3.1. Agricultura

-Tipus de propietat 1800-1820:

a) propietat vinculada, a mans de la noblesa, inalienable coneguda habitualment com a "mans mortes;

b) propietat amortitzada, de l'Església i dels municipis, també inalienable; i

c) "règim senyorial", de senyors nobles o eclesiàstics, sense dret a la propietat però si a percebre antics impostors feudals.

-Introducció del capitalisme al camp, etapes:

a) lleis desvinculadores (1820 i 1836);

b) dissolució del règim senyorial (1837); i

c) lleis desamortitzadores entre 1836 (Mendizábal) i 1855 (Madoz), es va posar a la venda la pràctica totalitat de les terres del clericat i de les dels municipis. Afavoreixen als propietaris agrícoles i la burgesia, atès que la hisenda necessitava els guanys per finançar la guerra carlina. Per tant, es va perdre l'oportunitat de fer la reforma agrària que permetés una redistribució més justa de la propietat de la terra.

-La desamortització a Catalunya, diferències respecte Espanya:

a) al predominar l'emfiteusi o copropietat pagès i senyor, aquell té l'oportunitat a comprar a bon preu les terres que conreava; i

b) no afavorí el latifundisme.