2.1. El retorn dels moderats

La repressió d'Espartero va minar el seu prestigi i el maig de 1843 es van donar una sèrie d'aixecaments en contra seu. Va haver d'exiliar-se.

El nou govern era una coalició entre moderats i progressistes, no responia a les expectatives de canvi. Les seves relacions amb la Junta Suprema catalana van ser molt tibants, ordenant finalment la seva dissolució i el desarmament de les milícies populars. La Junta encapçalà un aixecament conegut com "la Jamància" que enfrontà l'exèrcit i la burgesia més conservadora amb les classes populars urbanes i llurs milícies.

A la fi de 1843 Isabel va ser proclamada major d'edat i els moderats guanyaven les eleccions que mantindrien durant deu anys.

L'obra moderada, encapçalada per Narváez, cristal·litzà en la Constitució de 1845, amb sobirania compartida, sufragi censatari molt restringit i retalls a la llibertat d'impremta.

També s'accentuà la centralització de l'estat: creació de la Guàrdia Civil, reforma tributària, Llei d'ajuntaments...