Textos Unitat Didàctica 3. UNA SOCIETAT EN TRANSFORMACIÓ: INDUSTRIALITZACIÓ, CIUTAT I REDREÇAMENT CULTURAL

PAISATGE AMB FIGURA

L'enginyer Pearson al Tibidabo

El 7 de maig del 1915 un torpede alemany enfonsava l'imponent Vaixell Lusitania, Es va repetir la història del Titanic i les costes d'Irlanda van engolir un vaixell suposadament insubmergible. Hi van morir 1.195 persones, entre les quals, l'enginyer de Massachusetts Frederick Stark Pearson, l'home que va portar Catalunya al segle XX. Tot va començar l'11 de juliol del 1911, quan l'empresari tarragoní Emili Montañés s'emportà Pearson al cim del Tibidabo i li mostrà un bé de déu de xemeneles,

LA PERLA CATALANA

Pearson va saber interpretar els Senyals defum de les fàbriques que esperaven l'arribada de l'electricitat i la interConnexió amb la Capital per mitjà del ferrocarril. A les seves memòries, el tarragoní explica que Pearson, després d'escoltar atentament les explicacions, li va posar la mà a l'espatlla, se'l va quedar mirant fixamenti li va dir una frase que canviaria per sempre la història recent de Catalunya: "Montañés, de perles com aquesta ja gairebé no en queda cap al món. Em quedo amb l'assumpte", Dos mesos més tard fundava a Toronto la Barcelona Traction Light and Power, Company Limited, la mítica Canadenca. I l l'any següent començaven les obres del canal de Seròs.

ANNA SAEZ

Article revista Sàpiens, núm. 185.set. 2017, pà. 62.

CAB 1918 Pearson Frederick Stark.jpg

Al final del Ochocientos, en suma, es cuando cobran especial relevancia los cinco rasgos del proceso de industrialización en Es­paña que Vicens enunciara en el que, escrito en 1960, fue su último trabajo. Son los siguientes: a) fuerte regionalización de los grupos industriales; b) dependencia de la expansión de tales grupos -a excepción de la industria textil- de las iniciativas o de las inversio­nes extranjeras, por lo menos en sus etapas iniciales; e) elimina­ción de la competencia extranjera gracias al principio de mercado reservado y a la aplicación de altas tarifas aduaneras; d) dependen­cia del extranjero por lo que se refiere a materias primas, utillaje e innovaciones técnicas, y e) sumisión de la industria a las fluctua­ciones de la actividad agraria del país, principal fuente aún -y du­rante décadas enteras más- de su riqueza.Cinco rasgos que, mas que expresar el «fracaso» de la Revolu­ción industrial en España -como apuntara Nadal tomando como referencia el calendario y los logros del modelo inglés-, autorizan a hablar-así lo hizo tempranamente Vicens- de un «caso típico de industrialización en un área mediterránea». De una experiencia en la que los obstáculos que levanta la propia geografía se

doblan con los que interpone la estructura de la propiedad agraria y el atraso del campo, en general, estableciéndose una suerte de interacción negativa con el escaso y lento desarrollo fabril: la agricultura no crea un mercado próspero para los productos de la industria y tam­poco ayuda a ésta aligerando los costes de los productos alimenticios a su vez, los mercados urbanos no ofrecen acicate suficiente para diversificar la producción de alimentos ni para activar el trasvase de trabajadores agrarios a la industria.

AADD. España y Europa. Ed. Crítica/Marcial Pons, Barcelona, 2008. 652 pp. Pp. 193-194.

Jaume Vicens Vives