Embedded Files
Primers Premis
POESIA
MARINER DE TERRA
Observa, mira amb mirada avar,
camina, prop de la vora seu
s'estreny, nota l'aigua al peu
i com cada nit contempla el mar.
Mira, pensa, contempla i recorda
vol tornar: se n'adona,
la joventut; passada, morta,
el passat mai no torna.
En somnis, però, torna
allí les cares no flaquegen
i mentre els ulls desperts envegen
escolta el xiuxiueig de l'ona
Però tot això és fals.
S'aixeca, es gira d'esquena al mar,
camina, entra a casa
i li tornen tots els mals.
Vell mariner d'entera vida a mar,
el mar, la vida li ha pres,
viu sense sentit, una vida buida,
això no tornarà, és l'únic que ho ha entès.
Pseudònim: Smash Williams
Autor: Arnau Lloansí
2n Batxillerat A
PROSA
EL CARRER DE BÈLGICA
Estimat diari,
Després de cinc dies grisos, per fi ha sortit el sol. Les sirenen s'han convertit en un soroll quotidià i aquest matí, per no ser menys, un so punxant ens ha despertat per avisar-nos d'un possible bombardeig. Quasi com una rutina, he corregut a despertar la petita de la família. Tot seguit, la Núria i jo ens hem amagat sota una taula, amb un llapis ben fort entre les dents, tal com ens ha dit l'onclu Emiliu (perquè es veu que si cau una bomba aprop, l'expansió et fa mal per dins). Per sort, els avions han passat de llarg, he sentit a dir que els nacionals volien bombadejar el camp d'aviació de Sabadell.
A part d'aquest incident sense importància, avui hem rebut les caixes de Suïssa. Fa dos anys no me n'hauria adonat, perquè dins les caixes hi ha el material per fer bagues dels telers, que després venem a les millors fàbriques tèxtils de la ciutat. Fins i tot cal Garcia-Planas i cal Tamborini ens les compren: ja tenim sis treballadors (set si m'hi compto jo) a les Quadres del carrer de Bèlgica. A les caixes de zenc hi havia el filferro per fer les bagues i també els ullets just al mig de les bagues i sempre que puc ajudo a les Quadres, però sempre em diuen que vigili quan passo el fil per l'ullet de les bagues.
Fins aquí tot normal, però la sorpresa ha arribat quan a sota de l'última capa de material hem trobat un pot de llet en pols, un pot de mongetes en conserva i... xocolata! Tot aquest menjar ens anirà molt bé perquè no és fàcil trobar-ne, la guerra ens ha pres els aliments. Ens hem posat tan contents que hem buidat una caixa i hem posat a la Núria dins. Com que encara és petita, hi cabien ella i la seva fireta.
Avui hem sopat calent.
11 de març de 1937
Pseudònim: Phill Woods
Autor: Jordi Sans
2n Batxillerat B
Accèssits
POESIA
L'ESTELLERA
Damunt la taula jau l'estellera.
A punt és de començar el treball,
la fusta sortint del cantell frontal.
Pedres, or i d'altres metall,
han d'elaborar una peça original.
Ferro, esmalt i un fermall,
sense oblidar un petit martell.
N'és ple de gemmes i argent,
no hi cap res més al taulell;
on s'hi faran joies al detall.
Es pot dir que és antic i novell,
de tendència actual o convencional.
Quin valor té cada quirat?
El dibuix, el disseny, el material;
o el valor intrínsec de l'art.
Amb cura va tallant el cisell,
les vores repiquen el perfilat.
La bitlla dóna forma a l'anell,
que demana ser esmaltat,
a les suaus carícies del pinzell.
No hi ha orfebre més joiós,
que el que veu el seu joiell,
en un dels aparadors de vitrall.
L'ornament esculpit per ell,
porta escrit sense encenall,
el seu inconfusible segell
que han deixat les seves mans.
Pseudònim: Cabrita
Autora: Alèxia Ventura
2n Batxillerat A
PROSA
SETMANA TRÀGICA
Cada divendres anava a berenar pa amb xocolata a casa del teu avi. Mai no oblidaré cap de les seves històries de jove. Recordaré especialment aquella que em va explicar aquell dia que l'Alzheimer el va mig respectar.
“- Corria l'any 1909 i entre els espanyols es respirava inquietud i afany per recuperar l'honor de l'exèrcit nacional, que havia quedat infravalorat després de la derrota a Cuba que et vaig explicar ahir. En un intent desesperat per recuperar l'orgull van iniciar una batalla en una zona d'Àfrica on van perdre la vida molts soldats. Espanya no podia acceptar una nova frustració i van decidir enviar-hi nous soldats, la majoria catalans, entre ells el meu pare. Els obrers fèiem la guerra que havien declarat el burgesos. Nosaltres estàvem en contra del conflicte així que no ens vam quedar de braços plegats i vam decidir fer una vaga general. Un manifest, però, que no va ser per res del món pacífic. Encara que ja fos tot just un adolescent vaig sortir al carrer a protestar i fins i tot vaig participar en alguns actes bèl·lics contra l'església. Les autoritats espanyoles van ser molt dures amb nosaltres i en cap momeny no van dubtar a utilitzar la violència, nosaltres tampoc, però. Realment em vaig adonar de la gravetat de la situació quan se'ns va notificar que el pare ja no tornaria d'Àfrica. Ja era massa tard. Les protestes s'havien acabat i a més havia de fer costat a la meva mare. Aquests fets se'ls va conèixer amb el nom de Setmana Tràgica.
- Acaba't el pa i la xocolata, noi... - va fer l'avi fregant els cabells del se nét i dissimulant les llàgrimes”.
- Pare, el teu avi era molt valent, oi?
- I tant que sí ...- va acabar el pare amb aire nostàlgic.
Pseudònim: Matt Saracen
Autor: Toni Zapata
2n Batxillerat A
Page updated
Report abuse