2.1. L'ocupació de Catalunya

El 1804, Napoleó va ser proclamat emperador. França es consolidava com a gran potència militar i econòmica. Represa la guerra entre Anglaterra i França, aquesta va signar amb Espanya el tractat de Fontainebleau (oct. 1807), que preveia l'ocupació i partició de l'únic aliat anglès: Portugal. L'exèrcit francès penetrà a Catalunya a principis de 1808 i ocupà les places fortes més importants.

Montserrat, fotografia de 1910 (Procedència de la imatge)

La família de Carles IV, F. de Goya y Lucientes

(Procedència de la imatge)

Un fals pretext

L’octubre del 1807, Espanya i França signaven el tractat de Fontainebleau, que autoritzava les tropes franceses a travessar Espanya per atacar Portugal, aliada de Gran Bretanya. En virtut d’aquest tractat, el febrer de 1808, soldats de l’exèrcit francès, manats pel general de divisió Duhesme, van dirigir-se a Barcelona. El 29 de febrer, davant la sorpresa de les autoritats espanyoles, ocupaven per la força la Ciutadella i el castell de Montjuïc. Quedava clar que els francesos no només pretenien travessar Espanya per atacar francesos no només pretenien travessar Espanya per atacar Portugal, sinó que ocupaven militarment el territori espanyol. El 1809, les tropes franceses entraven a Girona i el 1811 a Tarragona. En totes dues ciutats van trobar una forta resistència, sobretot a Girona, que només va lliurar-se després del tercer setge.

El descontentament augmentà a tot Espanya i el príncep Ferran encapçalà l'odi popular contra Godoy. El motí d'Aranjuez va provocar-ne la seva caiguda i l'abdicació de Carles IV a favor del príncep. Però les desavinences entre ambdós van se aprofitades per Napoleó que aconseguí abdiquessin a favor seu. Tot seguit anomenà el seu germà Josep rei d'Espanya