1.3. La Guerra Gran

Alguns nuclis molt reduïts, intel·lectuals sobretot, van simpatitzar amb la Revolució, però la majoria dels catalans es va manifestar clarament hostil.

El març de 1793, les autoritats de la França revolucionària, enfrontades amb les monarquies europees per l’execució del rei Lluís XVI, van declarar la guerra a Espanya. El conflicte va durar poc més de dos anys i va afectar Catalunya. Els tradicionals sentiments antifrancesos es van desfermar, atiats pels eclesiàstics, que animaven la població catalana a lluitar contra la França atea i republicana. Antonio Ricardos, capità general de Catalunya, va dirigir la campanya, però després d’uns primers èxits van arribar les derrotes. Ricardos va morir i va ser substituït pel comte de la Unión. Els francesos van ocupar la Seu d’Urgell, Puigcerdà i el castell de Sant Ferran. Més tard, els terços catalans van compensar les derrotes recuperant la Cerdanya. El 1795 va signar-se la pau de Basilea.

Castell de Sant Ferran

El castell de Sant Ferran, a Figueres, construït a partir de l’any 1752, era una peça clau en el sistema defensiu de Catalunya. Malgrat tot, amb una guarnició de milers d’homes, teòricament preparats per a resistir un llarg setge, va rendir-se sense lluitar.

Pau de Basilea

La signatura del Tractat o Pau de Basilea el 22 de juny de 1795 va significar la fi de la guerra entre Espanya i la Convenció francesa. A canvi de la pau, Espanya cedia a França la seva part de l’illa de Santo Domingo.

Imatge actual del Castell de sant Ferran a Figueres (Alt Empordà, Catalunya; procedència de la imatge