Embedded Files
Primers Premis
POESIA
Què passaria si...
Què passaria si després del diumenge no vingués el dilluns,
què passaria si s'apropessin les coses que tenim lluny?
Què passaria si fóssim multicolors
o si la primavera no tingués flors?
El món seria millor o pitjor?
Com seria si el món es tornés boig?
On trobarem consol a les nostres pròpies pors?
Quins instruments tocarien les nostres cançons?
Tindríem paraules o només sons?
Aniríem amb uniforme o guanyaria la diversitat?
On cercaríem la justícia i la llibertat?
Com navegaria un vaixell al mig del mar?
Com encaixaríem les peces al jugar?
No tenim tantes respostes a tot això,
però no perdem la il·lusió
perquè posseïm la força de la imaginació al nostre interior.
Pseudònim: Amb boli blau
Autor: Berta Carner
1r ESO C
PROSA
Ganes de tornar a ser jove
Un dia de l'any 1948 em vaig despertar a la residència d'avis, un lloc fred i poc il·luminat. Em van dur amb cadira de rodes cap a la sala gran on hi havia tots els altres avis. Jo ja estava cansat de ser un avi inútil, volia tornar a ser jove i sentir-me viu, però allà això era impossible. Sabia que la residència era un lloc per protegir-nos i cuidar-nos però jo tenia posat al cap que volia sortir d'allí fos com fos.
Jo no tenia res a perdre, no tenia fills ni néts que em vinguessin a veure, així que em vaig anar movent amb la cadira de rodes molt lentament perquè no tenia molta força als braços mirant que ningú m'observés i vaig aprofitar l'ocasió per tirar endavant el meu pla. No duia ni dos metres que ja estava cansat però vaig agafar aire i no em vaig rendir, notava una alegria interior al saber que sortiria d'aquell lloc.
En un descuit de la recepcionista, quan es van obrir les portes de l'entrada, vaig sortir. Amb l'emoció no me'n vaig adonar que estava al mig de l'asfalt i venia un cotxe a tota velocitat. Ja no tenia temps de retrocedir i vaig tancar els ulls. Quan els vaig obrir ja no era a la carretera, era a un hospital, però no era jo. Tenia els braços, les cames i el cos molt petits i estava en una mena de caixa de vidre. Un home i una dona em miraven amb tendresa.
Què ha passat? On sóc?
Pseudònim: Fismonger
Autor: Pol Alonso
1r ESO C
Segons Premis
POESIA
La humanitat
Les persones canvien el món,
però les coses són com són.
El nostre canvi pot ser positiu
però també pot ser negatiu.
El món és a les nostres mans,
tot el poder el tenim els humans:
bombes atòmiques podem crear,
tirar-les, i a milions de persones matar
i importants monuments fer explotar
només per guerres poder guanyar.
Boscos podem destruir
per empreses poder construir.
La natura s'està acabant
pels diners que ens estan dominant.
El nostre trajecte final
és un canvi com cal.
Pseudònim: Converse
Autora: Carla Teva
1r ESO A
PROSA
El misteri dels déus
Aquell vell era molt estrany. Ja portava uns quants dies observant-lo. Tenia la impressió que cada x temps es feia més jove. Però això era impossible.
Un bon dia vaig veure que el vell portava alguna cosa a la mà. No sabia què era, em vaig encuriosir.
Semblava una capsa on hi havia alguna cosa escrita. Vaig veure que la portava a un lloc, el vaig seguir encara que no sabia on anava. Va anar al bosc i va enterrar la capsa en un forat molt profund. Al tornar cap a casa vaig buscar en una enciclopèdia informació sobre misteris per rejovenir, reencarnar-se...
Em vaig fixar en una frase en particular: Tots els homes neixen, creixen, es fan grans, però si el gran Déu Fuuga veu que has estat bona persona, et fa rejovenir. Et donarà una capsa que hauràs d'enterrar en un bosc, i si ho fas podràs tornar a ser nen. Quasi caic a terra, no em podia creure el que estava llegint. El rejoveniment existia! Ara tot quadrava! El vell era l'escollit del Déu Fuuga. De generació en generació, aquella família va transmetre el misteri de rejovenir-se però no el van compartir amb ningú més i jo no m'he atrevit mai a explicar-ho.
Pseudònim: El Safir d'or
Autor: Miquel Ten
1r ESO C
Page updated
Report abuse