Embedded Files
Primers Premis
POESIA
La bellesa elefantina
Si me’n vaig de travessia,
i veig que dura més d’un dia,
ja m’aniré preparant,
amb la trompa pel davant.
I és que jo sóc l’elefant,
i m’agrada presumir,
d’aquesta trompa tan gran,
que penja per allà i per aquí.
I ja m’assemblo als homes,
però no tant a les dones,
que els penja per darrere
una bona cabellera.
He sentit a parlar,
de la boca de més d’un,
que el que ens ajuda a lligar,
és tenir-la més amunt.
I és que això és així de clar,
i més val parar atenció,
que al final tot va a parar
a la reproducció.
L’important és l’interior,
una frase coneguda,
però podem dir des del cor,
que tenir-la grossa, ajuda.
La trompa, repeteixo,
si us plau, no ens confonguem,
de veritat us garanteixo
que parlo del paquiderm.
I haureu vist, si heu escoltat,
la bellesa elefantina,
dues orelles als costats,
i una trompa tan divina.
Pseudònim: Manel Escombrera
Autor: Joan Manyosa
1r Batxillerat A
PROSA
Desert
Accèssits
POESIA
Autoestima
Vet aquí una eruga
lletja i poruga.
És acolorida,
però també és perillosa.
És molt peluda
i a la vegada llefiscosa.
Quan els altres la miren,
tots s’esgarrifen i surten corrent.
Ningú no l’estima,
ningú no la vol tocar,
ella només necessita
qui la pugui estimar.
Ella tota sola
se’n va a dormir,
per pensar
quin serà el seu destí.
De la nit al dia,
ja no és una eruga.
Ha fet un gran canvi
per convertir-se en una majestuosa papallona.
Ara pot obrir les ales
i volar més amunt.
Tothom l’admira
i ja no té tanta fúria.
Preciosa i formosa,
però molt delicada.
Ara és lliure
d’aquell dolor de cada dia.
El que necessitava
era estimar-se a ella mateixa,
i el gran missatge d’aquest poema
és que ets com ets i no tens cap problema.
Pseudònim: Merda amb pa
Autor: Arnau Giró
1r Batxillerat A
PROSA (1r accèssit)
El rottweiler que es creia president
Era un gat que feia la becaina sobre la teulada de la veïna. Sovint, un ocell li explicava les notícies de la setmana i ell ho transmetia al gos, al hàmster, als tres peixos i a algunes formigues que es quedaven a escoltar a la cuina. Aquella tarda, el felí els tingué molt atents...
– Tot començà amb un dia esplendorós, quan tota la raça rottweiler va imposar el seu poder sobre els altres gossos, sobretot, els qui no tenien pedigrí i els abandonats. No tenien dret a opinar ni rebien cap respecte. El líder s’il·luminà, decidí que s’hauria de construir una muralla separant el bosc de la ciutat amb l’objectiu de dividir les races segons el seu criteri. Els desgraciats paletes escollits foren els buldogs.
Ell era com l’elefant sobre un arbre: estava dalt del poder, però ningú sabia com hi havia arribat, de tal manera que abusava de la seva força per sotmetre els seus desitjos i capricis a la resta. Estava creant una utopia. Creia que li donaria la felicitat i l’envejarien. Quan més tenia, més exigia. Ningú no s’atrevia a enfrontar-s’hi.
El comitè border collie es reuní i arribaren a l’acord de posar-se enmig dels encàrrecs del cap. El tercer dia de la construcció de la muralla, van aparèixer els border collie protestant per la injustícia que estaven patint els seus col·legues, i llavors arribà el cap rottweiler, acompanyat dels dòberman. Aquella escena presagiava una brutal baralla canina! De sobte, aparegueren els gats, els ocells, que van ser els que van escampar la notícia immediatament. Es van quedar allà com a espectadors, xiulant, mentre els buldogs anaven fent la muralla sense queixar-se.
Uns bordaven per aquí, d’altres per allà, alguna mossegada més enllà, fins que el soroll estrepitós d’un motor els distragué. Era el camió de la gossera! Com que hi havia tant d’enrenou, se’ls anaven a emportar a tots, però van tenir temps de fugir.
El rottweiler, en veure que l’havien ajudat a escapar, va entendre que la felicitat era la llibertat i l’estimació dels altres, i no el poder, ja que sempre hi havia algú més poderós i valia més estar junt amb la família, amb qui havia crescut.
Pseudònim: Mico Anònim
Autora: Júlia Signes
1r Batxillerat B
PROSA (2n Accèssit)
L’escull de corall
En les profunditats del mar, hi havia un escull de corall, que era inaccessible per a l’esser humà. Tot i així, s’hi reproduïen fil per randa els mateixos problemes i injustícies del món real. Com si tots els éssers vius del planeta estiguéssim programats per ser iguals, pensar igual i actuar igual, sense que cap individu s’adonés de l’engany que l’envoltava.
La Collariana era una de les barreres de corall més antigues i segures, i s’hi gaudia d’una bona vida. Un lloc amb molta cultura i vegetació, on es podia veure reflectida l’evolució de l’atol coral·lí. Això s’havia aconseguit gràcies a tot de peixos que havien començat del no-res i amb molt d’esforç i sofriment, perquè no havia sigut sempre tot tan fàcil.
Fins que un dia, malauradament, va morir el Simon, el president de l’escull de corall. En Simon havia dedicat tota la seva vida a millorar l’escull de corall; era un peix estimat per tothom, l’única preocupació del qual era la seguretat dels seus habitants. Havia realitzat grans coses per assolir la pau a l’escull de corall.
Després de mesos de campanya electoral, van arribar a les finals dos candidats a la presidència: la Michelle, una tortuga coneguda i estimada per tot el poble, que tenia una bona trajectòria dins el camp de la política, i el Gustos,un tauró rancuniós i malvat, que havia estat expulsat de l’escull de corall pel Simon, juntament amb tots els altres taurons, tota la seva rancúnia i dolenteria provenia de l’expulsió. Aquest fet el va motivar a presentar-se com a candidat a la presidència, utilitzant camàndules i enganys per arribar a aquesta fita.
La popularitat del Gustos anava augmentant gràcies a les mantes i altres peixos que creien que la Michelle no tenia carisma. Les probabilitats de convertir-se en president estaven molt igualades entre els dos aspirants. Tot i això, la Michelle seguia treballant sense defallir.
Avui es farà història, els resultats de les eleccions determinaren el futur de la Collarina. Després de tot un dia d’incertesa i angoixa, finalment es va fer justícia i la Michelle va ser escollida per una gran majoria de vots. Gràcies a l’esforç i implicació de la Michelle, la Collarina seguirà progressant i sortirà del cercle viciós en què viu tot el món: L’ENGANY.
Pseudònim: Onades
Autor: Cristóbal Martínez
1r Batxillerat A
Page updated
Report abuse