1.2. Les etapes de la revolució liberal

Progressistes i moderats

Després de la mort de Ferran VII (1833) es reprèn la construcció de l’estat liberal espanyol, interrompuda en dues ocasions anteriors per les reaccions absolutistes de 1814 i de 1823. L’esclat de la guerra dels Set Anys va afavorir l’acostament entre els sectors de l’absolutisme moderat i els liberals desitjosos d’impulsar la transformació de l’estat absolutista en un estat liberal. El debat polític va centrar-se en la necessitat de redactar una Constitució i en quines característiques havia de tenir el text. Les diferències de model d’estat entre liberals progressistes i moderats van dificultar el trànsit polític en aquesta època, però finalment, el 1845, va aprovar-se una constitució de caràcter moderat que va permetre la progressiva consolidació del nou sistema.

Guerra dels Set Anys

La Guerra dels Set Anys, també coneguda amb el nom de Primera Guerra Carlina, va desenvolupar-se entre 1833 i 1839 a les províncies del nord d’Espanya. A Catalunya va durar fins el juliol del 1840 a causa de les accions militars del general Cabrera.

Entre 1833 i 1837 van tenir lloc profundes transformacions que enterraren definitivament l'Antic Règim i establiren les bases de l'Estat liberal.

La transició es va accelerar amb la Guerra Carlina. La transformació va començar tímidament el 1834 quan Martínez de la Rosa, primer ministre liberal moderat, va impulsar l'Estatut Reial, text constitucional conservador que deixava grans atribucions a la corona, no reconeixia la sobirania popular i només deixava als estaments el dret de petició al monarca.

Del corregiment a la provínciaEl 1833, el ministre de Foment Javier de Burgos aprovava la nova divisió provincial de l’estat espanyol. Catalunya va organitzar-se en quatre províncies (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La reorganització administrativa d’Espanya s’havia plantejat a les Corts de Cadis (1810-1812) i posteriorment durant el Trienni Liberal (1820-1823). De fet, la divisió de 1833 era el resultat d’un llarg procés de discussió. La divisió del territori en províncies obeïa a dues raons fonamentals: la primera, aconseguir una millor i més racional administració dels recursos fiscals; la segona, potenciar un millor control polític del territori i la població. Amb la nova organització administrativa, desapareixien els antics corregiments, creats pel Decret de Nova Planta (1716).

L'estiu de 1835 hi hagué diverses revoltes que reivindicaven un canvi immediat de règim. A Barcelona s'iniciaren les bullangues. La revolta s'inicià quan van arribar notícies de l'afusellament a Reus de presoner liberals a mans de carlins. Es van assaltar convents i assassinar frares, també es destruí -primer exemple de ludisme- la fàbrica Bonaplata.

La regent es va veure obligada a cridar al govern a Mendizábal, liberal amb ampli suport popular el setembre de 1835, però mesos després el substituí pel moderat Istúriz, fet que provocà diversos pronunciaments. Finalment tornà Mendizábal i es restablí provisionalment la Constitució de 1812.