal remarcar la dura repressió contra els moviments obrers més combatius i la victòria militar al Marroc amb el desembarcament d'Alhucemas (1925), amb el qual s'acaben les guerres intermitents del Marroc, que eren molt impopulars ja que el nombre de soldats mobilitzats ja havia arribat a 100.000. Aquestes dues accions donen a Miguel Primo de Rivera el recolzament de l'alta burgesia i dels militars.
A Catalunya, com a la resta de l'Estat, l'alta burgesia també va recolzar el dictador. L'ordre públic era necessari per mantenir la producció industrial i els seus beneficis. Era preferible una dictadura molt repressiva amb els treballadors a cedir davant les reivindicacions obreres. La política clarament anticatalanista de Primo de Rivera, com es veu al text 6, o en la prohibició de l'ús públic de la senyera o cantar la sardana La Santa Espina, no va ser un impediment per a la burgesia catalana. La Mancomunitat es va paralitzar en ser substituïts els representants electes per altres persones que van aturar el projecte.
El Directori Civil (1925-1930)
El desembre de 1925 el directori militar es transforma en un de civil incorporant càrrecs no militars entre ells a José Calvo Sotelo (destacat polític d'extrema dreta que serà famós durant la 2a República). En aquest període es desenvolupen importants infrastructures: carreteres, xarxa elèctrica i obres públiques, com el metro de Barcelona i l'Exposició Internacional de Barcelona del 1929, per a la que es construïren els actuals recinte firal i l'Estadi Olímpic de Montjuïc. Tots els governs totalitaris realitzen grans obres públiques, ja que en primer lloc serveixen com a símbol de la grandesa del govern del dictador —megalomania—, i per extensió del país que ell representa, i per altra banda això crea molta ocupació que serveix per atreure els treballadors a la ideologia del tirà. Evidentment aquestes grans obres públiques es financen amb diner públic i això buida les arques del tresor i augmenta el deute públic.
En aquest període s'intenta donar la imatge d'acostament al poble, per això el dictador nomena a Francisco Largo Caballero, del PSOE, conseller de l'Estat, buscant l'acostament als afiliats del PSOE i l'UGT mentre que l'entorn anarquista seguia sent durament reprimit.
Però la política de Primo de Rivera no actua sobre els sectors més perjudicats del món agrari, base de l'agitació social andalusa i extremenya, zones on la terra es concentra en mans d'uns pocs terratinents que acumulen grans riqueses mentre una gran part de la població passa penúries i, fins hi tot gana; tampoc respon als interessos de molts treballadors; ni als sectors nacionalistes.
Finalment l'oposició del moviment obrer per una banda; i la pressió dels intel·lectuals, dels universitaris —fills de les classes riques de la societat—, els republicans i els nacionalistes en el Pacte de Sant Sebastià, d'un altra, faran que el monarca i els militars retirin el seu recolzament al general que abandona el poder al gener de 1930.
