1. La dictadura de Franco

Comença al finalitzar la guerra durarà fins a la seva mort l'any 1975. Són quaranta any sense respectar-se la llibertat, ni els drets civils, ni, en molts casos, els drets humans. La repressió és constant en tot aquest període.

Franco va anar aïllant i separant del poder a tots aquells personatges del seu bàndol que propugnaven un retorn a la monarquia o una aplicació més propera a la Falange original.

Franco, el general rebel concentra durant la guerra el poder militar, civil i judicial. Després de la guerra la situació no canviarà en absolut ja que esdevindrà: cap d’Estat, president del govern (fins al 1972), president del Consejo Nacional del Movimiento, i cap de l’únic partit polític legal. Dirigeix l’exèrcit, el govern, legisla, designa els càrrecs de les institucions de l’Estat, és el cap administratiu i, simbòlicament, el jutge suprem. Aquesta forma de govern totalitari que anomenen com Nacional-Catolicismo, és una dictadura o govern totalitari de caire feixista comparable amb la seva brutalitat a les de l’Alemanya de Hitler i la Itàlia de Mussolini. Com totes les dictadures té uns trets que la identifiquen clarament:

· El partit únic: només està legalitzat el partit polític amb la ideologia del poder; en aquest cas és la FET y de las JONS (Falange Española Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista) d'ideologia d'extrema dreta i ultra-nacionalista espanyol.

· El sindicat únic: només està legalitzat el sindicat del règim i està controlat per la Falange; en aquest cas és la CNS (Central Nacional-Sindicalista) la ideologia és la mateixa que en el partit polític oficial, d'extrema dreta i ultra-nacionalista espanyola. El sindicat és vertical, és a dir, reuneix a la patronal de l'empresa i els treballadors. El model està clarament enfrontat amb el sindicat de classe que em vist fins ara.

· La fe única: només pot existir una creença religiosa igual i obligatòria per a tothom; l'Església Catòlica Apostòlica i Romana. Altres creences no estan permeses.

· Un únic nacionalisme, només hi ha una identitat nacional col·lectiva: l'espanyolisme més radical. Les altres identitats que hi ha l'Estat espanyol no tenen cap dret, no se les reconeix ni poden manifestar-se en cap forma, les anteriors institucions (governs autònoms català i basc), les banderes, himnes, idiomes, etc. estan prohibits. Només es pot ser espanyol, qualsevol dissidència vers un altre nacionalisme, o el mateix internacionalisme, són propis de rojos separatistas i per tant són gent a reprimir.