8. Cultura

El darrer quart del s. XIX viu una forta embranzida cultural en tots els camps, àdhuc el popular amb la fundació de nombrosos ateneus. També van ser freqüents les controvèrsies entre tradicionalistes i impulsors de la modernitat, com les protagonitzades pel positivisme o l'evolucionisme darwinista, motiu d'escàndols a l'Ateneu Barcelonès i inclús la Universitat.

Literatura

La Renaixença excel·leix amb el poeta J.Verdaguer, el dramaturg Guimerà i el novel·lista N. Oller. En canvi els Jocs Florals des del 1888 van perdre vitalitat. Per contra, la revista L'Avenç impulsà la renovació de les lletres catalanes, animada per un grup de joves modernistes, que tanmateix endegaren la reforma ortogràfica del català de la mà de Pompeu Fabra essencialment.

Arts plàstiques

El modernisme va destacar en arquitectura amb Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch que bastiren llurs obres més brillants ja en el s. XX. En escultura, J. Llimona i M. Blay; i en pintura R. Casas, S. Rusiñol i I. Nonell, sense deixar de banda el conjunt de les arts decoratives (G. Homar) i el dibuix (A. de Riquer), constituiren una colla ben representativa de l'extraordinari moment.

Música

Fou remarcable el cant coral amb l'Orfeó Català (1891) i la Coral Catalunya Nova (1896). Entre els compositors: Enric Granados i Isaac Albeniz.

Dibuix retrat de Pompeu Fabra (JoanKeops)

Pompeu Fabra fou el geni creador de la llengua catalana,

avui tota una Universitat pública du el seu nom (Universitat

Pompeu Fabra) A Catalunya només una altra de pública, la Rovira i

Virgili de Tarragona es dedica a una gran personalitat, en aquest

cas, un historiador. Per últim, una Universitat confessional i priva-

da, la Ramon Llull, homenatja al savi medieval.