3.1. La Revolució de Setembre
Farts de la reina
El mes de setembre de 1868, l’esquadra espanyola comandada pel brigadier Topete es va pronunciar a Cadis contra la reina Isabel II. El mateix mes, les tropes del general Serrano guanyaven les tropes isabelines a la batalla d’Alcolea. A nombroses ciutats espanyoles es va produir la formació de juntes revolucionàries demanant la caiguda de la monarquia. La Junta de Barcelona tenia una estructura més democràtica que en altres indrets de l’estat, i el seu programa era molt més radical. Entre els seus membres hi havia progressistes i demòcrates. Finalment, la fugida de la reina Isabel II a França va facilitar el triomf de la revolució, es va formar un govern presidit per Espartero i es va obrir el període que coneixem com el Sexenni Democràtic (1868-74).
El programa de la Junta
El programa de la Junta de Barcelona demanava, en primer lloc, la supressió dels impostos de consum que es cobraven sobre els articles de primera necessitat. Igualment, es demanava l’abolició de les quintes i també l’organització d’uns Batallons de Voluntaris de la Llibertat.
El Sexenni Democràtic
Durant aquest període (1868-74) es va intentar organitzar per primera vegada un estat democràtic que, fins al 1873, va ser monàrquic i, entre el 1873 i el 1874, va ser republicà. El moviment obrer va poder organitzar-se obertament per primera vegada des de 1856, i es va vincular a l’Associació Internacional de Treballadors.
Conspiració progressista
Motiu: no poder arribar al poder per la via electoral.
Accions:
1. pronunciaments;
2. acord, pacte d'Ostende (1866) entre progressistes i moderats per acabar amb la monarquia d'Isabel II;
3. incorporació de la Unión Liberal d'O'Donnell; i
4. incorporació de sectors socials amplis i heterogenis sacsejats per les crisis financera del 1866 i de subsistència del 1868.
Revolució: la "Gloriosa"
18 set. 1868 l'esquadra es pronuncia a Cadis, dies més tard el gral. Serrano venç l'exèrcit isabelí a Alcolea.
Batalla d’Alcolea (1868)
Aquest combat decisiu, que va tenir lloc al costat del pont sobre el riu Guadalquivir proper a la localitat cordovesa d’Alcolea, permeté als revolucionaris de 1868 aconseguir el camí expedit cap a Madrid i aclarir així el seu definitiu triomf front als exèrcits de Isabel II. La reproducció de la pintura de J. M. Rodríguez de Losada (Real Acadèmia de la Història, Madrid) que es pot apreciar aquí representa un moment essencial de la batalla.
Es constituïren a moltes ciutats juntes de govern populars i burgeses. La de Barcelona és la més radical:
a) abolició impostos de consum;
b) supressió de les quintes; i
c) batallons de Voluntaris de la Llibertat.
Conseqüència: Isabel II fuig a França.
Revolta contra les quintes
La constitució democràtica de 1869 va convertir Espanya en una monarquia parlamentària. S’hi reconeixien la sobirania nacional i els drets polítics, els individuals i els d’opinió, associació i culte; en canvi, però, no hi quedaven reflectits el drets econòmics i socials. Això suposava la marginació política d’una part dels demòcrates i dels corrents obrers que, malgrat tot, van obtenir representació parlamentària. El republicanisme català es va dividir en dos corrents: els federals benèvols, partidaris de l’acció legal, i els federals intransigents. Aquests últims, entre els que hi havia dirigents com el Xic de la Barraqueta, van protagonitzar diverses insurreccions entre 1869 i 1873, tot reclamant entre altres punts l’abolició de les quintes.
Les insurreccions federals
Les dues insurreccions dels federals intransigents més importants van ser les que es van produir els mesos de setembre i octubre de 1869 i durant el març de 1870. La revolta estava orientada bàsicament contra les quintes, reclutament forçós de gent modesta per a l’exèrcit, i va afectar Barcelona i rodalies.
Les quintes
Sistema obligatori de reclutament de soldats per a l’exèrcit creat per Carles III el 1770 i que s’aplicava a Catalunya per primera vegada. Fou molt mal rebut pels catalans, perquè a Catalunya no hi havia tradició de servei militar. Les quintes foren abolides al 22 de febrer de 1873.
La constitució democràtica de 1869
La constitució consolidava els drets polítics dins d’un marc monàrquic i parlamentari. Agradava als unionistes i als progressistes, que tenien la majoria a les Corts Constituents, però marginava els sectors obrers, els demòcrates-republicans i els carlins. Aquesta situació provocarà insurreccions.
Precedida per:a) un Govern provisional presidit per Serrano i amb Prim com a ministre de la guerra;
b) eleccions per sufragi universal a Corts amb majoria progressista.
-Característiques de la Constitució:
a) sobirania nacional;
b) complexa relació drets de l'individu (llibertat de cultes); i
c)confirma el caràcter monàrquic de l'Estat.
Amadeu I de Saboia
Elegit pel govern ja presidit per Prim, arriba a principis del 1871; coincidint amb l'assassinat del seu principal valedor, Prim.
A més, els partits monàrquics estaven dividits, esclata la guerra separatista de Cuba, i federals i carlins protagonitzen una agitació creixent. Conseqüència: Amadeu, sense suport popular, abdica l'11 de febrer de 1873.
A Catalunya la burgesia conservadora, per mitjà les organitzacions patronals, s'oposa a la política
democratitzadora, a la política colonial i al lliurecanvisme.
La Corona d'Aragó ressuscita
El 18 de maig de 1869 es va fer públic l’anomenat pacte de Tortosa. Impulsat pel dirigent federalista Valentí Almirall, el pacte de Tortosa va consistir en un acord entre els comitès federals dels antics territoris de la Corona d’Aragó: Aragó, Catalunya, València i Balears. La finalitat de l’acord era possibilitar un primer pas per constituir un autèntic estat federal. La concepció organicista que inspirava el pacte d’Almirall, principal diferència amb Pi i Margall, posava en relleu la importància que donava a les comunitats històriques com a peça ideològica clau en la seva manera d’entendre l’organització de l’estat federal. Aquestes idees van ser expressades a les ‘Bases para la Constitución Federal de la Nación Española y para la del Estado en Cataluña’ (1868).
La diferència amb Pi i Margall
La concepció d’Almirall es basava en la federació de les comunitats amb entitat històrica, i pensava en una estructura orgànica de l’estat. En canvi, Pi i Margall basava la seva visió de l’estat federal en una estructura amb diferents graus de pacte sinal·lagmàtic a partir dels individus i els municipis.
Bases para la Constitución Federal
Van ser publicades el 1868. S’hi exposava una concepció orgànica de les comunitats històriques prenent com a exemple constitucions com les de Suïssa o dels Estats Units. Aquestes teories també les recollia ‘El Estado Catalán’, portaveu del federalisme intransigent que va funcionar primer a Barcelona i després a Madrid